La prova

Detecte no poc morbo en aquest programa de TV3 que es diu El convidat. Per als valencians que no hagen tingut mai la curiositat de veure¡¯l ¡ªs¨ª, tenim TV3 prohibida, per¨° hi ha Internet i TV3 a la carta¡ª, dir¨¦ que consisteix a fer que Albert Om, el presentador, passe un cap de setmana a casa del personatge escollit, normalment fam¨®s, tot i que no sempre. Hi conviuen dos dies, acompanyats de les c¨¤meres, que els enregistren mentre dinen, passegen, s¡¯afaiten, practiquen les aficions de l¡¯amfitri¨® o simplement conversen, de manera que una part de la intimitat del personatge escollit va sent revelada i exposada. Una part, reitere: l¡¯amfitri¨®, abans de l¡¯enregistrament de l¡¯episodi, ja deu haver rumiat qu¨¨, com i fins on pot mostrar la seua vida quotidiana, i qu¨¨ ha de mantenir ocult. I ¨¦s l¨°gic. No parlem de periodisme groc, de traure draps bruts, sin¨® d¡¯un reportatge que no cau en efectismes excessius, propis d¡¯altres canals de la graella. El grau d¡¯indiscreci¨® d¡¯Om no sol fregar la insol¨¨ncia. Tanmateix, hi ha morbo. Per qu¨¨? Perqu¨¨, en general, i pel que fa a individus famosos, tots som v¨ªctimes de la mistificaci¨®: coneixem, del personatge, nom¨¦s els seus ¨¨xits cient¨ªfics, art¨ªstics, literaris, pol¨ªtics, socials..., ¨¦s a dir, la cirera del past¨ªs de la seua activitat al m¨®n, el millor que s¨®n capa?os de fer, el nivell m¨¤xim que, com a persones, poden assolir. I de sobte arriba El convidat i ens mostra no la part antag¨°nica, m¨¦s negativa o fosca, del personatge, per¨° s¨ª la part interm¨¨dia, la m¨¦s normal o mediocre. D¡¯un individu aparentment extraordinari, en veiem la part ordin¨¤ria. I aix¨° desmunta els mites, perqu¨¨ al mite, per a sobreviure, li cal dist¨¤ncia, el¡¤lipsis, manca d¡¯informaci¨®, pr¨°tesis i maquillatge; necessita la impostura, i tota aproximaci¨® realista el debilita. B¨¦ que ho saben, aix¨°, els assessors de reis, pol¨ªtics o artistes medi¨¤tics, de qui afai?onen i protegeixen escrupolosament la imatge p¨²blica, de qui fan passar pel colador entrevistes i reportatges. El gust per la mistificaci¨® ¨¦s un vici de to adolescent; hi ha molta gent ¡ªno sols en ¨¤mbits incultes¡ª que necessita tindre mites, que exagera els seus referents i en fa bandera. D¡¯aquesta forma d¡¯impostura s¡¯alimenten la ind¨²stria de l¡¯oci i, ¨¦s clar, els mateixos mistificats. Alguns fins i tot s¡¯ho cuinen sols, i en donen molta import¨¤ncia, a aquesta cuina. Albert Om es dedica, simp¨¤tic, de bon rotllo, a xafar guitarres, amb el consentiment dels mateixos visitats i amb la contraprestaci¨® publicit¨¤ria ¡ªgens menyspreable¡ª que suposa un programa televisiu de m¨¤xima audi¨¨ncia. No tots accepten el repte ¡ªja ens agradaria con¨¦ixer els noms dels qui l¡¯han rebutjat¡ª, per¨°, dels qui hi han accedit, hi ha, crec, qui n¡¯ha eixit escaldat i qui n¡¯ix clarament afavorit. Els primers solen ser els qui deuen el seu prestigi a una impostura m¨¦s destacada; els segons, en canvi, s¨®n els individus que, o b¨¦ no coneix¨ªem, o de qui ten¨ªem feta una imatge m¨¦s ajustada a all¨° que, en realitat, s¨®n. I ¨¦s que la veritat ¡ªcom deia Gramsci¡ª ¨¦s, en si mateixa, revolucion¨¤ria.