Una altra estaci¨® productiva

Potser ¨¦s una q¨¹esti¨® merament casual o anecd¨°tica, per¨° el nombre de bandes valencianes i catalanoparlants que decideixen al¡¤ludir a diferents estacions o ¨¨poques de l¡¯any en la seua denominaci¨®, continua creixent exponencialment; tot i que es pot dir que Tardor ja s¡¯havien format fa tres anys, amb el llarg Revoluci¨® de l¡¯estat latent (M¨¦sdemil), un parell de temporades abans que Gener o Novembre El¨¨ctric editaren els seus debuts respectius. A m¨¦s de la refer¨¨ncia temporal, totes comparteixen, per cert, la tend¨¨ncia majorit¨¤ria per uns referents sonors de proced¨¨ncia anglosaxona.

El cas ¨¦s que Tardor s¨®n Cesc Dom¨¨nech, David Garc¨ªa, Antonio Hurtado i ?lex Mart¨ªnez, un quartet de la ciutat de Val¨¨ncia que ha excel¡¤lit a la fi del 2014 amb Una ciutat invisible (M¨¦sdemil, 2014), un segon ¨¤lbum que mira sense complexos la d¨¨ria m¨¦s popular del rock alternatiu nord-americ¨¤. La producci¨® ha estat a c¨¤rrec de l¡¯ubic Pau Paredes, ara mateix un dels enginyers de cap?alera a l¡¯escena valenciana (membre o productor de bandes com Twelve Dolls, Kostrok, Modelo de Respuesta Polar, STTL). ¡°Pau [Paredes] ¨¦s una pe?a indispensable de la hist¨°ria i del so de Tardor, perqu¨¨ hem treballat amb ell des del principi, hem madurat i crescut paral¡¤lelament, i ha determinat la nostra manera d¡¯entendre les can?ons, la m¨²sica¡±, ens diuen, al mateix temps que remarquen que ¡°ell ens ha ajudat a perdre prejudicis i a trobar l¡¯ess¨¨ncia del nostre so, so en qu¨¨ ell sempre deixa la seua empremta, i la nostra identitat com a grup: ha estat present en tot el proc¨¦s de construcci¨® d¡¯Una ciutat invisible, des de la selecci¨® definitiva de can?ons entre les m¨¦s de 20 que ten¨ªem en un principi¡±.

Mant¨¦ el t¨ªtol de l¡¯¨¤lbum cap relaci¨® amb ciutats reals o nom¨¦s ¨¦s fru?t de la imaginaci¨® o de la necessitat d¡¯evasi¨® dels membres de la banda? Ells responen que ¡°¨¦s un indret imaginari, una construcci¨® abstracta formada per les viv¨¨ncies que ?lex, Cesc i David, els tres membres originals de Tardor, vam viure a Par¨ªs, Val¨¨ncia i Brussel¡¤les durant un any en qu¨¨ vam haver de mantenir viu el projecte, malgrat la dist¨¤ncia geogr¨¤fica¡±. Aix¨°, segons ells, es reflecteix en ¡°un recull de les llums i les ombres del paisatge urb¨¤, un espill on es reflecteixen les il¡¤lusions i les pors, un relat sonor global, universal¡±.

El discurs de Tardor contribueix a la normalitzaci¨® del rock fet en valenci¨¤

La solv¨¨ncia i la solidesa de l¡¯acabat formal de La ciutat invisible no amaga la propensi¨® de les seues can?ons a empatitzar amb alguns dels noms m¨¦s reconeguts de la gal¨¤xia pseudoalternativa nord-americana, integrada per bandes amb esperit ¨¨pic per a la massa, que s¨®n supervendes en les llistes d¡¯¨¨xits i rebentaescenaris en els principals festivals. Tardor no tenen cap objecci¨® a recon¨¦ixer que, tot i que les seues influ¨¨ncies ¡°s¨®n moltes i diverses¡±, en destaquen quatre noms per damunt de la resta, com s¨®n ¡°els Biffy Clyro, Kings of Leon, The Gaslight Anthem o The Killers¡±. No voldrien, per¨°, que se¡¯ls encasellara en cap estil massa concret o limitat, perqu¨¨ els agrada ¡°el rock, per¨° tamb¨¦ el pop: no renunciem a cap so en funci¨® de la seua etiqueta, hi ha can?ons que ens agraden, que ens estimulen, i d¡¯altres que no, independentment de l¡¯estil¡±.

Cal recon¨¦ixer, de tota manera, que el discurs de Tardor contribueix a incrementar la normalitzaci¨® del rock fet en valenci¨¤ al nostre entorn, pel que t¨¦ d¡¯adaptaci¨® d¡¯uns patrons forans que no s¡¯han emprat molt fins ara en la nostra escena, generalment marcada per sonoritats en qu¨¨ la d¨¨ria identit¨¤ria o reivindicativa, la recuperaci¨® d¡¯estils arrelats a la tradici¨® local i la invitaci¨® recurrent al ball han estat moneda comuna. ¡°Queda molt de cam¨ª per fer¡±, ens diuen, ja que ¡°perqu¨¨ hi haja una vertadera normalitzaci¨®, no nom¨¦s s¡¯han de compondre can?ons: les can?ons han d¡¯arribar al p¨²blic, a trav¨¦s dels grans concerts, dels mitjans i de les plataformes de difusi¨®, i ¨¦s per aix¨° que l¡¯esfor? ha de ser col¡¤lectiu, i el p¨²blic ha de saber que es compon m¨²sica en valenci¨¤ en estils diferents als que han pogut escoltar fins ara, i que s¨®n els que segueixen predominant en la programaci¨® de concerts¡±.

De moment, despr¨¦s d¡¯actuar al Festivern de Tavernes de la Valldigna per Cap d¡¯Any (¡°possiblement la millor experi¨¨ncia que hem viscut sobre un escenari¡±), cal ressenyar en la seua agenda atape?da de dades aquests concerts: el proper 24 de gener a la sala Veneno Stereo de Castell¨® amb Talps, el 30 de gener al Cova Rock de la Vall d¡¯Uix¨® i el 7 de febrer a X¨¤tiva (Capgirat).