El buit

Publiques un llibre o inaugures una exposici¨®, que t¡¯han costat infinites hores i maldecaps d¡¯enllestir, i, passat un primer moment d¡¯euf¨°ria, i el per¨ªode de desafecci¨® progressiva que anomenen ¡°promoci¨®¡±, de sobte et trobes al davant un abisme. El buit. El buit davant teu i dins de tu. El buit pertot, recorregut per un vent polar. Ho has abocat tot, en el llibre, en els quadres. T¡¯has quedat exhaurit. Botella sense vi, castell deshabitat, teatre sense p¨²blic. I ara qu¨¨, et dius. ¡°Ning¨² espera el teu pr¨°xim llibre¡±. Ho deia Faulkner, aix¨°, que no era precisament un desconegut ni un fracassat. O s¨ª. Tots en som, de fracassats. ¡°Ho has intentat? Has fracassat? Tant se val. Torna-ho a intentar. Torna a fracassar. Fracassa millor¡±. Ara ¨¦s Beckett, qui parla. Ning¨² espera els teus futurs quadres, ni pel¡¤l¨ªcula, ni composici¨® musical... Ning¨² ens espera. ?s aix¨ª, i cal que siga aix¨ª. La resta ¨¦s vanitat. Qu¨¨ ens hem cregut que som? T¡¯has plantejat mai l¡¯espai que ocupes a l¡¯univers? I el temps que suposa la teua rid¨ªcula exist¨¨ncia per a la hist¨°ria de la humanitat? Qu¨¨ vols, doncs? Tanmateix, qu¨¨ en fem, del buit? Com el gestionem? El buit t¡¯irrita, et provoca insomni, ansietat, desfici. El buit ¨¦s un bosc d¡¯interrogants, i els interrogants inquieten. Es deu viure b¨¦, penses, sense aquesta d¨¨ria d¡¯escriure, de pintar. I t¡¯imagines dedicant les hores lliures que et deixa la feina amb qu¨¨ et guanyes les garrofes no a escriure ni a pintar, sin¨® a passejar pel camp, per la mar, a sentir m¨²sica, a fer esport, a visitar exposicions, a veure cinema o teatre¡­ T¡¯imagines fent tot all¨° que d¨®na plaer i benestar. Despreocupadament. Per¨° ets incapa? de viure aix¨ª. Est¨¤s marcat. El teu benestar necessita un projecte, un treball en marxa, una rutina creativa. L¡¯artista: un desequilibrat, i l¡¯equilibri nom¨¦s l¡¯aconsegueix submergint-se en la rutina creativa. Aquesta medicaci¨® ¨¦s la seua. I si la medicaci¨® manca, ve l¡¯ansietat, el desfici, la irritaci¨®, l¡¯insomni. Perdut en el buit, et planteges iniciar un nou projecte. No vols seguir en la mateixa l¨ªnia de l¡¯¨²ltim que has fet. Vols canviar, sorprendre¡¯t a tu mateix, fugir de tu mateix. Est¨¤s cansat de tu mateix, vols allunyar-te¡¯n. Per¨° tens mem¨°ria. Saps que aquesta sensaci¨® ja l¡¯has viscuda altres vegades, moltes altres vegades. Cada volta que has acabat un llibre, una exposici¨®. I saps on vas a parar, quan fuges de tu mateix. A tu, vas a parar. Una mica airejat, potser. Amb alguns petits canvis. Per¨° el trajecte que has fet intentant fugir resulta que ¨¦s circular. O en espiral. Tant fa. Despr¨¦s dels experiments, dels intents de ser un altre, tornes a ser tu. Ocupes el teu lloc. Els altres llocs estan ocupats. Nom¨¦s el teu ¨¦s buit i t¡¯ha esperat mentre, ing¨¨nuament, divagaves. De retorn a casa, hi comences de nou. Sempre tens la sensaci¨® de comen?ar de nou, de no tindre cap experi¨¨ncia, de partir de zero. Per¨° realment tornes al punt on t¡¯havies quedat l¡¯¨²ltima vegada. Al mateix punt. I reprens el cam¨ª. Cap a on? Qui ho sap. Fins quan? Ho ignores. No hi ha cap pressa, per¨°. Ja ho diu Faulkner: ning¨² t¡¯espera.