A contracorrent

En els ¨²ltims temps, algunes not¨ªcies han tornat a posar en evid¨¨ncia la precarietat en qu¨¨ viu la ind¨²stria del llibre, a tot arreu i tamb¨¦ entre nosaltres. N¡¯hi ha hagut de luctuoses, com la mort d¡¯un gran editor, l¡¯insubstitu?ble (i insubstitu?t) Jaume Vallcorba, i altres de simptom¨¤tiques: reajustos editorials, tancament de llibreries veteranes o, darrerament, les abusives maniobres a qu¨¨ sotmet les editorials un gran magatzem de llibres com Amazon, que rebenta preus i maltracta o exclou les empreses que no s¡¯avenen a les seues condicions, tal com ha denunciat davant dels tribunals europeus una editorial no precisament menuda ni f¨¤cil de doblegar com Hachette.

El negoci del llibre, en la mesura que n¡¯hi ha, no viu hores tan baixes com el de les cases discogr¨¤fiques, que han perdut en pocs anys dues terceres parts de les seues vendes, ni de moment albira un futur tan fosc com el de la premsa de paper, per¨° tampoc est¨¤ en disposici¨® de disparar coets. El llasta, en primer lloc, un canvi radical dels h¨¤bits de lectura de les generacions m¨¦s joves. Aquestes, quan llegeixen res, tendeixen a afavorir els textos breus i lleugers i defugen, en canvi, els m¨¦s extensos i densos, ¨¦s a dir, el que denominem llibres (i que se¡¯ls troben en paper o en format digital ¨¦s, respecte a aix¨°, del tot indiferent). S¨®n h¨¤bits de lectura fragment¨¤ria que cal relacionar amb una expansi¨® vertiginosa de l¡¯oferta informativa i l¨²dica disponible. El llibre, com a font de plaer i de coneixement, est¨¤ deixant de ser una opci¨® a tindre en compte entre un sector d¡¯edat que, no fa tant, era el que m¨¦s llibres consumia.

Les editorials responen a aquest canvi concentrant-se en grans grups amb una oferta molt diversificada, per als quals un llibre ¨¦s un producte com un altre. L¡¯¨²nica llei ¨¦s l¡¯oferta i la demanda, i el profund comprom¨ªs amb la cultura dels antics editors desapareix. ?s per aix¨° que figures com Jaume Vallcorba no troben substitut. D¡¯altra banda, passa que el llibre ¨¦s una mercaderia delicada i m¨¦s d¡¯un punt capritxosa (com la majoria dels lectors) i no est¨¤ gens clar que els criteris que serveixen per a vendre sabates o subscripcions a Vodafone, per exemple, siguen tamb¨¦ ¨²tils en aquesta classe de producte. De moment, els grups insisteixen en la producci¨® massiva de novel¡¤les, i, dins de la narrativa, aposten pels g¨¨neres m¨¦s f¨¤cils i previsibles, o menys originals i arriscats, i aquesta inflaci¨® de best-sellers intercanviables tamb¨¦ els passa factura. En catal¨¤, que ¨¦s una literatura amb una base lectora redu?da per se, el fenomen es percep amb claredat: els llibres de poesia s¡¯han fet invisibles; els de mem¨°ries i els d¡¯assaig, quasi tamb¨¦, mentre que els volums dedicats a les ci¨¨ncies (pures, socials o humanes, tant ¨¦s), per no parlar de la filosofia, sempre ¨¤rdua, han desaparegut pr¨¤cticament dels cat¨¤legs de les poques editorials potents que hi ha en el nostre ¨¤mbit, o, com deia Shakespeare de les fr¨¨voles esperances humanes, ¡°s¡¯han esvanit dins l¡¯aire lleu¡±. Si ens hagu¨¦rem de guiar nom¨¦s per l¡¯oferta d¡¯aquestes editorials, caldria concloure que en catal¨¤, a hores d¡¯ara, ni el pensament ni la imaginaci¨® estan sobrevivint. L¡¯alternativa a tan trist panorama l¡¯encap?alaven fins ara les editorials petites, sempre m¨¦s aventureres, per¨° les pr¨¤ctiques abusives i quasi monopol¨ªstiques de les grans distribu?dores poden acular-les tamb¨¦ a la marginalitat o a l¡¯extinci¨®. ?s a dir que, en resum, tenim mala pe?a al teler.

