L¡¯espill

No la veu ning¨², aquesta taca vergonyant? Nom¨¦s jo? Nom¨¦s jo i quatre individus rars, mani¨¤tics, com jo? Parle de la bella, la venerable, llengua castellana. De la repressi¨® despietada, sovint encoberta, que pateix al Pa¨ªs Valenci¨¤. El govern de l¡¯Estat no t¨¦ prou a unflar descaradament ¡ªamb conniv¨¨ncia amb el Govern valenci¨¤¡ª les infraestructures d¡¯all¨° que anomenen corredor mediterrani, on aboca sense contenci¨® tots els recursos possibles i per haver-hi ¡ªAVE, autopistes gratu?tes, ampliaci¨® i optimitzaci¨® dels aeroports i dels ports...¡ª, amb l¡¯excusa que el mediterrani ¨¦s la porta natural i m¨¦s rendible no sols del turisme i del comer? europeus, sin¨® tamb¨¦ del potent¨ªssim mercat asi¨¤tic. I ho fa, ¨¦s clar, en detriment de la connexi¨® radial amb Madrid, bandejada, deixada de la m¨¤ de D¨¦u. I no t¨¦ prou, tampoc, a aplicar unes balances fiscals discriminat¨°ries amb la resta ¡ªno mediterr¨¤nia¡ª de la pen¨ªnsula. I com si aix¨° no f¨®ra ja prou humiliant, tenen, Govern estatal i, assenyaladament, Govern valenci¨¤, una obsessi¨® malaltissa amb una de les dues lleng¨¹es que parlem ac¨ª: el castell¨¤, una llengua ¡ªno ho oblidem¡ª tan oficial com l¡¯altra. Ras i curt: aniquilar el castell¨¤ ¨¦s, des de fa temps, objectiu de qui ens governa. Ara mateix, i d¡¯un any en?¨¤, no tenim cap mitj¨¤ de comunicaci¨® en castell¨¤. Cap ni un. Tots els canals de la graella televisiva o radiof¨°nica s¨®n en catal¨¤. Tots. Sense excepci¨®. Fa uns anys pod¨ªem sintonitzar alguns canals de fora, en castell¨¤, per¨° qui ens governa, en una actitud ins¨°lita per a una democr¨¤cia europea, en un gest propi de tirania bananera, va impedir-ne la recepci¨® arreu del nostre territori. No oblidar¨¦ mai l¡¯instant en qu¨¨ els meus fills, mentre miraven els seus dibuixos preferits, es van trobar, de sobte, amb la pantalla en negre. Des d¡¯aleshores no han pogut veure mai m¨¦s no sols els seus dibuixos preferits, sin¨® ni tan sols dibuixos en la seua llengua; nom¨¦s ho han pogut fer en catal¨¤. Sovint, quan juguen, m¡¯adone, al¡¤lucinat, que es passen a aquesta llengua que per a nosaltres no deixa de ser estranya. Despr¨¦s d¡¯aix¨° van tancar els canals auton¨°mics, on hi havia els noticiaris i alguns altres programes en castell¨¤. He de recon¨¦ixer que, tot i que eren l¡¯¨²nica oportunitat d¡¯escoltar, de tant en tant, el castell¨¤, la seua manipulaci¨® ideol¨°gica, el seu descarat antiespanyolisme i la seua baixa qualitat en tots els sentits van fer que, a casa, no els sintonitz¨¤rem ni per error. S¨ª, ho s¨¦, el catal¨¤ ¨¦s l¡¯idioma propi d¡¯aquesta terra, el primer que vam parlar i escriure, el que ens fa irrepetibles al m¨®n, per¨° aix¨° no lleva que un tinga dret a triar. Sense tele, ten¨ªem el consol de la r¨¤dio, una emissora ¡ªtamb¨¦ de fora¡ª que ens informava en la nostra llengua des d¡¯una pluralitat i una qualitat que contrastava amb la resta de mitjans. Tamb¨¦ ens la tallaren. Deix¨¤rem, doncs, de veure la tele, deix¨¤rem d¡¯escoltar la r¨¤dio; al cotxe ens pos¨¤vem m¨²sica; a casa, Internet, aquesta finestra que encara no han pogut tancar. A Internet, el castell¨¤ era i ¨¦s viu. Viv¨ªssim. I resulta que nosaltres viv¨ªem en castell¨¤ a casa, al carrer, a la feina, per¨° el castell¨¤ no apareixia ni als mitjans de comunicaci¨®, ni als jutjats, ni a la gran majoria d¡¯organismes oficials. Contestar en castell¨¤ a un gu¨¤rdia civil que et para en la carretera ¨¦s guanyar-te una multa segura, i, si hi insisteixes, perill de rebre i d¡¯anar a parar a un calab¨®s. Poca broma. Fer una reclamaci¨® en castell¨¤ a una gran empresa suposa, habitualment, donar peu al fet que t¡¯humilien en la contestaci¨®.

