La promesa

Faig una passejada al voltant del llac de Banyoles. El dia ¨¦s clar, sorprenentment c¨¤lid, les aig¨¹es pures i cristal¡¤lines, tant que els ¨¤necs semblen reposar sobre un vidre. Hi ha l¡¯excitaci¨® d¡¯un dia de tardor, i els mascles de collverds s¡¯empaiten els uns als altres, mentre les femelles segueixen les picabaralles d¡¯aquests amb una impert¨¨rrita indifer¨¨ncia. He passat uns dies a Girona, per la Garrotxa i les muntanyes volc¨¤niques d¡¯Olot, i avui faig una passejada per Banyoles, amb la dol?a plenitud d¡¯un mat¨ª de tardor. ?s sorprenent la transpar¨¨ncia de les aig¨¹es, fruit dels nombrosos ullals que nodreixen el llac. Als ¨¤necs i a les fotges se¡¯ls veuen les potes sota l¡¯aigua: palm¨ªpedes en els primers, digitiformes en les segones, per¨° amb unes expansions de pell que les ajuden quan naden. Els pl¨¤tans del passeig van perdent les fulles i omplint els ribassos de fullaraca: el llac de Banyoles ¨¦s m¨¦s de muntanya que de marjal, malgrat la poca altitud on es troba. Jo esperava descobrir una albufereta, d¡¯aig¨¹es maragda i espesses, i m¡¯he trobat aquell toll d¡¯aigua fresca i espl¨¨ndida, on un club de nataci¨®, dels m¨¦s vells d¡¯Europa, hi t¨¦ la seu. Camine, per tant, amb aquesta dol?a complaen?a de la descoberta, fixant-me en els canals (els regs) que alimenten les hortes dels banyolins, i la urbanitat que regna en tots els aspectes d¡¯aquella vida feli? i relaxada. Una polleta d¡¯aigua avan?a entre els nen¨²fars en flor i aconsegueix una escena immillorable, d¡¯enorme delicadesa; camina com si no es volguera embrutar, quasi com si no volguera trencar aquelles flors tan belles i excepcionals. Arribe a un antic balneari, una baluerna dels temps passats, quan la burgesia barcelonina hi pujava a prendre les aig¨¹es. L¡¯edifici ¨¦s una ru?na, per¨° de la font encara hi raja un filet. ?s un brollador d¡¯aigua sulf¨²rica i l¡¯ambient put: aquelles aig¨¹es tenien fama de remeieres i el balneari va cr¨¦ixer a la seua vora, i amb aquest la vil¡¤la de Banyoles. Un home esprimatxat agrana els voltants de la font, amb una granera vella. M¡¯anima a beure amb un gest de m¨¤ i jo faig un altre gest de dubte, tan gran ¨¦s la fortor que despr¨¦n la font. Aleshores em diu, amb un catal¨¤ macarr¨°nic (i llavors entenc per la roba que porta i pel seu accent que ¨¦s un ¨¤rab establert a Banyoles): ¡°Aquesta font em va sanar del meu mal i vaig fer la promesa d¡¯agranar-la tots els dies¡±. Fa un riure beat¨ªfic i m¡¯anima de nou. Veig la vella font de pedra neta com una patena i de colp li estic agra?t. I ell, granera a la m¨¤, assisteix complagut al meu primer glop de la Font de la Puda, i tot seguit continua agranant els voltants, concentrat en la seua promesa.