Troballes i debats

T¨¦ molta ra¨® Gon?al L¨®pez-Pampl¨®, actual director literari de l¡¯editorial Bromera, quan diu, en una entrevista publicada en Car¨¤cters, que en els ¨²ltims anys s¡¯han perdut espais on difondre la literatura i que aquesta t¨¦ menys visibilitat en els mitjans de comunicaci¨®. S¡¯ent¨¦n que es refereix als mitjans en paper, perqu¨¨ tot seguit declara que a les editorials valencianes els convindr¨¤ explorar altres vies, com les xarxes socials. T¨¦ ra¨® perqu¨¨ parteix d¡¯una constataci¨® que qualsevol persona amb una mica de mem¨°ria pot fer. La literatura, sobretot aquella literatura que vol ser precisament aix¨° i que, per dir-ho d¡¯alguna manera, t¨¦ voluntat i consci¨¨ncia de ser art, ha anat perdent pres¨¨ncia p¨²blica de mica en mica, per¨° sense treva. I com que la bona literatura sempre engendra en qui sap disfrutar-la un entusiasme que vol ser compartit, els feli?os lectors van refugiant-se en els cercles una mica tancats, per¨° molt bulliciosos que permet internet. Els seguidors dels blogs i els f¨°rums literaris de la xarxa tenen alguna cosa de confraria d¡¯iniciats i, si es vol, tamb¨¦ podria entendre¡¯s el fenomen com un avatar cibern¨¨tic de l¡¯antic boca orella, per¨° el fet ¨¦s que funciona, i encara que siga dins de cercles redu?ts, permet que les not¨ªcies sobre llibres que valen la pena continuen circulant. Afortunadament.

Quant als mitjans de sempre, la informaci¨® sobre literatura escrita i publicada a Val¨¨ncia ¨¦s ben escassa, amb l¡¯excepci¨® de les revistes especialitzades, perqu¨¨ al nostre pa¨ªs, on tantes branques de la cultura s¨®n massa raqu¨ªtiques (o han sigut esporgades amb un exc¨¦s de cura), en disposem d¡¯unes quantes de molta qualitat, com ara el mateix Car¨¤cters que publicava l¡¯entrevista, la veterana L¡¯Espill o la tamb¨¦ veterana L¡¯aiguadol?, que va ja pel n¨²mero 42.

Aquest n¨²mero de L¡¯aiguadol? es fa eco del tricentenari de la caiguda de Barcelona en la guerra de Successi¨® amb un dossier molt interessant sobre hist¨°ria i literatura. Entre els diversos articles, que abans foren confer¨¨ncies en unes jornades que tingueren lloc a Beniarbeig, un servidor (que t¨¦ els seus gustos i manies, com tothom) en destacaria dos, el de Josep Lozano, en qu¨¨ l¡¯autor recorda amb lucidesa les circumst¨¤ncies de l¡¯escriptura d¡¯una de les seues novel¡¤les m¨¦s celebrades, Crim de Germania, i el de Simona Skrabec, ¡°El m¨®n d¡¯un home feli? i el m¨®n d¡¯un home infeli?. Europa hist¨°rica ¨C Europa liter¨¤ria¡±.

En el primer, l¡¯autor evoca les incitacions que el mogueren a escriure aquella novel¡¤la com ho va fer: quins eren els seus prop¨°sits; les fonts que manej¨¤; la voluntat de configurar un cosmos narratiu a partir d¡¯un moment tr¨¤gic de la hist¨°ria valenciana i la necessitat de construir uns personatges que d¡¯alguna manera encarnaren una realitat polif¨¤c¨¨tica, a m¨¦s de conflictiva; la lenta construcci¨® d¡¯un estil adient i el progressiu engrescament de l¡¯autor amb la seua hist¨°ria, que al principi havia de ser un relat curt i acab¨¤ esdevenint una gran novel¡¤la. ?s molt il¡¤lustratiu. Un escriptor treballa aix¨ª.

