Un tramvia en el no-res

En l¡¯¨²ltim Quadern abans de Nadal, el 17 de desembre, em sorprengu¨¦ molt agradablement el comentari o glossa d¡¯Enric S¨°ria a prop¨°sit de la traducci¨® anglesa d¡¯Incerta gl¨°ria, considerada com un dels llibres m¨¦s importants de l¡¯any a la Gran Bretanya. Dic que em sorprengu¨¦ perqu¨¨ justament aquells mateixos dies jo acabava de llegir la novel¡¤la de Sales, seguida d¡¯El vent de la nit, en un sol volum. Tractant-se d¡¯Incerta gl¨°ria, hauria hagut de dir ¡°rellegir¡±, per¨° no ¨¦s del tot cert, ja que l¡¯edici¨® que jo havia llegit fa molts anys (cinquanta anys, mig segle) estava tan redu?da per la censura que era nom¨¦s mitja novel¡¤la. I malgrat tot, fa cinquanta anys, l¡¯obra que vaig llegir i comentar apassionadament amb el meu amic Alfons Cuc¨® era ja una novel¡¤la excepcional, i els seus dos joves lectors valencians s¡¯hi deixaven arrossegar sobretot per aquell personatge impressionant, Soler¨¤s, centre visible o invisible de la narraci¨®, i grand¨ªssima creaci¨® liter¨¤ria: Alfons Cuc¨® estava conven?ut que ell era m¨¦s ¡°Soler¨¤s¡± que jo. Segurament tenia ra¨®. Perqu¨¨ el Soler¨¤s de la novel¡¤la, tal com el defineix amb encert perfecte Enric S¨°ria, ¡° ¨¦s un gran heroi rom¨¤ntic, rebel, inquiet, apassionat, sard¨°nic, descregut i alhora imp¨¤vidament fidel a ell mateix fins a la mort. En fi, un personatge pr¨°xim als joves irats i amargs que poblaren les pantalles dels anys 50¡­¡±. S¨°ria ens recorda que l¡¯obra de Sales no ¨¦s una novel¡¤la ¡°de guerra¡± o ¡°sobre la guerra¡±, sin¨® molt m¨¦s: podria ser ¡°¡­la gran novel¡¤la russa de la literatura catalana¡±. O podria ser m¨¦s coses encara: seriosament ¡°existencialista¡±, per exemple? ¡°El no-res seria l¡¯¨²nica cosa que no plantejaria cap enigma¡±, imagina Soler¨¤s: ¡°¡­el no-res absolut, el buit total, ?qu¨¨ dic el buit? No hi hauria ni espai! I no obstant aix¨°, al mig del no-res, un tramvia. Imagina¡¯t aix¨°, per favor¡­ ?Saps si ens en plantejaria de problemes filos¨°fics? Fa esgarrifar! Com discutirien sobre la seva ess¨¨ncia i la seva exist¨¨ncia! El misteri no seria el no-res, sin¨® el tramvia: qui l¡¯hauria posat al mig del no-res?¡± (Incerta gl¨°ria. El vent de la nit. p. 782). Un tramvia en el no-res: aix¨° no ho va pensar ni Jean-Paul Sartre.