Els grups insisteixen en la producci¨® massiva de novel¡¤les, i aposten pels g¨¨neres m¨¦s f¨¤cils i previsibles

El panorama ¨¦s ombr¨ªvol, i si el comparem amb el dels anys 80 i 90 del passat segle, absolutament decebedor, per¨° cont¨¦ excepcions d¡¯una sorprenent vitalitat, que cal saludar amb m¨¦s efusi¨® encara precisament perqu¨¨ contrasten del tot amb la tend¨¨ncia general. L¡¯excepci¨® m¨¦s cridanera ¨¦s la de l¡¯editorial Adesiara, amb una oferta que em recorda els millors moments dels Breviaris publicats per la Universitat de Val¨¨ncia, per¨° encara amb m¨¦s obertura de comp¨¤s i amb m¨¦s gust per les perles rares. Aix¨ª, en poc m¨¦s d¡¯un any, Adesiara ha publicat, entre altres, cl¨¤ssics com Les granotes d¡¯Arist¨°fanes, la Vida de Dante i Petrarca de Leonardo Bruni, una encertada selecci¨® dels Amors de Cassandra de Pierre Ronsard i una de les grans novel¡¤les de Jane Austen, Emma, i s¡¯ha acostat al m¨®n oriental ¨Ctan absurdament desat¨¦s entre nosaltres- amb una traducci¨® de El jard¨ª de les roses, l¡¯obra mestra de Sa¡¯di (o Saadi), que ¨¦s, amb Kayyam i Hafiz, el poeta m¨¦s celebrat de la literatura persa medieval. Per si aix¨° no f¨®ra poc, l¡¯editorial s¡¯ha atrevit tamb¨¦ amb un dels llibres de filosofia m¨¦s peculiars, i personals, de tot el Romanticisme alemany, Clara, o sobre la vinculaci¨® de la natura amb el m¨®n dels esperits, de Friedrich von Schelling, un llibre adolorit i meravell¨®s que ¨¦s la m¨¦s arravatada refutaci¨® de la mort que ha gosat confegir, fins on jo s¨¦, un cap occidental.

I ja que parlem de llibres prodigiosos i de curiositats notables, caldria com a m¨ªnim esmentar altres llibres d¡¯editorials valentes, com l¡¯?tica i educaci¨® per a governants, d¡¯Ibn Almuqaffa -un savi persa que va morir ofegat en un pou per ordre d¡¯un governant, el califa al-Mansur, l¡¯educaci¨® i l¡¯¨¨tica del qual no eren, pel que es veu, gaire recomanables-, editat per Angle; El sopar de la cendra, de Giordano Bruno ¨Cun altre que acab¨¤ malament; pensar ¨¦s perill¨®s-, publicat per la sempre estimulant Edicions de 1984; els Principis de la consecuci¨® po¨¨tica de Friedrich H?lderlin (un dels ¨²ltims llibres preparats per a la publicaci¨® per Jaume Vallcorba, a Crema) o, dins de les publicacions de la Universitat de Val¨¨ncia, L¡¯esperit alemany en perill, d¡¯Ernst Robert Curtius, amb un pr¨°leg incisiu i revelador d¡¯Antoni Mart¨ª Monterde, que ¨¦s el principal especialista valenci¨¤ en comparacions i desencontres literaris. Tots ells s¨®n llibres de gran categoria, i si van contra els vents que ara bufen, nom¨¦s ¨¦s perqu¨¨ poden fer disfrutar molt els bons lectors.