Els mateixos governants a penes el parlen, el castell¨¤, ni al Parlament ni al carrer

Els mateixos governants a penes el parlen, el castell¨¤, ni al Parlament ni al carrer. El mateix president de la Generalitat no el sap parlar ni escriure, tot i ser una de les dues lleng¨¹es oficials. No us sembla absurd? I els intel¡¤lectuals de llengua catalana, qu¨¨ en diuen, de tot aix¨°? No res? Per¨° prohibir no ha estat l¡¯¨²nica arma d¡¯aquesta gent; sovint han sigut m¨¦s sibil¡¤lins i han fet servir all¨° de ¡°divideix i vencer¨¤s¡±. Secessionisme ling¨¹¨ªstic, se¡¯n diu. Si els castellanoparlants sumem, ara mateix, uns 550 milions de persones, es tracta de fer creure a la poblaci¨® que all¨° que parlem no ¨¦s castell¨¤, sin¨® una altra llengua, i aleshores ja no en som 550 milions, sin¨® quatre gats desconnectats, a?llats de la resta de parlants, sense cap futur. Amb el pretext de les inevitables difer¨¨ncies dialectals diuen, per exemple: a l¡¯Argentina es parla argent¨ª; a Cuba, cub¨¤; a M¨¤laga, malagueny; a M¨²rcia, murci¨¤¡­ I aquesta atomitzaci¨® artificial la potencien amb noves institucions i acad¨¨mies, generosament subvencionades, que oferisquen una fa?ana de prestigi, d¡¯oficialitat, a la farsa. Molta gent, ing¨¨nua, s¡¯ho creu. La gent ¨¦s, per damunt de tot, orgullosa, no li agrada que la seua llengua tinga un nom que ve de fora. Castell¨¤ ve de Castella. ¡°Ac¨ª, com que no som castellans, parlem una altra cosa¡±, diuen. Sense pres¨¨ncia en els mitjans ni en les institucions, sense visi¨® de conjunt amb la resta de territoris i de parlants de la llengua, ja nom¨¦s els quedava per envestir l¡¯escola. Quin sentit t¨¦ que els xiquets i els joves estudien en un idioma, el nostre particular castell¨¤, que nom¨¦s parlem quatre gats, i que els qui manen ja s¡¯han encarregat d¡¯impedir que siga d¡¯¨²s normal en el m¨®n del progr¨¦s i de la cultura, copats ¨²nicament pel catal¨¤? Quins pares que realment estimen els seus fills no els educaran en l¡¯altra llengua, el catal¨¤, sabent que el castell¨¤, a la nostra terra, t¨¦ totes les portes tancades? Jo mateix, d¡¯infant, he hagut d¡¯empassar-me reiterades lectures, pel¡¤l¨ªcules i dibuixos animats del Tirant lo Blanc, i he hagut de recitar obsessivament l¡¯Ausi¨¤s March o l¡¯Estell¨¦s, mentre se m¡¯ocultaven les aventures del Quixot o els poemes de Jorge Manrique, com si aquests no hagueren existit mai. I aquesta manipulaci¨® constant de la hist¨°ria, de la informaci¨® i de la cultura, amics, t¨¦ conseq¨¹¨¨ncies. I tant que en t¨¦: la progressiva assumpci¨® dels ciutadans que ells, realment, no s¨®n ells, que s¨®n uns altres. Alienaci¨®, en diuen. I aix¨ª estan les coses. Fins i tot jo he hagut de publicar aquest article ¡ªquina vergonya¡ª tamb¨¦ en catal¨¤, perqu¨¨ ac¨ª no hi ha, ni ens arriba ja de fora, cap diari en castell¨¤. Una vergonya, s¨ª, senyors. I ara facen el favor de no mirar m¨¦s a l¡¯espill, on tot es veu al rev¨¦s.