La tamb¨¦ veterana 'L¡¯aiguadol?' va ja pel n¨²mero 42

L¡¯article de Simona Skrabec ¨¦s m¨¦s general. Entre les moltes coses interessants que diu hi ha l¡¯observaci¨® que encara no ha comparegut una consci¨¨ncia europea unit¨¤ria. Quan parlem d¡¯Europa, ens referim a una entitat f¨ªsica de l¨ªmits una mica imprecisos, per¨° indubtablement existent; quan parlem dels europeus, l¡¯assumpte es complica molt. Tamb¨¦ afirma que cal prestar m¨¦s atenci¨® al fet obvi que tota enunciaci¨® l¡¯expressa alg¨², parteix d¡¯un punt de vista. No hi ha una hist¨°ria, sin¨® una multiplicitat de perspectives, de relats, de fragments. A partir d¡¯ac¨ª, l¡¯autora sost¨¦ que haurem de deixar de venerar ¡°els llibres gruixuts¡± i la seua capacitat de construir imatges coherents, per¨° artificioses. Accepte les premisses, per¨° he de discrepar rotundament de la conclusi¨®, per una ra¨® que la mateixa autora ja addueix uns par¨¤grafs abans. Tot el que vulguem observar (o expressar, o entendre), ¡°no el podem pas recordar ni reproduir si no som capa?os de fer alguna mena de s¨ªntesi¡±. ¡°Nom¨¦s podem parlar, i pensar, si utilitzem conceptes complexos¡±, i aix¨° implica un exercici de construcci¨®, un primer intent de donar coher¨¨ncia al remol¨ª vertigin¨®s dels fets. Aix¨° ¨¦s inevitable, i val m¨¦s que en siguem conscients. Tamb¨¦ del fet que no ¨¦s inevitablement nociu. Si vull intentar entendre el segle XX, per exemple, he d¡¯escoltar inexcusablement els balbucejos i els esgarips dels testimonis i les v¨ªctimes, per¨° tampoc em far¨¤ cap mal llegir llibres gruixuts com Postguerra de Tony Judt o Terres de sang del seu amic Timothy Snyder (entre molts altres), llibres molt constru?ts i met¨°dicament coherents que procuren entendre i explicar fets complexos i terribles, o tamb¨¦ Terror i somni. Moscou al 1937, de Karl Schl?gel, qui, a partir d¡¯una data i un lloc ben concrets tra?a un pl¨¤nol del malson totalitari d¡¯una penetraci¨® i una amplitud que cap testimoni del moment hauria pogut ni imaginar i que posa els p¨¨ls tan de punta com els clams ja inaudibles de les v¨ªctimes. Un llibre d¡¯hist¨°ria ben constru?t i coherent t¨¦ tanta capacitat de revelar aspectes fonamentals de la realitat com una bona novel¡¤la, b¨¦ que amb uns altres mitjans, i no veig per qu¨¨ n¡¯haur¨ªem de prescindir. Els fragments s¨®n fragments, i les s¨ªntesis, inevitablement parcials i exang¨¹es, per¨° la voluntat d¡¯entendre necessita els uns i les altres, perqu¨¨ el m¨®n en brut ¨¦s inaprensible. Dit aix¨°, m¡¯afanye a subratllar que llegir un article de Simona Skrabec ¨¦s sempre un plaer, perqu¨¨ obliga a pensar i a discutir, una virtut inestimable en aquests temps, massa treballats pels textos previsibles.

Per¨° en aquest n¨²mero de l¡¯Aiguadol? hi ha moltes m¨¦s coses d¡¯inter¨¦s, com una ressenya de Guillem Calaforra a un llibre de relats de Rafa Gomar, B¨¦, perdona¡¯m, per¨° estan esperant-me, que ¨¦s tot un exemple de com es pot fer una an¨¤lisi penetrant de la literatura des de la cordialitat, o, en l¡¯apartat de creaci¨®, un conjunt de poemes de Salvador Ortells i una prim¨ªcia en catal¨¤, el primer cap¨ªtol de The Bondwoman¡¯s Narrative, la novel¡¤la d¡¯Hannah Crafts (o Bond) que explica la seua perip¨¨cia com a esclava negra al sud dels Estats Units i que ¨¦s una fita inaugural de la literatura afro-americana. Es tracta, ja ho veuran, d¡¯un text comprenedor i d¡¯un testimoni narratiu de primera magnitud que ens parla de fets ignominiosos i de l¡¯alt¨ªssima dignitat humana (i liter¨¤ria) de qui hagu¨¦ de patir-los i va saber comunicar-los.