Pa¨ªs somn¨¤mbul

Tot apunta al fet que les xifres de l¡¯espoli de diners p¨²blics, per alguns governants valencians, en aix¨° que s¡¯anomena ¡°caixa fixa¡±, deixar¨¤ a anys llum altres esc¨¤ndols anteriors. De diners p¨²blics, dic: diners de tots els ve?ns d¡¯aquest Pa¨ªs Prohibit. Des dels 1.180 euros amb qu¨¨ es pag¨¤ una degustaci¨® d¡¯orxata, fins als quasi mil euros gastats en figuretes religioses de Nadal, passant per les desenes de comandes de menjar japon¨¦s (encarregat en horari nocturn!), o pels 817 euros en una sola factura de pastisseria, o pels m¨¦s de mil euros en recorreguts fantasma de taxi (per un de cinc quil¨°metres es van pagar 46 euros!)... Tot apunta, dic, al fet que tenim uns representants encara m¨¦s putrefactes moralment del que intu¨ªem, que ja ¨¦s dir. Tot ¨¦s susceptible d¡¯empitjorar, i els valencians, en aix¨°, com en tot, segons aquella figura mundial que ¨¦s diu Camps, som els millors. Els millors! Aquesta tropa no ha tingut prou a arru?nar, amb la seua p¨¨ssima gesti¨®, Bancaixa, la CAM, el Banc de Val¨¨ncia o tancar RTVV. No li ha fet vergonya ser l¡¯autonomia de l¡¯Estat que menys gasta en serveis socials, esporgant sense miraments la sanitat, l¡¯educaci¨®, la cultura o la depend¨¨ncia. No li ha fet vergonya res, vaja. S¡¯ha burlat i es burla di¨¤riament del seu poble, il¡¤limitadament, sense aturador. Qui ho parar¨¤, aix¨°? La just¨ªcia?... A molts ens costa diferenciar ideol¨°gicament els jutges dels governants. Parle, ¨¦s clar, dels jutges de dalt, els qui tenen la paella pel m¨¤nec, i que han sigut elegits precisament pels pol¨ªtics que haurien de ser censurats. Qui ho parar¨¤? Les eleccions? Aix¨° diuen, per fi, les enquestes, i sembla que va de bo. Per¨° no hem d¡¯oblidar que, fins ara, els mateixos ciutadans que els governants han estafat han estat votant-los amb alegria, i els han votat molt per damunt de qui els advertia puntualment de cada desficaci en aquest proc¨¦s que va cam¨ª de convertir el Pa¨ªs en un erm. Molts d¡¯ells no han obert els ulls perqu¨¨ s¡¯hagen informat millor, ni per un canvi de conviccions pol¨ªtiques, ni perqu¨¨ hagen reflexionat a fons sobre el tema, sin¨® perqu¨¨ els ha tocat el rebre en forma de preferents, d¡¯un familiar dependent sobtadament desassistit o d¡¯una feina perduda. I cada ciutad¨¤ cabrejat ¨¦s una ona expansiva, que escampa ressentiment. Per¨° la causa principal del problema no ha desaparegut: la facilitat amb qu¨¨ els valencians es deixen manipular, fins i tot per gent tan barroera. La manca d¡¯una actitud cr¨ªtica, l¨²cida, enfront de la demag¨°gia i d¡¯uns mitjans de comunicaci¨® esclaus de les sangoneres. Quin Pa¨ªs heretaran els nous governants? Un erm. Qu¨¨ hi podran construir o reconstruir? Evitaran recaure en els errors que ens han dut fins ac¨ª? Tot s¨®n dubtes. Per¨° no exagerem. Ni tants dubtes ni tanta desolaci¨® com tenien, posem per cas, els alemanys despr¨¦s de la Segona Guerra, o despr¨¦s de la desaparici¨® del mur de Berl¨ªn. I on s¨®n ara? A dalt de tot. I potser es tracta d¡¯aix¨°, d¡¯abandonar casposes in¨¨rcies locals i peninsulars i acostar-nos m¨¦s a l¡¯Europa del nord. En tot: en l¡¯actitud, en la moral, en l¡¯educaci¨®, en la cultura... Aix¨° s¨ª, sense deixar de ser qui som. Amb autoestima. I de motius per a l¡¯autoestima, si es volen trobar, n¡¯hi ha: en la m¨²sica, en la literatura, en la investigaci¨®, en l¡¯art, en iniciatives empresarials... Es tracta de potenciar tot aix¨° que, els qui ara manen, i els somn¨¤mbuls que els fan el joc, oculten, ignoren o menyspreen. Perqu¨¨ l¡¯espoli no ha estat, ni de bon tros, nom¨¦s econ¨°mic.