¡°Econ¨°micament, tancar RTVV ¨¦s com haver tancat la Ford¡±

Si ens posem ¨¤cids, direm que els valencians tenim un pa¨ªs d¡¯emperadors de sobretaula, catedr¨¤tics de bar, fil¨°legs aficionats i poetes de diumenge. Amants, tots, de la paraula inflamada, f¨¤cil i buida. Aix¨°, ¨¦s clar, si ens posem ¨¤cids. Tamb¨¦, per¨°, tenim qui s¡¯estima les an¨¤lisis reposades, m¨¦s quir¨²rgiques que afectades, d¡¯una societat convulsa i complexa com totes, per¨° que ¨¦s la nostra. Toni Moll¨¤ pertany a aquest ¨²ltim grup de persones. Ell ¨¦s, sense deixar d¡¯estimar la taula i el caf¨¦, un opinador informat ¨Ces vol aix¨ª, diu¨C que acaba de publicar dos llibres, La desconnexi¨® valenciana (PUV, 2014), i, amb altres membres del Col¡¤lectiu Ricard Blasco, Reset RTVV (Onada Edicions, 2014). Dos obres d¡¯arguments, d¡¯an¨¤lisi social i pol¨ªtica, de cr¨ªtica i de proposta. La primera presenta un recull d¡¯articles d¡¯opini¨® publicats en premsa des del 1995 fins enguany, i la segona una radiografia de la passada, present (i futura?) R¨¤dio Televisi¨® Valenciana. M¨¦s munici¨®, al capdavall, per al debat etern: qu¨¨ ens passa, valencians?

Pregunta. De qu¨¨ estem ¡°desconnectats¡±, els valencians?

Resposta. El t¨ªtol ¨¦s una met¨¤fora. Un dels problemes que ha tingut el Pa¨ªs Valenci¨¤ des de la Transici¨® ¨¦s que s¡¯ha anat desconnectant d¡¯una s¨¨rie de moviments i iniciatives que donaven al valencianisme un aire de modernitat. El pa¨ªs s¡¯ha anat desconnectant; primer de tot materialment pel que fa a les infraestructures; despr¨¦s, respecte de moviments i propostes ideol¨°giques m¨¦s progressistes. Com a conseq¨¹¨¨ncia, tamb¨¦, quant a les mentalitats. I finalment, pel que fa a l¡¯estructura civil i medi¨¤tica, que s¡¯havia comen?at a teixir llavors. Si hi haguera d¡¯haver un programa de ¡°regeneraci¨®¡± ¨Cinsisteix, amb les cometes¨C, aquest hauria de passar per connectar respecte de tots aquests temes.

P. Esmenta la desconnexi¨® medi¨¤tica. El final de RTVV tamb¨¦ ¨¦s el motiu del llibre col¡¤lectiu Reset RTVV, en qu¨¨ participa.

R. El pa¨ªs que alguns volem passa per un projecte de cohesi¨® civil i medi¨¤tica. Si a la Transici¨® no ten¨ªem cap mitj¨¤ de comunicaci¨® d¡¯¨¤mbit de pa¨ªs, ara encara menys. Despr¨¦s del naixement de l¡¯aparell institucional ¨Cla Generalitat, etc.¨C, la creaci¨® que dotava de m¨¦s cohesi¨® a la societat valenciana era la seua r¨¤dio i televisi¨®. Ha estat durant 24 anys l¡¯¨²nic mitj¨¤ de comunicaci¨® p¨²blic o privat d¡¯¨¤mbit valenci¨¤. No n¡¯hi ha cap altre. Per tant, la desconnexi¨® de l¡¯ens ¨¦s el colp d¡¯estat medi¨¤tic m¨¦s important que hi ha hagut mai en aquest pa¨ªs. La liquidaci¨® de RTVV no t¨¦ una import¨¤ncia nom¨¦s informativa, sin¨® tamb¨¦ econ¨°mica, i aix¨° sovint s¡¯obvia. Vivim en un pa¨ªs en qu¨¨ nom¨¦s un 3 % de l¡¯estructura productiva viu del sector primari, on nom¨¦s el 17 % viu de la ind¨²stria ¨Ccomptant la Ford¡ª, i tota la resta viu del sector terciari, principalment del turisme. Aix¨° ¨¦s una bomba de rellotgeria. Econ¨°micament, tancar RTVV ¨¦s com haver tancat la Ford, pel nombre d¡¯afectats directes i indirectes. I RTVV pertany, a m¨¦s, a un sector estrat¨¨gic en qualsevol economia avan?ada, que sol generar entre un 4 i un 6 % del PIB als sectors culturals, amb l¡¯audiovisual com a punta de llan?a. Tot a?¨° ho dic jo, que no s¨®c, ni de bon tros, un defensor del model que hi havia de RTVV.

