Europa, Miquel Batllori

Aix¨° era que, fa molts anys, en una llarga conversa o entrevista amb un dels m¨¦s grans historiadors de la cultura, el pensament i la civilitzaci¨® que ha donat el segle XX, jo li preguntava qu¨¨ hi ha de com¨², quin ¨¦s el motiu subjacent, o el motiu dirigent, de la cultura europea o d¡¯Europa, des dels segles XIII o XIV fins al xviii, o fins als nostres dies. I el gran Miquel Batllori responia: ¡°Quan es parla d¡¯Europa, cal tenir en compte una cosa: una idea d¡¯Europa no existeix, abans del primer Renaixement. Abans hi havia la Cristiandat, per¨° no Europa. ?s precisament l¡¯avan? dels turcs el que fa pensar que Europa ¨¦s alguna cosa m¨¦s que una unitat religiosa: que t¨¦ una unitat cultural. Els turcs s¨®n al¡¤l¨°gens no nom¨¦s per ser isl¨¤mics, sin¨® perqu¨¨ tenen una altra cultura. No debades el primer que va parlar d¡¯Europa com a unitat cultural va ser l¡¯humanista Enea Silvio Piccolomini, que despr¨¦s va ser el papa Pius II¡± [gr¨¤cies, per cert, a la intervenci¨® del cardenal Roderic Borja en el conclave, vaig pensar jo despr¨¦s¡­]. Per¨° qu¨¨ hi ha de com¨² en aquesta cultura europea?, vaig insistir. La idea de poder, la idea de la ci¨¨ncia, de la racionalitat, de la llibertat? I responia ell, que hi havia pensat durant m¨¦s de seixanta anys: ¡°Tots aquests temes plegats. I no considerar com a ¨²nica unitat la religiosa. Al comen?ament ens unia la llengua llatina, sobretot el llat¨ª human¨ªstic, que mant¨¦ una certa unitat intel¡¤lectual despr¨¦s del trencament religi¨®s del protestantisme. I tamb¨¦ un concepte continuat de reforma, que ve des de llavors, un concepte de progr¨¦s. I despr¨¦s, la idea geogr¨¤fica d¡¯Europa, que s¡¯acaba de formar a l¡¯edat moderna: ja es coneixia que hi havia una difer¨¨ncia pel sud, amb el m¨®n isl¨¤mic; per¨° despr¨¦s coincideix l¡¯avan?ada dels turcs per l¡¯est amb el descobriment d¡¯Am¨¨rica: aix¨° acaba de concretar una idea geogr¨¤fica d¡¯Europa. Hi ha, per tant, el contrast amb cultures al¡¤l¨°genes, l¡¯humanisme, la recerca de noves disciplines¡­ tot aix¨° ¨¦s el que va fent Europa¡±. I despr¨¦s, l¡¯historiador recordava un congr¨¦s a San Francisco, on ¡°un dels temes centrals va ser el dels drets de l¡¯home, que apareixen a Am¨¨rica com a drets del ciutad¨¤ (americ¨¤), per¨° a Fran?a com a drets de l¡¯home com a tal, estrictament units a la idea de llibertat¡±. Europa, doncs, podria ser aix¨°: la ra¨®, els drets humans, la llibertat¡­ i mirar per on v¨¦nen els ¡°turcs¡±. Els turcs de Recep Erdogan, els de l¡¯Estat isl¨¤mic, o els de Putin.