Recomanem

Poesia

Ni motlles, ni formes cl¨¤ssiques, l¡¯¨²ltim poemari de Begonya Mezquita inaugura Edicions del Buc amb versos torrencials. Queda clar en la part que d¨®na nom al poema: ¡°Parlen els ulls¡±, en qu¨¨ aposta per la prosa po¨¨tica. Hi aposta i guanya, per cert. La veu de Begonya Mezquita ¨¦s seua. I dir aix¨° no ¨¦s poca cosa, ni de bon tros, en un pa¨ªs en qu¨¨ Estell¨¦s ha fet massa escola. En Parlen els ulls trobem, per damunt de tot, records petits, agafats amb les mans, acaronats com s¡¯acarona una infantesa lluny de grisors, amb ¡°cadires a la porta, la reixa polimentada / i les lloses lluents, tot esperant la fresca¡±. Una certa nost¨¤lgia, ¨¦s clar, d¡¯una certa innoc¨¨ncia: ¡°Ara visc a la ciutat i els dies / perden el nom, es destinyen¡±. Tot plegat inevitable. Ella, en el fons, n¡¯¨¦s conscient: ¡°Veus? Ara les coses han canviat, com el vent¡±.

Revista

Imperdible l¡¯¨²ltim n¨²mero de la revista L¡¯Espill. M¨¦s enll¨¤ del monogr¨¤fic sobre Joan Estelrich, el volum inclou una selecci¨® ben contundent de veus de la pol¨ªtica actual¨ªssima. Paraules sense eufemismes, al capdavall. Entre aquestes, les de l¡¯article ¨Codie, en el fons la paraula seg¨¹ent ¨C imprescindible del professor de la Universitat Carlos III de Madrid, Ignacio S¨¢nchez-Cuenca, sobre els intel¡¤lectuals espanyols i la seua posici¨® davant de la naci¨®. Tamb¨¦, per descomptat, l¡¯entrevista a Ada Colau de V¨ªctor Maceda, farcida de titulars: ¡°Els partits socialdem¨°crates s¨®n ara mateix al terreny de l¡¯enemic¡±, per exemple. I no oblidem l¡¯article potent d¡¯una M¨°nica Oltra allunyada de l¡¯acostumat ¨Ci necessari?¨C exabrupte medi¨¤tic; ni les l¨ªnies, tamb¨¦ lluny de la ingenu?tat, d¡¯un David Fern¨¢ndez que cita el poeta per explicar el seu pr¨°xim ad¨¦u a l¡¯acta de diputat per les CUP: ¡°Un entre tants¡±. Aix¨° i m¨¦s. Dinamita.

Revista

Una de les publicacions m¨¦s din¨¤miques del Pa¨ªs Valenci¨¤ als ¨²ltims temps torna a la c¨¤rrega. El nou n¨²mero de la revista semestral Lletraferit, que es present¨¤ dissabte passat al cor de la capital, arriba aquesta vegada amb un monogr¨¤fic sobre la m¨¤fia sota el bra? i l¡¯acostumada desfilada d¡¯articles sobre cultura, pol¨ªtica i societat. Destacables, molts, com el notablement descregut, cendr¨®s per¨° savi, de Miquel Nadal, ¡°Contra Camus, la literatura i el futbol¡±. Una esquadra d¡¯entrevistes completen el n¨²mero: d¡¯Eugeni Alemany a Maria Herrero, passant per la recomanable, especialment, a l¡¯escriptor de Southampton Philip Hoare, que regala pensaments tan senzills com incontestables: ¡°L¡¯oce¨¤ ¨¦s el darrer refugi del misteri¡±. Cert. I indefugible. Bon vent i barca nova, diuen, i Lletraferit, m¨¦s que aix¨°, t¨¦ nou vent i barca bona. Per molt de temps.

Disc

Talps ¨¦s un grup de Borriol (Castell¨®) format per Aitor Cabo, Marc Castellano i David Gonz¨¢lez, que va n¨¤ixer a comen?ament d¡¯aquest mateix any i que ara debuta amb un llarg d¡¯onze can?ons, ni m¨¦s ni menys. I la veritat ¨¦s que Simetries respon fil per randa a les claus dels discos que conjuguen maneres amb una borrosa definici¨® d¡¯estil, encara per concretar en pr¨°ximes entregues. De fet, brillen m¨¦s com m¨¦s s¡¯acosten a estructures bigarrades (¡°Septentrional¡±, ¡°A mil anys llum¡±) que en els moments en qu¨¨ incideixen en un pop senzill, transparent i semiac¨²stic (¡°Colp d¡¯estat¡± o ¡°Sexe i calaveres¡±, que tant recorda l¡¯¡±Every Breath You Take¡± de The Police), sempre marcat per una c¨¤ndida pulsi¨® sentimental, i que sintonitza amb hom¨°legs d¡¯all¨° m¨¦s convencionals, que s¨®n familiars en les radiof¨®rmules, tot i el toc femen¨ª i en franc¨¦s d¡¯¡±Au toit¡±. La presentaci¨® d¡¯aquest debut en concert tindr¨¤ lloc el 24 de gener a la sala Veneno Stereo de Castell¨®, compartint escenari amb una altra banda del mateix segell, els Tardor, que presentaran el seu nou disc, Una ciutat invisible.