Juan Vidal, creador de somnis

Juan Vidal (Elda, 1980) va aprendre de ben menut el gust per les coses artesanals i ben fetes. Al taller de la sastreria familiar descobria teixits i colors, formes i volums mentre son pare, continuador d¡¯una nissaga professional, tallava i cosia peces de vestir a mida per als clients. ¡°Una de les coses que m¨¦s m¡¯agradava era jugar amb els maniquins de drap de la botiga¡±, recorda el dissenyador d¡¯aquells primers temps de contacte i tamb¨¦ de coneixement del m¨®n de la moda.

Aquest univers disciplinat, fet de tisores i d¡¯agulles, es va eixamplar gr¨¤cies a la botiga de moda de sa mare, i del primer contacte dom¨¨stic va passar a familiaritzar-se amb els noms i les creacions dels dissenyadors que havia vist en les revistes i que ara podia contemplar en el vestidor de l¡¯establiment familiar. Creadors com Jean-Paul Gaultier, Franco Moschino o Giorgio Armani suposen per a un adolescent una finestra oberta, un gran aparador ara cosit de fantasies, aud¨¤cia i sofisticaci¨® que se sumava a aquest altre univers m¨¦s artesanal de la sastreria, del tall perfecte i l¡¯execuci¨® del planxat impecable.

Despr¨¦s de passar per l¡¯Escola de Belles Arts de Barcelona, ¡°va ser una manera de canalitzar la meua primera vocaci¨® creativa¡±, assenyala Juan Vidal, continuaria els seus estudis de moda a la capital catalana. El primer reconeixement li arribaria l¡¯any 2005 amb el premi ModaFad, una plataforma creativa per a promocionar i donar a con¨¦ixer els joves valors emergents de la moda. ¡°All¨°, per descomptat, va ser molt important per a mi; a banda de la promoci¨® que significava, va suposar sobretot un aval a la meua elecci¨® creativa, a la meua opci¨® professional¡±.

Els ¨²ltims anys han estat per a Juan Vidal una mena de carrera vertiginosa assenyalada per premis, distincions i el reconeixement com un dels dissenyadors emergents m¨¦s qualificats de la moda espanyola. Les seues creacions han suposat una ventada d¡¯aire fresc sobre les passarel¡¤les de moda en qu¨¨ ha fet servir una s¨¤via mescla de classicisme renovat i contemporane?tat. Els dissenys, de l¨ªnies depurades, sense disson¨¤ncies o efectismes gratu?ts, dibuixen la silueta de la dona per al comen?ament de segle xxi. ¡°El m¨®n de la moda ¨¦s un m¨®n dif¨ªcil, molt competitiu¡±, diu Vidal. ¡°La part m¨¦s dura per a mi ¨¦s el mateix ritme de la moda, aquest calendari quasi sense temps per a respirar, marcat per un ritme trepidant, i, d¡¯altra banda, la teua pr¨°pia autoexig¨¨ncia com a creador cada vegada que presentes una col¡¤lecci¨®¡±. I afig, ¡°En contrapartida, la part m¨¦s gratificant ¨¦s sempre el moment en qu¨¨ la teua faena ¨¦s reconeguda i valorada, siga de f¨¤cil lectura o no ho siga¡±.

Encara recent la presentaci¨® de la col¡¤lecci¨® per a la primavera-estiu 2015 que ve, ja est¨¤ immers en la col¡¤lecci¨® i l¡¯examen creatiu seg¨¹ents. ¡°La moda no pot canviar cada sis mesos¡±, diu Vidal. ¡°Crec que el proc¨¦s ¨¦s molt m¨¦s lent. Quan parlem de canvis, pense que cal veure les coses amb perspectiva. Una col¡¤lecci¨® del dissenyador X pot ser molt rupturista i obtenir un petit canvi, per¨° nom¨¦s ser¨¤ amb el pas del temps que aquesta ruptura o trencament acabar¨¤ arrelant i arribant a la gent, i finalment ser¨¤ acceptada. La mateixa hist¨°ria de la moda ¨¦s el millor testimoni de la manera com s¡¯han produ?t els canvis¡±.

¡°El proc¨¦s de creaci¨® pot ser molt divers, mai no segueixes un patr¨®¡±, diu Juan Vidal a prop¨°sit de l¡¯elaboraci¨® d¡¯una col¡¤lecci¨®. ¡°Al comen?ament hi ha all¨° que diguem la inspiraci¨®, que pot arribar per diferents conductes, vies¡­, i a partir d¡¯aquesta primera idea o punt de partida, comences a treballar sobre la mat¨¨ria de mil maneres¡±. I apunta: ¡°El treball creatiu resultant ha hagut de passar per una s¨¨rie de filtres, ha hagut d¡¯estar molt estudiat per a poder construir finalment un contingut de pes¡±. Un proc¨¦s creatiu i experimental que, per a ell, ¡°no ¨¦s molt diferent del d¡¯altres disciplines¡±.

Despr¨¦s d¡¯haver estat distingit com un dels creadors m¨¦s prometedors de la moda espanyola, el dissenyador gaudeix d¡¯aquest moment d¡¯excel¡¤l¨¨ncia en la seua vida professional. Un moment creatiu no exempt de dubtes i de futurs reptes que el fan tocar de peus a terra. ¡°Em considere una persona lluitadora i molt inconformista amb el meu propi treball¡±, diu Vidal. ¡°Pense que encara no he arribat a projectar tot el meu bagatge creatiu, continue treballant per a crear el meu llenguatge¡±, reflexiona el dissenyador sobre el seu futur. ¡°Per¨° com passa en qualsevol disciplina, tamb¨¦ passa que tu mateix no acabes de ser conscient de tot all¨° que vas desenvolupant i construint, i necessites una certa perspectiva¡±.

En un pa¨ªs on la industria de la moda, tret dels dos o tres grans noms, sembla cosida amb imperdibles, els dissenyadors han de fer mans i m¨¤nigues per a mantenir-se i bastir una certa infraestructura empresarial. ¡°En el meu cas ¡ªdiu Vidal¡ª, treballe amb el meu equip i tractem de fer les coses d¡¯una manera professional¡±. Sobre les relacions sempre fr¨¤gils entre moda i ind¨²stria: ¡°Quan tractes de vendre moda a un empresari que no est¨¤ familiaritzat amb el sector, el di¨¤leg quasi sempre acostuma a ser molt poc fluid, amb moltes interfer¨¨ncies, perqu¨¨ l¡¯empresari all¨° que busca, des de la seua pr¨°pia filosofia empresarial, ¨¦s el reemborsament a curt termini i no s¡¯adona que la moda ¨¦s tamb¨¦, a m¨¦s d¡¯una ind¨²stria, un intangible, que ven somnis, i com tots sabem els somnis s¨®n cars i desgraciadament no es compleixen a curt termini¡±.

¡°M¡¯agrada molt observar la gent¡±, diu Juan Vidal. ¡°Sempre em resulta molt sorprenent, i tamb¨¦ molt curi¨®s, com la moda acaba finalment arribant al carrer, com es transforma, com s¡¯acaba adaptant, un proc¨¦s que mai no ¨¦s immediat, sin¨® que requereix un temps, i que fa que all¨° que has vist sobre la passarel¡¤la acabe sent adoptat per la gent d¡¯una manera mainstream¡±, diu el dissenyador. ¡°Aquests fen¨°mens, des d¡¯un punt de vista sociol¨°gic, sempre s¨®n fascinants¡±.