El premi de Coromines

Aix¨° va ser que, en temps que el senyor Jorge Sempr¨²n era ministre de Cultura (un dels molt escassos ocupants del c¨¤rrec posse?dor d¡¯una cultura s¨°lida i extensa) en un dels governs de Felipe Gonz¨¢lez, el Ministeri atorg¨¤ a Joan Coromines, fil¨°leg insigne, el Premio Nacional de las Letras Espa?olas, i el fil¨°leg va dir que no acceptava l¡¯honor oficial, perqu¨¨, justament, el ministeri que el concedia tenia un llarg historial d¡¯hostilitat contra la llengua i la cultura catalanes. El premi, doncs, no l¡¯acceptava, per¨° acceptava que li enviaren els diners de la dotaci¨®, que li¡¯n feien molta falta per als seus projectes i treballs, ¨¦s a dir, per a completar l¡¯immens Diccionari etimol¨°gic, i el descomunal, tamb¨¦, Onomasticon. Hi hagu¨¦ un rebombori molt considerable (m¨¦s que enguany amb les ren¨²ncies de Jordi Savall i de Colita), per¨° el savi, distant i recl¨°s, no va voler respondre als periodistes, no va donar cap entrevista. Finalment, potser va pensar que volia explicar-se, o simplement que tenia ganes de parlar, del premi i de tot plegat. Degu¨¦ ser per aix¨° que, un mat¨ª de tardor del 1990, jo vaig despenjar el tel¨¨fon i a l¡¯altre extrem del fil una veu molt profunda va dir ¡°S¨®c en Joan Coromines¡±. Em digu¨¦ que volia una entrevista llarga per al setmanari El Temps, i que la condici¨® era que havia de fer-li-la jo, i que vinguera amb mi l¡¯editor, Eliseu Climent. Per¨° all¨° no va ser una entrevista, va ser un dia sencer, mat¨ª i vesprada, amb un dinar frugal com a descans, a penes una mica de verdura, que devia ser el seu aliment habitual. El savi tenia vuitanta-quatre anys, i em va dir: ¡°Ara ja no treballo com abans, ja s¨®c un home vell i em canso aviat. No treballo gaire, ja, nom¨¦s unes dotze hores di¨¤ries, dia per altre¡±. En altre temps, explicava, podia agafar un tros de pa i una barra de xocolate i anava treballant i rosegant, hores i hores: passava el vespre i la nit, se li feia de dia sense moure¡¯s de la taula. L¡¯any 1990, quan jo el vaig visitar, cap instituci¨® p¨²blica, ni catalana ni espanyola, no li havia facilitat recursos suficients per a la faena ingent que feia: un home sol, equivalent a tot un institut de recerca. Ara mateix, no s¨¦ dir si va rebre els diners, ¨¦s a dir, si el ministre entengu¨¦ la ins¨°lita proposta del premiat. Perqu¨¨, de ren¨²ncies a premis, n¡¯hi ha la de Joan Coromines, i les altres.