P. Dir que res no pot anar a pitjor no ¨¦s molt original, per¨° costa reprimir el comentari.

El frac¨¤s del valencianisme ¨¦s culpa nostra, no de Fuster

R. L¡¯¨²ltim pas que queda, tant al govern central com al valenci¨¤, ¨¦s abolir la Generalitat. Pense que si li ho manaren Montoro o Pedro J., Fabra ho faria.

P. I en aquest cas hi hauria reacci¨® popular?

R. No ho s¨¦. Estic molt perplex, ¨²ltimament. L¡¯altre dia, llegia el company Juli¨¤ ?lvaro, que recordava que han defensat RTVV els sectors que no la veien. Totalment d¡¯acord. La gent que estava descontenta amb el model empresarial i informatiu, ha sigut la que ha eixit al carrer per defensar-la. Per qu¨¨? Perqu¨¨ s¨®n conscients que si la tanquem, no es pot utilitzar d¡¯una altra manera. Quan la manten¨ªem oberta, ten¨ªem l¡¯esperan?a que era un mitj¨¤ que es podia utilitzar i que s¡¯havia d¡¯utilitzar d¡¯una altra manera. El que ara ens pot unir a tots ¨¦s la necessitat de reobrir-la i repensar-la.

P. ?s aix¨° el que proposa el Col¡¤lectiu Ricard Blasco, que publica Reset RTVV.

R. Nosaltres no volem ser nost¨¤lgics. ?s possible una RTVV nova, i ¨¦s necess¨¤ria una altra RTVV. El llibre ¨¦s un pla estrat¨¨gic per a reobrir l¡¯ens.

P. El tancament ha sigut l¡¯¨²ltim episodi de les retallades de sobirania del PP al Pa¨ªs Valenci¨¤. Amb tot, sembla que el valencianisme no ha pogut articular una resposta encara.

R. Una bona part de la mentalitat del valencianisme ha sigut molt simb¨°lica i etnicista. La llengua ¨¦s important¨ªssima, s¨ª, la normalitzaci¨® necess¨¤ria, per¨° per qu¨¨? L¡¯¨²s de la llengua ¨¦s una manera de protegir un cert mercat interior. La ind¨²stria cultural valenciana no ho va entendre del tot. Si dobl¨¤vem els productes al valenci¨¤, ens proteg¨ªem de mercats al¡¤l¨°ctons. Quan Amadeu Fabregat va comen?ar a doblar les pel¡¤l¨ªcules en castell¨¤, senzillament, perqu¨¨ li eixia m¨¦s barat comprar-ne la versi¨® a Telemadrid, per exemple, s¡¯equivocava. Nosaltres, quan dobl¨¤vem al valenci¨¤, no f¨¦iem un acte de valencianisme, cre¨¤vem una industria del doblatge i de la producci¨® valencians. Aix¨° era un projecte de desenvolupament local. En aquest sentit, el valencianisme faria molt b¨¦ de fugir de pol¨¨miques est¨¨rils, com les simb¨°liques, i de projectes estrictament patrioters i repensar un discurs m¨¦s ¡°¨²til¡±.

P. Ara que diu aix¨°, en La desconnexi¨® valenciana inclou un fragment de Nosaltres exvalencians, un llibre col¡¤lectiu en qu¨¨ participava i en qu¨¨ us declar¨¤veu fusterians, per¨° tamb¨¦ cr¨ªtics amb el ¡°catalanisme¡± valenci¨¤ ortodox.

R. S¨ª, per¨° de tota aquella ortod¨°xia no t¨¦ la culpa Fuster. Els grans pensadors s¡¯han d¡¯entendre en el context en qu¨¨ van escriure. No podem adjudicar a Fuster errors que s¨®n nostres. El frac¨¤s del valencianisme ¨¦s culpa nostra, de les nostres generacions, no de Fuster. Ho dic com a autocr¨ªtica. Les coses no s¡¯han fet b¨¦.

P. No hi ha hagut una mica de pecat de sup¨¨rbia intel¡¤lectual, des del nacionalisme valenci¨¤?

R. Totalment. Determinats grups tenen una idea molt aristocr¨¤tica del coneixement. No era el cas de Fuster en absolut, per cert. S¨ª que ho era el d¡¯algun dels qui es diuen hereus seus. Quan dic que el valencianisme ha d¡¯estar ben coordinat amb la societat civil, el que dic ¨¦s que cal unir la reivindicaci¨® te¨°rica amb la cultura popular, amb perd¨® per la redund¨¤ncia.

P. No pensa que el problema identitari actual ja no ¨¦s el debat entre els anomenats durant la Transici¨® ¡°catalanisme¡± i ¡°valencianisme¡±, sin¨® entre el valencianisme i la indifer¨¨ncia?

