Els lectors perduts

En una ocasi¨®, li preguntaren, a Juan Jos¨¦ Mill¨¢s, si fou escriptor abans que periodista. Mill¨¢s, perplex, va contestar que pensava que els periodistes eren escriptors i que el m¨¦s paregut a un conte ¨¦s un reportatge. Ho recordava llegint el llibre d¡¯Albert Chill¨®n La palabra facticia: literatura, periodismo y comunicaci¨®n (Aldea Global), on fa un profund estudi de les relacions entre el periodisme i la literatura. Chill¨®n parla de relacions prom¨ªscues i, finalment, conclou que tot relat ¨¦s ficci¨®. A parer seu, l¡¯objectivitat ¨¦s un mite inabordable i tot periodista, fins i tot el m¨¦s rigor¨®s i abocat a la realitat, acaba narrant una part de la hist¨°ria, i des del seu particular punt de vista. Evidentment, es tracta d¡¯un tour de force, per¨° que pareix convenient per a desmitificar el mite del periodisme objectiu versus la literatura de ficci¨®. Chill¨®n posa com a grans periodistes literats els exemples d¡¯Azor¨ªn, Eugeni d¡¯Ors, Jos¨¦ Ortega y Gasset, George Orwell, Jack London, Ernest Hemingway, John Dos Passos, Josep Pla, Joan Fuster, Truman Capote, Leonardo Sciascia, Kapuscinski, Eduardo Galeano, V¨¢zquez Montalb¨¢n, Francisco Umbral o Manuel Vicent. Aquest ¨¦s el seu c¨¤non particular, a qu¨¨ podr¨ªem potser afegir Quim Monz¨® i el mateix Mill¨¢s. Siga com siga, tots ells s¨®n reconeguts per la pot¨¨ncia de la seua ploma: tant se val, el que expliquen; el que importa, al capdavall, ¨¦s la manera de contar. L¡¯estil, la mirada pr¨°pia, l¡¯encuny exclusiu. L¡¯¨²nica manera de salvar el periodisme, ens suggereix Chill¨®n, ¨¦s retornant a la qualitat, al comprom¨ªs intel¡¤lectual, a la narraci¨® liter¨¤ria i a un periodisme m¨¦s exigent. Recuperant el vell cam¨ª dels mestres, de D¡¯Ors a Pla i Fuster, de Hemingway a Truman Capote, passant per Dos Passos. Amb bons reportatges novel¡¤lats, amb entrevistes en profunditat, amb articles d¡¯opini¨® de caire m¨¦s literari i m¨¦s transcendents. Josep Pla escrivia que ¡°¨¦s m¨¦s f¨¤cil opinar que escriure, i a la vista d¡¯aix¨° tothom opina¡±. I, certament, en el nostre temps hi ha un exc¨¦s de fets, de not¨ªcies sense suc ni bruc, de lleugeresa i frivolitat. Cada vegada m¨¦s, es practica un periodisme kitsch, on impera la vulgaritat i la inanitat. Cal, doncs, retornar a l¡¯escriptura, a l¡¯exig¨¨ncia liter¨¤ria, a la lenta descripci¨® planiana. Potser ¨¦s l¡¯¨²nica manera de recuperar els lectors perduts.