Cartes del valencianisme

Almenys, les paraules. ?s el que ens queda de la relaci¨® entre Nicolau Primitiu i el seu germ¨¤ Emili G¨®mez Nadal, que ara recupera l¡¯Epistolari (1925-1968) editat per la Generalitat a mans de Josep Daniel Climent. Vora dues-centes cartes, rescatades de l¡¯arxiu personal del primer, que ajuden a dibuixar la relaci¨® entre dos dels m¨¦s destacats representants del valencianisme durant la primera meitat del segle xx, i molt especialment durant aquells anys trenta de castells en l¡¯aire sepultats pel franquisme, i aquells cinquanta de noves i velles llums i de velles i m¨¦s velles ombres. Coses sabudes, dir¨¤ alg¨². No tant, i ¨¦s per aix¨°, precisament, que aquest epistolari pren import¨¤ncia.

Germans i valencianistes. Poc m¨¦s en com¨². L¡¯un, Nicolau, empresari, estudi¨®s del passat valenci¨¤, editor su?cida, bibli¨°fil ¨Cl¡¯actual Biblioteca Valenciana beu principalment del seu fons¨C, arrapat a la terra on va n¨¤ixer i apartidista reiteradament conservador. L¡¯altre, Emili, historiador, professor universitari, activista cultural, exiliat eternament a Fran?a i comunista per convicci¨®. I etc¨¨tera. Els dos, per¨°, valencianistes compromesos. Germans separats per quil¨°metres i anys, per¨° reunits peri¨°dicament al voltant d¡¯un paper, el que escrivien o llegien i on es contaven la vida amb les seues penes i alegries, i amb aquelles morts que mai se n¡¯anaven del tot. La vida de portes cap a dins, per¨° ¨Ci ac¨ª ¨¦s on l¡¯Epistolari es fa imprescindible¨C de portes cap a fora: pol¨ªtica, ¨¦s clar, especialment la que envoltava el moviment valencianista. Ac¨ª, els germans feien en cartes el que no podien fer en sobretaules: divagar sobre el present d¡¯un pa¨ªs i sobre el seu futur, tan ple com el passat de baralles ideol¨°giques.

La relaci¨® epistolar s¡¯inicia el 1925, amb un Emili de 18 anys que comen?a estudis a Madrid, i un Nicolau de 48, ja assentat a Val¨¨ncia. No ¨¦s gens estrany, doncs, que el comen?ament tinga tints paternofilials. Inevitable, segurament. ¡°Tu, qu¡¤eres el meu mentor ¨Cen tot¨C¡±, diu el germ¨¤ xicotet, que viu excitat la vaga universit¨¤ria del 1929 contra el punt de la llei Castillejo que permetia a les universitats privades de l¡¯Esgl¨¦sia expedir t¨ªtols de llicenciatura. Certes revoltes que no podien ser amables per al seu germ¨¤: ¡°no¡¤t fiques en estos trontolls¡±, li contesta, des de les altures.

Pol¨ªtica, novament. Pol¨ªtica sempre. Pel cant¨® giren els anys trenta i els seus focs d¡¯artifici, amb Emili fent el doctorat a Par¨ªs, des d¡¯on comenta amb el seu germ¨¤ la situaci¨® a l¡¯Estat espanyol: ¡°les ¨¤nimes equilibrades van deixant-se portar per els rius passionals extrems¡±, diu Nicolau, que ja alerta del ¡°fantasma del feixisme¡±, mentre llan?a flors a Francesc Maci¨¤, a qui Catalunya havia d¡¯agrair-li ¡°l¡¯inici de la seua nova etapa d¡¯autonomia i, qui sap?, si origin¨¤ria de la seua independ¨¨ncia futura¡±. Era el 1933.

Per¨° els anys passen. Els focs ja no s¨®n artificials. La Guerra Civil esclata i la dist¨¤ncia ideol¨°gica entre els dos germans s¡¯eixampla. ¡°Lo cert ¨¦s una ru?na. Qu¨¨ hi haur¨¤ d¡¯aprofitable entre les despulles?¡±, es pregunta el gran, resignat, derrotat ja, a priori: ¡°Jo porte les de perdre, sempre: si triomfen uns, per ¨¦sser un burg¨¦s enemic del poble; si triomfen altres, per separatiste recalcitant¡±. Pessimisme entre dues espases que no tarda a contestar el seu germ¨¤ xicotet, molt m¨¦s optimista: ¡°La partida ha estat jugada i guanya¡±. I tamb¨¦ molt m¨¦s esquerr¨¤: ¡°La teua posici¨® ¨¦s ingrata, com la de tots els nacionalistes que no han unit la seua sort a una passi¨® d¡¯esquerres¡±. Debats i paraules enceses que acabarien com acaben les guerres: de sobte per¨° mai.

