El costum

La sessi¨® va comen?ar una hora abans que de costum i va a acabar a les deu de la nit passades, ¨¦s a dir, m¨¦s tard que mai. Els il¡¤lustres diputats van superar aquesta vegada les set hores de durada, una jornada laboral com les de quan manaven els sindicats. La comissi¨® est¨¤ actuant per esgotament, per extenuaci¨® del que es declara fins a afeblir el que s'amaga. El seu mecanisme es nodreix del degoteig de frases, de paraules perdudes o equivocades (¨¦s en les variants on hi ha el secret). Funciona com el desert dels t¨¤rtars, mitjan?ant un desgast aparentment absurd d'hores i d'opinions. Sembla, amb tot el que ja s'ha dit i preguntat, que sempre es digui el mateix i que cada vegada es plantegin les mateixes q¨¹estions, les mateixes preguntes, a experts, testimonis, protagonistes, que responen de maneres semblants. I, de fet, una part d'aix¨° ¨¦s cert, ja que els comissionats (que no comissionistes) poques vegades s¨®n reempla?ats i la gent, ja se sap, som el que som, un munt de tics, un grapat de records, un grapat de vicis. La comissi¨®, dins la fosca m¨¦s fosca de la nit del Parc de la Ciutadella, creix i creix guanyant terreny als erms gelats on diuen que regna el vell devorador d'homes anomenat Wendigo, o sigui, la corrupci¨®.

El primer compareixent d'aquest dilluns va ser el periodista Ernesto Ekaizer, especialista en economia i en pol¨ªtica, valgui la redund¨¤ncia. Va explicar que aquest cas es remuntava a la crisi asi¨¤tica, com quan el mestre d'hist¨°ria diu: "Bah, els romans! On hi hagi els etruscs...!". Per¨°, qu¨¨ va passar en aquella crisi asi¨¤tica? Doncs que es va instaurar el que Ekaizer anomena ¡°el capitalismo de los amiguetes", i aix¨ª uneix un terme d'Adam Smith amb un altre de Santiago Segura. Espanya, que ha descobert que tenia corrupci¨® al fals sostre de la cuina, s'ha posat a netejar-la amb els seus dos bra?os eterns: el bra? ximple de Torrente i el bra? incorrupte dels seus reliquiaris.

Ernesto Ekaizer es recolza a la taula de la comissi¨® amb els dos bra?os ben separats, com una aranya o tamb¨¦ com Roy Bean, el jutge de la forca. Parla molt de pressa i molt clar (es parla com es pensa). Quan conclou el seu discurs, s'enduu el gest i mira cap a una altra banda. El que Ekaizer ha vingut a explicar ¨¦s que Catalunya ha estat, a partir de Jordi Pujol, per¨° tamb¨¦ sota els governs que l'han seguit, el laboratori on s'ha forjat aquest "capitalisme d'amiguetes", o de colleta,basat en ¡°la simbiosi i la promiscu?tat entre poder pol¨ªtic i empresa¡±.

El portaveu republic¨¤ Oriol Amor¨®s es va quedar esbala?t en sentir aix¨° i va demanar al periodista que ho repet¨ªs; el periodista ho va repetir i en acabar de dir-ho, es va endur el gest, aquesta vegada amb un riure final. Llavors, Amor¨®s va objectar que a Espanya tampoc no fan curt en aquest tema, i Ekaizer va insistir que: "Bah, els romans! On hi hagi els etruscs...!". Tamb¨¦ la portaveu de la CUP, Isabel Vallet, va sentir la necessitat de precisar que ¡°el capitalisme d'amiguetes no ¨¦s made inCatalunya¡±, i Ekaizer va reiterar: ¡°Per¨° aqu¨ª el president d'una comunitat era tamb¨¦ president d'una banca¡±.

Ekaizer ¨¦s l'home que sap massa coses i les explica de pressa perqu¨¨ tamb¨¦ sap que la mentida sempre persegueix la veritat per eliminar-la. I aix¨ª va al¡¤ludir d'una tirada a les maquinacions del Ministeri de l'Interior de Fern¨¢ndez D¨ªaz, a la Interpol, als comptes a Su?ssa, a sistemes paral¡¤lels creats a l'ombra de la UDEF, a la guerra bruta contra el proc¨¦s sobiranista... Quan li va tocar el torn, el portaveu popular Santi Rodr¨ªguez va defensar el Govern d'aquestes insinuacions i Ekaizer es va defensar de les insinuacions de Rodr¨ªguez: ¡°M'acostumen a acusar que no se m'ent¨¦n perqu¨¨ matiso molt¡±.

Despr¨¦s del periodista, va ser l'advocat Francesc Cabana qui va compar¨¨ixer. A m¨¦s de jurista, Francesc Cabana ¨¦s cofundador (de Banca Catalana), cunyat (de Jordi Pujol) i gendre(de Florenci Pujol). Duia el cl¨¤ssic vestit que semblava m¨¦s fosc del que era. La manera de vestir de l'home d'ordre que en el fons ¨¦s home de poder. No ¨¦s possible comparar-lo amb un model actual, ja que pertany a una altra ¨¨poca, a una altra manera de fer, per¨° potser, no a una altra moral. Aix¨° ¨¦s el que es pressentia en la comissi¨®. Una moral.

Si es volgu¨¦s comparar l'estil de Cabana, caldria fer-ho per exemple amb l'esgarrifan?a que provoca Robert S. McNamara, l'antic secretari de Defensa nord-americ¨¤, quan se'l veu avui en els documentals parlant de les seves guerres, que van ser les del seu pa¨ªs. Per¨° els catalans som mediterranis i tendim al que ¨¦s entranyable. Francesc Cabana va treure teatralment una escriptura de la seva cartera negra per avalar el que deia i la va mostrar des d'on ning¨² podia comprovar el que hi havia compulsat. Quan feia refer¨¨ncia al seu sogre, explicava que vivien al mateix repl¨¤ i que Florenci Pujol era un home ¡°bo, honest i extraordinari¡±, militant d'ERC abans de la guerra, i que despr¨¦s no va voler fer-se agent de canvi i borsa per no signar un document d'adhesi¨® als principis del Movimiento.

