Gelat de regal¨¨ssia

I un dia, sense haver-ho planificat, em vaig trobar amb un mat¨ª lliure a Girona. Tot un mat¨ª, sense cap comprom¨ªs, amb un sol plet¨°ric, entre setmana, amb tot obert i en funcionament. Quan alg¨² em pregunta el meu ofici, per a fer-ho curt, dic ¡°escriptor¡±, o ¡°escriptor i pintor¡±, per¨° realment les hores de la meua vida dedicades a escriure o a pintar s¨®c poqu¨ªssimes. La major part del temps el passe fent altres coses. Passejant, per exemple. S¨®c molt m¨¦s passejador que no escriptor o pintor, per¨° ja em faig c¨¤rrec que aix¨° no em ser¨¤ acceptat com a ofici, i no sols perqu¨¨ no en puga viure ¡ªno ho faig, tampoc, de l¡¯escriptura ni de la pintura. I quan m¨¦s m¡¯agrada passejar ¨¦s quan no m¡¯empeny cap objectiu, quan em deixe endur. Nom¨¦s quan no tens pressa ni prop¨°sit pots caminar lent i degustar cada mat¨ªs d¡¯all¨° que veus o sents al carrer, i el carrer ¡ªespecialment un dia de feina¡ª ¨¦s un aparador viu de petits miracles. He dit que no tenia cap prop¨°sit. No ¨¦s del tot cert, aix¨°. Al llarg del mat¨ª desitjava tornar a tastar un gelat de regal¨¨ssia que m¡¯havia menjat durant la meua ¨²ltima visita a Girona, poc m¨¦s d¡¯un any abans, i que m¡¯havia deixat un record exquisit al paladar. Nom¨¦s aquest min¨²scul caprici, tenia en ment, i pretenia saciar-lo avan?at el mat¨ª, quan la calor me¡¯l fera m¨¦s sabor¨®s. Qu¨¨ us n¡¯he de dir, de Girona? ?s, potser, una de les ciutats m¨¦s plaents de passejar del m¨®n, amb un centre esporgat de cotxes, amb carrers i places plens d¡¯hist¨°ria i de bellesa i, alhora, amb nervi. Una ciutat amb serveis de capital i ambient de poble, on encara pots sentir els teus propis passos. Una ciutat que ara mateix transmet, des dels balcons, des de les botigues i des dels habitants que vas trobant-te, amb l¡¯omnipresent estelada, una il¡¤lusi¨® enorme per dibuixar un futur sense la depend¨¨ncia d¡¯Espanya. No vaig poder evitar diverses llibreries. Passejador i lector serien, si ho poguera triar, els meus oficis. I despr¨¦s de vagar unes hores, ja cansat de cames i amb gana, vaig enfilar cap a la pla?a de la Independ¨¨ncia ¡ªque fa refer¨¨ncia a la guerra de la independ¨¨ncia d¡¯Espanya i no, ¨¦s clar, a la futura independ¨¨ncia de Catalunya. No dec ser gens original si dic que tinc predilecci¨® per les places closes i porxades, i aquesta, d¡¯aire vuitcentista i estil neocl¨¤ssic, no n¡¯¨¦s cap excepci¨®. Aix¨ª doncs, en un dels cantons de la pla?a, a tocar d¡¯una de les portes que donen al riu, hi havia la min¨²scula botiga de gelats artesanals on jo havia comprat, un any enrere, la meua mesura de regal¨¨ssia. M¡¯hi vaig acostar i em vaig endur una decepci¨®: estava tancada, fins i tot amb reixa, tot i que eren les onze del mat¨ª. Vaig mirar al fosc interior. S¡¯hi veia el taulell buit, amb la inscripci¨® ¡°fets a casa¡± a sota, i, m¨¦s a prop, adherit al vidre, un cartellet fet amb ordinador: ¡°Tancat per defunci¨® de la Joana¡±. Hi havia, tamb¨¦, una mena de tauleta amb la foto d¡¯una jove ¡ªtrenta?, trenta-cinc anys?¡ª i quatre ping¨¹ins blancs al seu voltant. La Joana. Per qu¨¨? Qu¨¨ li havia succe?t? Vaig intentar refer, amb els ulls closos, la cara de la persona que m¡¯havia venut, feia tants mesos, el gelat. S¨¦ que era una dona, una dona jove. No me¡¯n recorde, per¨°, de les faccions. S¨®c dels que no recorden mai les cares i que sovint contesta salutacions pel carrer sense saber a qui. Era la Joana, qui m¡¯havia fet, un any abans, aquell imprevist regal? Segurament. Amb aquest buit, tamb¨¦ imprevist, vaig fer via. Moltes hores despr¨¦s, al tren, a molta velocitat i en direcci¨® cap a Val¨¨ncia, em vaig adonar que, de tot el que havia viscut en aquell breu i plaent viatge, all¨° que m¨¦s m¡¯havia marcat era el buit de la Joana i el gust perdut, irrecuperable, del seu gelat de regal¨¨ssia.