Els quaranta s¨®n silencis. Poques cartes i molta censura. Aix¨° explica el sobtat canvi al castell¨¤ ¨CNicolau, de fet, va ser multat el 1943 per enviar una carta amb la cap?alera en valenci¨¤¨C, amb una excepci¨® el 1945 i el definitiu retorn al valenci¨¤ el 1948. La pol¨ªtica desapareix del paper. Es volatilitza. Ara abunden els comentaris as¨¨ptics sobre el dia a dia, els ¨¤nims neutres, les abra?ades sinceres i els avatars de la fam¨ªlia.

Poc a poc, per¨°, reapareix la realitat: ¡°la centralisaci¨® ¨¦s una epid¨¨mia¡±, diu el germ¨¤ gran el 1950. I tamb¨¦ la cultura. Nicolau, de fet, havia estat una mena de corresponsal, de nexe entre Emili i la cultura valenciana, des que aquest havia abandonat Val¨¨ncia per Madrid, primer, Barcelona, despr¨¦s, i Par¨ªs, finalment. Aix¨ª, prove?a el seu germ¨¤ de revistes (des de Valencia Atracci¨®n a Pensat i Fet) i de llibres en la llengua que els unia. Aquest flux s¡¯incrementa a partir del 1955, quan Nicolau decideix posar en marxa l¡¯editorial Sic¨¤nia, una iniciativa empresarialment su?cida, que tract¨¤ d¡¯inundar de lletra impresa en valenci¨¤ el pa¨ªs, i sobretot les seues classes populars. Modestament, no cal dir-ho, per¨° amb tota la sinceritat.

Tamb¨¦, per descomptat, la revista Sic¨¤nia Mensual, publicada a partir del 1958 amb la prohibici¨® de tindre m¨¦s del 20% en valenci¨¤, un altre ¡°modest intent de continuar el di¨¤leg amb el poble¡±, com la col¡¤lecci¨® ¡°Nostres Faulelles¡±, de t¨ªtols amables i llengua de digesti¨® potencialment general: ¡°Crec sincerament que per a conquerir el poble manquen Escalantes¡±.

La Guerra Civil esclata i la dist¨¤ncia ideol¨°gica entre els dos germans s¡¯eixampla

Perqu¨¨ era all¨°, la llengua del poble, el que cremava Nicolau Primitiu. La llengua, en el fons, li feia mal. Tenia les seues raons: ¡°Tu no pots imaginar-te ?o que ha retrocedit la llengua en aquests 20 anys d¡¯enemiga contra les lleng¨¹es no castellanes¡±, deia al seu germ¨¤, el 1960. Eren els inicis d¡¯una d¨¨cada amb altres lluites per a ell i per a molts: l¡¯¨²s del valenci¨¤ per part de l¡¯Esgl¨¦sia o els cursos de llengua de Lo Rat Penat, entitat que va presidir intermitentment. I amb tot aix¨°, una oportunitat per a apropar-nos a les baralles generacionals en el valencianisme d¡¯aleshores, amb ¨¤cides paraules de Primitiu per a les ¡°capelletes i campanarets que s¡¯erigeixen en qu¨ªmicament purs¡±, ¨¦s a dir, al jove Grup Torre de Casp i Adlert, on tamb¨¦ vagava un m¨¦s jove encara Joan Fuster.

Baralles que, per cert, s¡¯estendrien posteriorment, amb un Fuster ja esdevingut Sant Pare laic de la consci¨¨ncia nacional valenciana: ¡°¨¦s un cas especial¡±, diria Nicolau, ¡°la seua actitud ¨¦s un mestall de vanagl¨°ria i protesta de l¡¯actitud castellanista de Val¨¨ncia¡±. Poc despr¨¦s, el 1964, ell mateix comentava al seu germ¨¤: ¡°alguns s¡¯han fet catalanistes i altres valencianistes anticatalanistes; uns i altres, puristes rebuscadors dels mots m¨¦s estranys al p¨²blic valenci¨¤, especialment el popular, que voldria tornar-hi¡±. Una obsessi¨®, la del p¨²blic general, que Emili no veia de la mateixa manera: ¡°cal concentrar l¡¯esfor? en la formaci¨® de petites minories¡±. Paraules clares, transparents, de dos germans que mai evitaren l¡¯abra?ada en la dist¨¤ncia ni la confrontaci¨® ideol¨°gica amb les cartes sobre la taula, honestament exposades.

Tampoc pogueren evitar el temps. L¡¯¨²ltima carta ¨¦s del 1968. Un Nicolau ja molt vell i molt l¨²cid confessa al seu germ¨¤: ¡°Pensava, jo, escriure a la vellea un llibre de versos. Qu¨¨¡¤t pareix? Aix¨° deu ser ¨¦sser el darrer grau; d¡¯ah¨ª al manicomi no va ni un pam¡±. Al final no van ser versos, ni manicomis, per¨° s¨ª altres paraules, almenys; les que van creuar cartes i quil¨°metres per unir els anys d¡¯abs¨¨ncies. N¡¯eren trenta-dos, exactament, des que no es veien, quan Emili torn¨¤ a Val¨¨ncia per una setmana, l¡¯octubre del 1970. El seu germ¨¤ tenia 93 anys. I ja no el pogu¨¦ recon¨¦ixer.