R. Probablement, la indifer¨¨ncia, i la despersonalitzaci¨® i la desculturalitzaci¨® absoluta de la societat valenciana. I no nom¨¦s pel que fa a la llengua. La identitat no ¨¦s solament la llengua o la bandereta, sin¨® tamb¨¦ la identificaci¨® amb un model de pa¨ªs que ho incloga tot, tamb¨¦ l¡¯urbanisme, l¡¯economia, etc. Quan parle d¡¯identitat no parle de s¨ªmbols, sin¨® de models urban¨ªstics o d¡¯ordenaci¨® territorial, per exemple. Aix¨° ¨¦s el debat identitari i no la broma simb¨°lica que ac¨ª ha degenerat en una guerra quasi b¨¦ fratricida, de la qual, per cert, ¨¦s molt dif¨ªcil fugir.

P. El Pa¨ªs Valenci¨¤ maltracta els seus intel¡¤lectuals?

R. De les converses amb Fuster recorde una frase: ¡°El Pa¨ªs Valenci¨¤ ¨¦s al¡¤l¨¨rgic als seus pensadors¡±. All¨° m¡¯ha fet pensar moltes vegades. Els valencians no sabem ni ¡°inventar-nos¡± els nostres cl¨¤ssics; els regalem. Llu¨ªs Vives va haver de fugir de Val¨¨ncia perqu¨¨ no el mataren. ?s tamb¨¦, en certa manera, el cas de Blasco Ib¨¢?ez, a qui l¡¯esquerra va deixar a les mans de la dreta. Ell va ser el gran cronista de la Primera Guerra Mundial, al nivell de Xammar. Era amic de Constant¨ª Llombart i va escriure el seu primer llibre en valenci¨¤, el que passa ¨¦s que arriba un moment en qu¨¨ s¡¯adona que all¨° del valencianisme ¨¦s una broma de diumenge a la vesprada de Llorente i companyia, una colla de conservadors i beats. A mi em passa el mateix, quan veig gent d¡¯una pretesa esquerra valencianista entrant al Te Deum, me¡¯n sent completament lluny. Si el valencianisme serveix per a reivindicar les processons i el bou embolat, a mi que no em busquen. Vull un valencianisme laic en tots els sentits.

P. La majoria dels articles del llibre se centren en l¡¯¨²ltima ¨¨poca del PP. Un oc¨¤s que tamb¨¦ ha mostrat que no sembla haver-hi una alternativa valencianista de dreta en la recambra.

R. Ja haur¨ªem volgut que hi haguera una dreta valenciana, per¨° tot all¨° se n¡¯an¨¤ en orris. La burgesia valenciana no apost¨¤ per aix¨°. Ara, no dic que no siga possible, per¨° no ho veig. Les noves senyes d¡¯un moviment valencianista haurien de ser transversals, s¨ª, per¨° amb la defensa de l¡¯estat del benestar com a estendard, el model n¨°rdic que jo tinc com a refer¨¨ncia. El catal¨¤, per cert, tamb¨¦ hauria de ser una llengua ¡°n¨°rdica¡±, en el sentit de la pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica que es fa all¨¤. I aix¨° vol dir l¡¯exist¨¨ncia d¡¯un sistema de comunicaci¨® p¨²blic i aut¨°cton.

P. Els assaigs de La desconnexi¨® valenciana recullen moltes d¡¯aquestes idees. No sent que s¨®n, de vegades, com el missatge a la mar dins de la botella del n¨¤ufrag?

R. S¨ª, per¨° la meua funci¨® i la de qualsevol opinador no ¨¦s la d¡¯anar pel cam¨ª del mainstream. Nom¨¦s intente ser un opinador informat. Un dels problemes que ha tingut el pa¨ªs, de fet, ¨¦s l¡¯abs¨¨ncia d¡¯una an¨¤lisi compartida. I sense aix¨°, no hi ha tractament possible. Aquest llibre ¨¦s el meu diagn¨°stic de qu¨¨ ha passat al Pa¨ªs Valenci¨¤ en una ¨¨poca: la del govern del PP, s¨ª, per¨° tamb¨¦ la del primer executiu del PSOE, que va tindre aspectes positius, per¨° tamb¨¦ un altre de molt negatiu, i ¨¦s que va assumir com a projecte sociocultural el de la dreta. Va modernitzar el pa¨ªs des del punt de vista material, per¨° no des del de les ideologies i les mentalitats.

P. Qu¨¨ cal esperar, ara?

R. Ara estem en un moment de perplexitat pol¨ªtica. Possiblement, d¡¯ac¨ª a un any, si tornem a parlar, estarem davant d¡¯un mapa pol¨ªtic que no tindr¨¤ res a veure amb l¡¯actual. ?s en aquest moment que hem d¡¯intentar fer un diagn¨°stic tan complex com siga possible, per a intentar fer que, si es prenen decisions pol¨ªtiques en un sentit o en un altre, tinguen fonaments on agafar-se. Tot perqu¨¨ hi haja un canvi no sols pol¨ªtic, sin¨® tamb¨¦ en l¡¯estructura civil i medi¨¤tica. Aix¨° voldria dir que tenim un pa¨ªs sa. Modestament, ¨¦s aix¨° en el que m¡¯agradaria ajudar.