Ficci¨®

Sens dubte, l¡¯adult, com la criatura, necessita ficcions. Contes. Amb princeses, herois, dimonis¡­ Mites. M¨®n i vida, en cru, s¨®n tan inintel¡¤ligibles que ens en cal una mistificaci¨®, un relat o un conjunt de relats que ens els facen comprensibles, digeribles, amens. No s¨®n aix¨°, les religions? Un perqu¨¨ de tot plegat que tranquil¡¤litza? Un esquema analg¨¨sic de la realitat? Un conte adaptat a un p¨²blic determinat? Necessitem ficcions. I no cal ser deista, per tal de creure. Un pot ser ateu i creure en Marx, en Freud, en Lenin, en Gandhi. Referents, mites, individus mistificats ¡ªcom devien ser, de prop?¡ª que faciliten el relat de la hist¨°ria. Cada disciplina t¨¦ els seus mites: Pel¨¦, Maradona, Glenn Gould, Mandela, Marlon Brando, Picasso, Elvis¡­ Qu¨¨ fa que els uns assolisquen aquesta dimensi¨® i els altres no? De vegades, el talent. No sempre. Hi influeix molt la llegenda. Ho escriu Herbert Read: ¡°No hi ha cam¨ª m¨¦s segur cap a l¡¯¨¨xit que la creaci¨® d¡¯una llegenda¡±. La llegenda, per¨°, no pot ser f¨¤cilment creada pel mateix individu, ha de cr¨¦ixer, i per a cr¨¦ixer cal que l¡¯individu siga extraordinari, de car¨¤cter i conducta at¨ªpics, de biografia ins¨°lita. Que haja esdevingut un personatge atractiu, que cride l¡¯atenci¨®. Un cas dram¨¤tic: Van Gogh. La incomprensi¨® que pat¨ª, la mis¨¨ria, la follia, l¡¯orella tallada, el su?cidi¡­ Una vida de pel¡¤l¨ªcula. Aix¨° volem: individus i vides de pel¡¤l¨ªcula. La llegenda no se la pot crear f¨¤cilment un individu, per¨° alguns hi posen l¡¯¨¤nima, en l¡¯intent, sobretot en l¡¯era dels mitjans de comunicaci¨® de massa. B¨¦ que ho sabia, aix¨°, Dal¨ª, que ho utilitz¨¤ amb temeritat. Dal¨ª: un dels ¨¨xits m¨¦s grans de mistificaci¨® creats pel mateix beneficiari. La seua obra ¡ªla pict¨°rica i, encara m¨¦s, la liter¨¤ria¡ª, al meu parer, est¨¤ molt per sota de la seua fama. I com aconsegu¨ª tant d¡¯¨¨xit? Fent una pintura desvergonyidament efectista, llepada, pr¨°xima al cromo, carregada de literatura pseudofreudiana. Una pintura feta al gust de la gent que no ent¨¦n de pintura, circumst¨¤ncia que li multiplic¨¤ per mil el nombre d¡¯admiradors. Per¨° tamb¨¦ ho aconsegu¨ª, o sobretot, per les seues excentricitats. All¨¤ on era, Dal¨ª muntava un n¨²mero. Fredament planificat, o improvisat? Tant fa. Els qui el tractaren de prop diuen que era un home bastant normal fins que apareixia, al seu davant, una c¨¤mera. Aleshores es produ?a la metamorfosi i comen?ava a fer l¡¯histri¨®. I ho feia, sovint, amb un enginy esmolat. Vistes ara, aquestes actuacions poden semblar simples pallassades, per¨° foren determinants en la seua projecci¨® tant local com internacional. I, constru?da la llegenda, les coses roden. Dal¨ª es convert¨ª en un referent. Darrere d¡¯ell n¡¯han vingut uns quants. Alguns amb una obra potent al darrere i d¡¯altres ¡ªcom Warhol¡ª amb un grapat d¡¯insignificants an¨¨cdotes i fr¨ªvoles provocacions. Alguns perseguint puerilment les c¨¤meres i uns altres ¡ªSalinger, Pynchon, etc.¡ª jugant, igual d¡¯infantils ¡ªo potser m¨¦s¡ª, a fet a amagar. Tots, per¨°, intentant ser prou extraordinaris, prou singulars, per a assolir un moment de gl¨°ria ¡ªi pasta!¡ª, aprofitant la credulitat i la necessitat de ficci¨® que, a la resta dels mortals, els fa tan i tan vulnerables.