Despertar l¡¯inter¨¦s

La primera enquesta del CIS de l¡¯any va deixar titulars ben sucosos per a les p¨¤gines de cultura, que pels volts de Reis sobrevivien amb llistes i resums diversos. Dels resultats de l¡¯estudi, uns mitjans destacaren que el 35% dels espanyols no lligen mai o quasi mai; uns altres, que el 80% prefereixen el format paper al digital. Va b¨¦ recordar aquesta ¨²ltima dada ara que, pel que sembla, els lectors electr¨°nics han deixat pas als pals per a selfies com a ¡°regal estrella de Nadal¡±...

No calia ser un expert en demosc¨°pia per a constatar que la gent que no llig ho fa perqu¨¨ vol: de manera conscient, lliure i sobirana. L¡¯excusa del preu dels llibres ja no la posa ni un de cada cent persones consultades. Arribada l¡¯hora de la veritat, el 42% confessen que no lligen perqu¨¨ no els agrada. Ras i curt: la lectura no els interessa. Abans agaf¨¤vem amb pinces aquest tipus d¡¯enquestes, segurs (o aix¨° pens¨¤vem) que un nombre indeterminat d¡¯entrevistats mentien per una sensaci¨® ¨ªntima i subjectiva de vergonya a la hipot¨¨tica mirada inquisidora de l¡¯entrevistador si els confessaven que no llegien. Ara, per¨°, els entrevistats estan m¨¦s desinhibits que mai.

Prop del 62% dels que s¨ª que lligen ho fan, diuen, per gaudi o entreteniment. En canvi, els no lectors que declaren falta d¡¯inter¨¦s, o de temps, o senzillament que prefereixen dedicar les seues hores a altres alternatives d¡¯oci sumen el 80% del total. Aix¨ª les coses, el gruix del ¡°problema¡± est¨¤ identificat, i el binomi lectura/diversi¨® apunta cap a l¡¯¨¨xit. Ara que ja estem matriculats al gimn¨¤s i hem tret la pols als fascicles del curs d¡¯idioma incomplet que mai port¨¤rem a enquadernar; ara que ja no fumem i encara veiem els bons prop¨°sits a l¡¯abast de la nostra tenacitat perqu¨¨ enguany s¨ª que s¨ª; ara, doncs, ¨¦s l¡¯hora tamb¨¦ de plantejar-nos la possibilitat d¡¯esgarrapar minuts a cada jornada en benefici de la lectura. En benefici propi. I passar-ho b¨¦. Perqu¨¨ aquesta ¨¦s la clau: si ens ho passem b¨¦ amb un llibre a les mans (perqu¨¨ aprenem, riem o ens emocionem) trobarem al¡¤licients de sobra per a continuar llegint.

Si ens ho passem b¨¦ amb un llibre a les mans, trobarem al¡¤licients de sobra per a seguir llegint

I si necessitem acompanyament o guia, apuntem-nos a clubs de lectura de les biblioteques i les llibreries, o seguim el repte de Mark Z¨¹ckerberg, que proposa en la p¨¤gina ¡°A Year Of Books¡± llegir col¡¤lectivament un t¨ªtol nou cada 15 dies. En un territori on la lectura mitjana ¨¦s de 8,69 llibres a l¡¯any (de nou, el CIS), veiem els 24 t¨ªtols que proposa el fundador de Facebook com una fita inassolible, per¨° ¨¦s el mig cam¨ª cap al mirall finland¨¦s: els escandinaus devoren anualment 47 t¨ªtols per cap. En tot cas, no ens obsessionem amb la quantitat. Pedro Salinas ja observava fa d¨¨cades que l¡¯¨¦sser hum¨¤ contemporani t¨¦ tend¨¨ncia a realitzar-se en el nombre, i que la superabund¨¤ncia de llibres pot resultar tan lesiva com l¡¯escassesa. Seleccionem b¨¦. Atenem les recomanacions de familiars, amics o llibreters i combinem g¨¨neres, estils i temes.

Deia G¨¹nter Grass que no hi ha un espectacle m¨¦s bell que la mirada d¡¯un xiquet que llig, ¡°perdut del tot en aquell contram¨®n inserit entre dues tapes¡±. La lectura ens torna a la inf¨¤ncia, a l¡¯ess¨¨ncia, al (re)descobriment personal. Cada dia d'aquest 2015, durant una estona almenys, podem jugar a ser infants. No desaprofitem aquest privilegi que ens regalen els llibres.