Fran?a, parlar i ser

A penes incorporada Als¨¤cia als dominis de Llu¨ªs XIV, el gran ministre Colbert ja enviava cartes amb instruccions d¡¯ensenyar el franc¨¦s a tothom, sobretot a les escoles, ¡°a fi que obliden l¡¯alemany¡± i esdevinguen veritables francesos. I tant se val si es tracta de s¨²bdits de la monarquia com de ciutadans de la rep¨²blica: poc m¨¦s d¡¯un segle despr¨¦s, la Revoluci¨® justificar¨¤ el terror ling¨¹¨ªstic (amb penes de pres¨®, destitucions i deportacions), en termes d¡¯efic¨¤cia i participaci¨® popular. El problema de la comprensi¨® de les lleis i decrets de Par¨ªs ¡ªper a quasi la meitat de la poblaci¨® de Fran?a que no parlava franc¨¦s¡ª es podia resoldre d¡¯una manera ben simple: traduint. Soluci¨® elemental, que va ser violentament rebutjada. Per qu¨¨? Perqu¨¨ no es tractava de fer ciutadans, sin¨® de fer ciutadans francesos. Quan el 1794, en el Comit¨¦ du Salut Publique, el jacob¨ª Bertrand Bar¨¨re afirma: ¡°Chez un peuple libre, la langue doit ¨ºtre une et la m¨ºme pour tous¡±, no pensa ni per un moment que dins de la Rep¨²blica hi puga haver m¨¦s d¡¯un peuple, perqu¨¨ a Fran?a nom¨¦s hi pot haver francesos. I recon¨¦ixer a les poblacions que no parlen franc¨¦s el dret a parlar una altra cosa, seria tant com acceptar que tenien dret a ser una altra cosa. La libert¨¦ no hi entrava per a res. I durant els dos segles seg¨¹ents, el dogma de la Trinitat, ¡°La France, les fran?ais, le Fran?ais¡±, tres conceptes i una sola subst¨¤ncia, ser¨¤ doctrina immutable de fe. El 1925, el ministre d¡¯Educaci¨®, Anatole de Monzie, en una circular desautoritzant l¡¯ensenyament de qualsevol llengua regional, escriu aquesta idea preciosa: ¡°L¡¯ideal laic... no sabria com harmonitzar les lleng¨¹es rivals amb la llengua francesa, el gel¨®s culte de la qual no tindr¨¤ mai prou altars¡±. Un ideal laic, amb tot de cultes i d¡¯altars a una implacable, gelosa divinitat que no tolera rivals. I aix¨ª continuen les coses noranta anys despr¨¦s a la p¨¤tria dels drets humans i de les llibertats. En aquella circular ministerial hi ha citades, com a argument suprem, unes paraules d¡¯Alfred de Musset segons les quals la llengua i l¡¯ess¨¨ncia dels francesos s¨®n una i la mateixa cosa: una idea metaf¨ªsica i po¨¨tica que, si l¡¯expressa un poeta o un ministre franc¨¦s (o espanyol, o itali¨¤ o portugu¨¦s) resulta indiscutible i bella, per¨° si gosara expressar-la un intel¡¤lectual o un pol¨ªtic catal¨¤ seria immediatament acusat de nacionalisme essencialista, o d¡¯alguna cosa pitjor.