Els racons de l¡¯¨¤nima

Pintar ¨¦s un estat d¡¯¨¤nim. Hi ha pintors que sempre semblen enriolats, tocats per la gr¨¤cia del dest¨ª. D¡¯altres, en canvi, semblen tindre un mal constant de panxa i s¡¯arrosseguen pel pas dels dies amb un gest trencat i malcarat. Seria dif¨ªcil i arriscat establir una correlaci¨® directa entre art i car¨¤cter, per¨° tot podria ser. Si el senyor Pissarro haguera tingut m¨¦s mal geni (el mal de peus que patia C¨¦zanne) potser ara seria la primera espasa dels impressionistes. O si a Botticelli el frare Savonarola no li haguera amargat els ¨²ltims anys de vida potser ens hauria regalat una ¨²ltima i superba primavera, i no els quadres tan tristos que va pintar aquells dies de melancolia immensa.

Inmaculada Mart¨ªnez-Mart¨ª (Mislata, 1975) ¨¦s una pintora del primer grup, dels que tenen sempre un somriure als llavis. Quan la vaig con¨¦ixer, ja fa una bona pila d¡¯anys, el seu riure f¨¤cil i la seua mirada brillant naixien d¡¯un cosset evanescent, que en qualsevol moment podria desintegrar-se. Els anys han passat, ha guanyat en cos i pres¨¨ncia, per¨° l¡¯alegria hi roman tan espont¨¤nia i natural com el primer dia. I parlar amb ella em posa de bon humor, perqu¨¨ s¡¯expressa des de la senzillesa i la humilitat. Li faig veure que no ¨¦s gens diva, i riu, i em diu que com hauria de ser-ho, que ella ¨¦s aix¨ª, i no mira de ser res m¨¦s que aix¨°. Que el contrari seria un impossible. Estem al seu estudi, en un pis de Mislata, en un barri molt humil: a sota hi ha un taller d¡¯autom¨°bils i el soroll del carrer inunda constantment l¡¯estan?a, molt mal a?llada de l¡¯exterior. ¡°Si fa vent fora, se m¡¯envolen els papers¡±, diu, donant un colpet de peu a la punta d¡¯un llen? per tal de fer-hi una mica de lloc. Vet ac¨ª un bon cafarna¨¹m, pense per a mi: Inma m¡¯ha fet cas i no ha endre?at res, i quasi no ens podem moure entre tant de llen?, pot de pintura, escultura de guix i mil andr¨°mines m¨¦s, entre abandonades i mig utilitzades. ¡°Una vegada vingueren uns galeristes de Madrid i jo ho vaig endre?ar tot... Tot ben net i arreglat. I els vaig sentir dir, per a ells, ¡®a?¨° no ¨¦s un estudi d¡¯artista!¡¯¡±. Ausades que ara no hi ha cap impostura. Per¨° de seguida puntualitza: ¡°B¨¦... M¡¯he vestit. Perqu¨¨ hi ha molts dies que vaig en pijama... Picasso tamb¨¦ anava tot el dia en cal?otets!¡±.

Inmaculada Mart¨ªnez ¨¦s una pintora nata, exigent, amb un instint molt especial per a copsar la vida i les palpitacions del seu temps. Els seus quadres sobre la platja de la Malva-rosa s¨®n molt celebrats, amb la fixaci¨® de la inesgotable fauna de banyistes. Inmaculada copsa com ning¨² l¡¯alegria de la mar, la llum de la platja, el color de la humanitat, dels estampats, de les ombrel¡¤les, del blau mar¨ª, el gest del putxinel¡¤li i de la mestressa de casa. Aquells quadres s¨®n un esclat de colors, admirables, sorprenents, sense prejudicis. No retrata cossos escult¨°rics, ni jovenetes anor¨¨ctiques i evanescents, sin¨® humanitat en estat pur: dones rodanxones i homes amb el ventre gros, el formiguer hum¨¤ de l¡¯estiu. ¡°Aquests quadres meus agraden molt... M¡¯imagine que perqu¨¨ s¨®n alegres: la gent vol coses que projecten un estat d¡¯¨¤nim positiu... No s¨¦...¡±. Inmaculada segueix traient llen?os, cossos i m¨¦s cossos en banyador, dos homes mantenint una conversa amb els peus dins de la mar. ¡°Quan faig alguna escena no marinera no agrada tant... No s¨¦ per qu¨¨, per¨° la mar... la mar sempre ¨¦s ben rebuda¡±. Hi ha l¡¯alegria sorollesca, o la uni¨® de colors de Giner Godella, tot all¨° transsubstanciat per una pintura de capes, d¡¯inspiraci¨® pop. ¡°A mi no m¡¯importa pintar la mar tantes vegades com em demanen, per¨° no em deixen investigar altres temes¡±.