Les explicacions de Cabana van traspuar un patriotisme de diners, ja que en realitat ¨¦s del que parlava. Per¨° no ho va manifestar a trav¨¦s d'un discurs pol¨ªtic, sin¨® d'una actitud moral. La moral burgesa. La moral per sobre de la legalitat, o la moral com a legalitat, el cor profund del pujolisme es va manifestar aquest dilluns en la comissi¨® a trav¨¦s del seu cunyat, per¨°, esclar, som en un pa¨ªs de cunyats. La moral de la fam¨ªlia. A difer¨¨ncia de la llei, la moral no est¨¤ mai escrita, ja que la moral ¨¦s un costum (i aix¨° vol dir, en llat¨ª: mos, moris, el costum). ?s un m¨®n on les veritats s'han constitu?t sobre els prejudicis i l'¨¤mbit dom¨¨stic s'ha constitu?t com a m¨¨tode de raonament. ¡°El Banc d'Espanya em va oferir feina i vaig ser un ruc dient que no. Tota la meva vida he estat un ruc¡±. ¡°La meva dona sempre em diu: 'No t'excitis, Francesc...' ja m'he perdut una altra vegada!¡±. ¡°A Banca Catalana no va haver-hi aprofitament perqu¨¨ el consell d'administraci¨® no ho necessitava; un, per exemple, era fabricant de mitges que es guanyava b¨¦ la vida...¡±. ¡°Jo no sabia ni quan anaven a Andorra ni quan van tenir el seu primer besn¨¦t. Quan ens vam assabentar que havien tingut un besn¨¦t i no ens ho havien dit, la meva dona es va enfadar molt¡±. ¡°I si nosaltres [i subratlla que el plural els concerneix, a la seva dona i a ell] no en sab¨ªem res, ning¨² m¨¦s no en sabia res. Ni tan sols Mas¡±. I va repetir tota l'estona a tots els parlamentaris: ¡°Jo s¨¦ tant com vost¨¨s¡±. Despr¨¦s va estendre la m¨¤ sobre la taula com per jurar i va dir: ¡°Posi'm el que vulgui i jurar¨¦ que no sabia res¡±. Sota el capitalisme de colleta, batega el cor profund de la moral familiar. ¡°Estimo el meu cunyat i espero que en surti ben parat, per¨° no faltar¨¦ mai a la veritat per fer un favor¡±. (Abans de res, un cunyat ¨¦s gendre, igual que en les Escriptures des de temps d'Isaac s'¨¦s m¨¦s fill que germ¨¤).

El portaveu d'EUiA, Joan Mena, li va preguntar:

¨DCreu que Marta Ferrusola podria ser-ne el cervell?

¨DVost¨¨ est¨¤ casat?!

¨DNo.

¨DDoncs no li puc contestar perqu¨¨ em comprometria.

Al portaveu socialista, Jordi Terrades, li va explicar que ¡°Jordi Pujol portava una vida absolutament austera. Era una persona que nom¨¦s pensava en el pa¨ªs. El primer pujolista del pa¨ªs vaig ser jo fins al dia de Sant Jaume (el 25 de juliol del 2014, quan Pujol va fer p¨²blics els comptes d'Andorra)¡±. Els portaveus de C's, Carlos Carrizosa i Jos¨¦ Mar¨ªa Espejo-Saavedra (que sempre que hi ha comissi¨® se'ls veu pels passadissos passejant somn¨¤mbulament en parella com els polis de La isla m¨ªnima) li van preguntar el mateix que tots i Cabana va repetir: ¡°Jo s¨¦ tant com vost¨¨s¡±. I davant la portaveu convergent, Meritxell Borr¨¤s, va fer una exhibici¨® de confian?a, li va dir que ni tan sols s'havia imaginat aix¨° d'aquests diners i li va explicar que Jordi Pujol i la seva germana (¨¦s a dir, la dona de Cabana) van haver de demanar un cr¨¨dit a mitges per poder atendre la malaltia de la seva mare. I llavors tamb¨¦ va quedar a la sala un regust de noces organitzades per F¨¨lix Millet. Aquesta ¨¦s la moral que va treure el cap dilluns al vespre a la comissi¨®. Una moral de domesticitat i victimisme: ¡°Van anar contra Banca Catalana el PSOE, no el PSC, i la gran banca espanyola¡±, va concloure exonerant Banca Catalana de tota responsabilitat.

El tercer i ¨²ltim compareixent d'aquesta onzena sessi¨® de la comissi¨® va ser Ram¨®n Pedr¨®s, cap de premsa de l'expresident Jordi Pujol entre el 1988 i el 1998. T¨¦ publicats tres llibres sobre la figura del president. Va portar els tres i els va deixar damunt de la taula. Va definir Pujol com un gran estadista, com un home capa? de fer plorar dos-cents empresaris japonesos a T¨°quio i qualsevol que tingu¨¦s sentiment patri¨°tic, i tamb¨¦ va dir que Pujol va aconseguir una identificaci¨® ¡°ideol¨°gica, emocional i moral¡± de la poblaci¨®. Que va ser l'imaginari del catal¨¤ mitj¨¤. Llavors va agafar un dels seus llibres, va comen?ar a llegir sense emoci¨® i la seva veu es va enfonsar en la nit, i la comissi¨®, tamb¨¦.