Dos universos narratius

Ning¨² negar¨¤ que els moments actuals s¨®n totalment incerts per a la literatura en catal¨¤ al nostre pa¨ªs. El lector en coneix de sobres les raons. No hi insistir¨¦. Malgrat el malestar, els escriptors i els editors miren de traure l¡¯orella en un mercat sord i cec a la literatura en catal¨¤, especialment al Pa¨ªs Valenci¨¤. Avui parlar¨¦ de dos t¨ªtols que exemplifiquen distintes maneres d¡¯encarar la situaci¨®. Tots dos miren de ¡°mossegar¡± el mercat, de fer-hi un forat per al seu producte literari. El de Joan Olivares ho intenta per un cam¨ª m¨¦s cl¨¤ssic, m¨¦s convencional; el de Jaume Monz¨® assaja una via m¨¦s ¡°experimental¡± que prova els possibles r¨¨dits que es poden traure als nous llenguatges que generen les xarxes.

Joan Olivares ¨¦s un autor amb un historial narratiu respectable: s¡¯ha mogut generalment en el terreny de la novel¡¤la de contextualitzaci¨® hist¨°rica, amb un univers lligat a Otos i els seus voltants, la Vall d¡¯Albaida, i en per¨ªodes conflictius, on ¨¦s f¨¤cil de trobar-se amb tensions socials, rebel¡¤lies individuals i actes de sang. Els t¨ªtols que toquen aquest ¨¤mbit s¨®n L¡¯estrep, Pana Negra o Vespres de sang. Ara, amb El metge del rei, premi Enric Valor de novel¡¤la, Joan Olivares eixampla el visor narratiu: recula en el temps, se centra en la traject¨°ria tr¨¤gica dels jueus ¨Csovint basada en el camuflatge per a sobreviure¨C a trav¨¦s d¡¯una figura important, el metge Llu¨ªs Alcany¨ªs. Joan Olivares, en la seua incursi¨® en la Val¨¨ncia del segle xv, vol enxampar amb un tir tres prop¨°sits: com que el Pa¨ªs Valenci¨¤ ¨¦s un pa¨ªs desmemoriat, l¡¯autor considera raonable pouar en el planter de temes atractius que pot oferir el passat. A m¨¦s, la condici¨® de passat ofereix un tot, un aire d¡¯exotisme a la ficci¨® i, per tant, d¡¯aventura i d¡¯entreteniment. Tot plegat, s¡¯integren en un mateix joc de mans narratiu ¨Ccentrat en l¡¯explicaci¨® de les aventures i les desventures dels jueus des de la formaci¨® del Regne de Val¨¨ncia¡ª, hist¨°ria i entreteniment. Al quals podem afegir, si us sembla, un certs conflictes afins al present: col¡¤lisi¨® de religions i xoc frontal entre llibertat individual i interessos de tota mena dels poders eclesi¨¤stics i dels pol¨ªtics. A perer meu, per a ser realment potent aquest front tem¨¤tic, hauria calgut aprofundir-hi una mica m¨¦s, sobretot en el pensament del metge. Siga com es vulga, aquests objectius li permeten bastir una hist¨°ria bastant equilibrada, gr¨¤cies a una regulaci¨® del material que manufactura, a una prosa efica? i al verisme dels detalls que ambienten la Val¨¨ncia vital d¡¯aquella ¨¨poca, tant en les min¨²cies com en els fastos reials i en les zones dedicades a l¡¯expansi¨® carnal. Els moments m¨¦s llampants se situen en les tensions dels protagonistes que han de dur doble vida, en la clandestinitat, en els discussions pol¨ªtiques i religioses, per¨° fonamentalment en la descripci¨® de la pesta i de les intervencions m¨¨diques, que aconsegueixen una graduaci¨® ben alta de for?a liter¨¤ria.

Comptat i debatut, el resultat aconseguit per Joan Olivares ¨¦s positiu, for?a plausible, en el circuit literari valenci¨¤, perqu¨¨ aspira a atraure lectors de sectors de diversos, des dels joves als m¨¦s competents. Si una proposta com aquesta funciona, pot ser realment una via operativa o atraient.

Jaume Monz¨®, professor i amb experi¨¨ncia de periodista, s¡¯estrena en el camp de batalla de la narrativa amb una proposta molt valenta i refrescant, En l¨ªnia, tant en l¡¯aspecte literari com en el visual. L¡¯autor basteix una hist¨°ria sense els recursos narratius habituals de la novel¡¤la: la construeix a trav¨¦s del llenguatge tallant i sint¨¨tic que exigeixen les converses de Whatsapp, les actualitzacions de perfil de Facebook, els correus electr¨°nics, les entrades als blogs personals o els SMS. Tamb¨¦ sap traure rendiment a altres recursos propis d¡¯aquests mitjans. Jaume Monz¨® volatilitza la narrativitat com a tal i embasta les trames a trav¨¦s dels di¨¤legs en xarxa. Aquests elements ofereixen una gran virtualitat a la hist¨°ria, que l¡¯autor aprofita per a continuar-la per mitj¨¤ de les distints conductes que es mouen en l¡¯espai. Els resultats possibles d¡¯aquesta nova creaci¨® en marxa esdevindran, a parer meu, una altra novel¡¤la, o la continuaci¨® d¡¯aquesta, els resultats de la qual, ara per ara, no s¨®n f¨¤cils de valorar.

Els protagonistes es divideixen en dos grups d¡¯estudiants, un de xiques i un altre de xics, que es coneixen en un grup de primer de Batxillerat. Aix¨° permet, entre altres coses, veure encreuades les impressions, els interessos, els gustos i com es gesten atraccions i parelles i com es desfan. Cal afegir-hi la pres¨¨ncia d¡¯un professor tutor i la mare d¡¯una alumna que fan de contrap¨¦s i complement a les perip¨¨cies dels joves. La hist¨°ria de Jaume Monz¨® ofereix lectures diverses: ¨¦s una hist¨°ria d¡¯adolescents i per a adolescents reals i cre?bles, gens apardalats. La gr¨¤cia rau sobretot en el llenguatge que fan servir, r¨¤pid, viu, f¨¨rtil en humor i en doble joc. Tot aix¨° ¨¦s la for?a del llibre, per¨° tamb¨¦ la seua limitaci¨®. Encara que la narraci¨® t¨¦ els seus plecs, la forma d¡¯escriptura i la cotilla gr¨¤fica en limita el recorregut i una possible amplitud de les mirades dels personatges. Tot i les restriccions apuntades, no podem, ni volem negar, els aspectes positius i atrevits de la hist¨°ria, que poden ser molt atractius a un lector jove que viu enmig del m¨®n que proposa l¡¯autor. El problema que es trobar¨¤ Jaume Monz¨® si vol continuar la via encetada ser¨¤ tramar recursos diferents que superen les febleses que presenta En l¨ªnia.