El passat sempre truca dues vegades

L¡¯¨²ltima novel¡¤la de Javier Cercas, El impostor, basada en l¡¯astoradora perip¨¨cia d¡¯un personatge real, el fascinador, execrable i profundament enigm¨¤tic Enric Marco (un mentider compulsiu que, entre altres coses, arrib¨¤ a ser president de l¡¯Amical Mauthausen i portaveu dels deportats espanyols als camps nazis sense haver-ne estat mai tancat en cap) t¨¦ la peculiaritat de no ser exactament una novel¡¤la, sin¨® un relat real, tot i que inclou un cap¨ªtol de ficci¨® ¨Cdegudament senyalitzat- que, com sol passar amb la ficci¨®, ¨¦s un dels m¨¦s vera?os, o el que m¨¦s, d¡¯un llibre que ho ¨¦s molt tot ell. M¨¦s que una novel¡¤la, ¨¦s una biografia, un gran reportatge, un gruixut assaig interpretatiu, i tamb¨¦, o sobretot, les dilatades actes d¡¯un judici sense veredicte inapel¡¤lable (perqu¨¨ Cercas, cervant¨ª com ¨¦s, sap que, en un llibre, no ha d¡¯haver-hi m¨¦s jutge que el lector). O tot aix¨° alhora. En realitat, escatir a quin g¨¨nere pertany El impostor no t¨¦ cap import¨¤ncia. Ja va dir Rafael Dieste que els g¨¨neres es defineixen pel seu centre, mentre que els marges exuden llibertat. I aquest llibre que ens planteja l¡¯enigma d¡¯un personatge empresonat en el seu propi laberint, excuda llibertat per tots els porus.

El impostor no ¨¦s una novel¡¤la, per¨° Enric Marco s¨ª que ¨¦s un personatge novel¡¤lesc (tant o m¨¦s que Vidocq, o que Cagliostro, o qualsevol altre insigne inventor de la seua pr¨°pia biografia). Nascut en un manicomi, va tindre una inf¨¤ncia deplorable i una adolesc¨¨ncia agitada; va participar com a soldat en la guerra civil quan encara era una criatura; despr¨¦s va anar a treballar com a voluntari a l¡¯Alemanya nazi i all¨ª va ser jutjat per xerrar massa. Va passar un temps a la pres¨® preventiva de Kiel i el van absoldre. Tornat a Espanya, port¨¤ una vida grisa assaonada per algunes calaverades puntuals. Va abandonar dues esposes amb fills i el van tornar a tancar una temporada curta, ara per delinq¨¹ent. Durant la Transici¨®, amb una barreja incre?ble de mitges veritats i mentides senceres, es va inventar un passat d¡¯heroic combatent antifranquista en la guerra i en la clandestinitat i va arribar a ser secretari general de la CNT. No content amb aix¨°, es dedic¨¤ a propalar que havia estat deportat al dur¨ªssim camp de Flossenburg, on havia plantat cara als SS com si res i havia sobreviscut. En qualitat de v¨ªctima i de representant de les v¨ªctimes de la barb¨¤rie nazi va fer un discurs al Congr¨¦s que va fer plorar a ll¨¤grima viva als senyors diputats i tamb¨¦ li donaren la Creu de Sant Jordi. El seu curr¨ªculum de trapatroles professional ¨¦s molt m¨¦s ampli, per¨° amb aix¨° n¡¯hi ha prou. Al seu costat, el petit Nicol¨¢s no ¨¦s m¨¦s que un aprenent sense solera ni imaginaci¨®: un pur zero a l¡¯esquerra.

I tothom s¡¯ho va creure (o quasi tothom), fins i tot ell. El llibre de Javier Cercas investiga l¡¯estranya paradoxa d¡¯alg¨² que no pot deixar de mentir mai ¨Cencara ara- perqu¨¨ la mentida ¨¦s l¡¯¨²nica veritat que sap viure. Tamb¨¦ investiga la societat en qu¨¨ aix¨° va passar, i a m¨¦s reflexiona amb molta lucidesa sobre q¨¹estions com la transici¨® espanyola, la mem¨°ria i la hist¨°ria, i, sobretot, la mentida, la veritat i la ficci¨®, ¨¦s a dir, sobre els espinosos punts d¡¯intersecci¨® entre la mentidera veritat d¡¯Enric Marco i l¡¯art del novel¡¤lista. Javier Cercas t¨¦ tota la ra¨® del m¨®n quan escriu que parlar de mem¨°ria hist¨°rica ¨¦s fer un ox¨ªmoron ¨Cuna contradicci¨® en els termes-. La mem¨°ria ¨¦s subjectiva. Cadasc¨² t¨¦ la seua. La mem¨°ria pot ser una pedra en la paret de la hist¨°ria, per¨° ¨¦s una pedra solta que requereix de moltes altres pedres i de l¡¯argamassa de la generalitzaci¨®, la documentaci¨®, el contrast i l¡¯aspiraci¨® a l¡¯objectivitat que les fixe i aferme. La hist¨°ria ¨¦s de tots i de ning¨² en concret, i m¨¦s que amb records es construeix amb fets.

La hist¨°ria ¨¦s de tots i de ning¨² en concret, i m¨¦s que amb records es construeix amb fets

La q¨¹esti¨® de la veritat, la mentida i la ficci¨® ¨¦s m¨¦s complexa. Com repeteix Cercas, la primera regla de conviv¨¨ncia entre ¨¦ssers humans ¨¦s dir la veritat. Ning¨² consenteix de ser enganyat sense disgust, i una societat regida per la mentida sistem¨¤tica seria ¨Co pot ser- un malson. Amb tot, hi ha la mentida piadosa, la mentida diplom¨¤tica o ¨²til i la mentida necess¨¤ria per a la vida, que deia Nietzsche. Enric Marco podria ser un heroi nietzsche¨¤ una mica vergonyant, per¨° plausible. La relaci¨® de la mentida amb la ficci¨® ¨¦s d¡¯una altra classe. D¡¯acord amb una ¨¤mplia bibliografia que exemplifica un t¨ªtol de Ren¨¦ Girard, Cercas sost¨¦ que la mentida novel¡¤lesca es justifica perqu¨¨ ¨¦s imprescindible per a arribar a la veritat liter¨¤ria. El novel¡¤lista aconsegueix expressar amb la ficci¨® una veritat poli¨¨drica: fugissera, fonda, ambigua, contradict¨°ria, ir¨°nica i elusiva; una veritat moral ¨Ci vital- que no podria dir-se de cap altra manera. I t¨¦ ra¨®, perqu¨¨ la imaginaci¨® assistida per la intel¡¤lig¨¨ncia pot revelar capes de l¡¯enigma hum¨¤ que no estan a l¡¯abast d¡¯uns altres instruments.

Per¨° tamb¨¦ es pot sostindre que, en el fons, un novel¡¤lista no menteix mai. Un lector soberg pot arribar a pensar, en acabar el llibre, que coneix millor Anna Kar¨¨nina que l¡¯autor de la novel¡¤la. El que no pot dir ¨¦s que l¡¯autor l¡¯haja enganyat. Mentre Tolstoi escrivia la novel¡¤la, Anna Kar¨¨nina era i feia i sentia el que ell deia que era i feia i sentia, i no res m¨¦s (ni menys). La potestat que l¡¯autor t¨¦ sobre els seus personatges ¨¦s absoluta, per¨° t¨¦ aquesta limitaci¨®: no pot mentir sobre ells. Tot el que escriu que fan, ho fan immediatament. I els lectors ho sabem, per molt que juguem a oblidar-ho. Una novel¡¤la ¨¦s un joc, que podem jugar molt seriosament, i amb passi¨® i tot, per¨° un joc. Mentre juguem, podem ser indis o vaquers, podem travessar la jungla, cavalcar en una canya o ser el mateix Napole¨®, i podem aprendre moltes coses ¨Cen primer lloc sobre nosaltres mateixos-. De fet, els jocs serveixen per a aprendre, potser m¨¦s que res. Mentre vivim vides vic¨¤ries, aprenem a viure la vida. Per¨° el joc s¡¯acaba, tard o d¡¯hora, i ens reintegrem al m¨®n de cada dia sense oblidar el que hi hem apr¨¦s. Com la difer¨¨ncia entre somni i vig¨ªlia, la que hi ha entre joc i realitat ¨¦s dif¨ªcil de precisar, per¨° tots la coneixem. Segurament, ¨¦s una de les primeres coses que aprenem a distingir b¨¦ (per aix¨° podem llegir novel¡¤les i veure pel¡¤l¨ªcules de tota mena sense greus patiments existencials). Com alguns poetes, Enric Marco es va negar a fer aquesta distinci¨® en la seua vida. Es nega a fer-la. I per aix¨° ¨¦s un enigma. Cercas es pregunta si la societat que durant anys se¡¯l cregu¨¦ i l¡¯exalt¨¤ s¡¯hi negava tamb¨¦. ¡°?Podia el pa¨ªs sencer recon¨¦ixer-se honestament com el que era, en tot l¡¯horror i la vergonya i la covardia i la mediocritat del seu passat i a desgrat d¡¯aix¨° continuar endavant?¡± S¡¯ho pregunta sobre cadasc¨² de nosaltres, i sobre ell mateix. Perqu¨¨ el passat sempre torna. El passat, en el fons, no ¨¦s m¨¦s que una dimensi¨® del present. Aquesta ¨¦s una de les preguntes que obsedeixen un llibre extraordinari.