M¡¯explica que, quan va morir son pare, va pintar una s¨¨rie que es deia ¡°La mara?a del pensamiento¡±. ¡°Estava en un estat de xoc. La seua mort fou inesperada, durant una operaci¨® a cor obert... Vaig pintar el que sentia. El dol, el dolor, la incomprensi¨® davant de l¡¯¨¦sser estimat perdut. Tenia aparaulada una exposici¨®, en la galeria Rosalia Sender, i quan vaig arribar amb aquells quadres... Uf! El galerista ?ngel Garrido els va exposar, va aguantar el tipus, amb molta paci¨¨ncia i resignaci¨®! I no va vendre res...¡±. Es fa un silenci. Ara estem en una habitaci¨® interior, ll¨°brega, i fins dalt de tot de llen?os. Em mostra aquells quadres, plens de circumvolucions, de n¨°duls, de formes estranyes. ?s una l¨ªnia interessant, que m¨¦s treballada podria conduir fins i tot al fabul¨®s univers de Luis Gordillo. Per¨° res a veure amb la mar, toujours recommenc¨¦. ¡°?ngel, tan bon punt va poder, va despenjar alguns quadres i va posar en el seu lloc llen?os meus antics, que tenia guardats... Per veure si aconseguia salvar l¡¯exposici¨®. Vaig vendre¡¯n un de la mar titulat Despr¨¦s de la tempesta, amb la mar despoblada, despr¨¦s d¡¯un x¨¤fec d¡¯estiu...¡±.

Per¨° aquell quadre tan trist es tracta d¡¯una excepci¨®. Si la mar de Joaquim Sorolla i Ignasi Pinazo ¨¦s laboriosa (els pescadors, les dones esperant, els bous arrossegant la barca), la de Mart¨ªnez-Mart¨ª ¨¦s festiva, amb les ombrel¡¤les multicolors, amb intensos colors plans que surten espont¨¤niament de les tovalloles, dels banyadors, de les bosses, dels pareos. ?s una pintura costumista, que projecta la imatge d¡¯una humanitat que es lliura joiosa a l¡¯oci, al descans, amb els cossos torrats en l¡¯arena, amb la mar fulgent, amb tota aquella gent traginant la seua humanitat. No ¨¦s un elenc de cossos esculturals, sin¨® unes instant¨¤nies transsubstanciades per la seua mirada, que ho recull tot, en una galeria de carns passades per cremes i bronzejadors, de naturalesa humana en tota la seua diversitat. D¡¯alguna manera, Inmaculada Mart¨ªnez-Mart¨ª ha creat el seu clix¨¦ i ha sabut fixar la mar valenciana dels nostres dies. Aquesta ¨¦s l¡¯originalitat de l¡¯obra d¡¯aquesta pintora: uns flaixos de colors sota un cel i una mar immensos. I ¨¦s natural que li siga molt dif¨ªcil abandonar aquell encuny propi i transitar per un altre.

Li pregunte si aconsegueix viure de la pintura. Em confessa que fa el que pot, per¨° que, en realitat, viu de sa mare. Sense la seua pensi¨® no podria arribar a final de mes. Sa mare viu al pis del costat i, quan hem arribat, hi era present i ens ha escrutat amb una mirada ben¨¨vola i protectora. ¡°Quan tenia cinc anys, vaig guanyar un concurs de pintura en El Corte Ingl¨¦s¡±. Busca entre la pila de quadres i trau un quadret d¡¯una dona vestida amb una elegant roba groga d¡¯¨¨poca. ¡°Mon pare es va posar tan content que el va emmarcar... I em va apuntar a una acad¨¨mia de dibuix. Pensa que en ma casa l¡¯art era una cosa llunyana. Mon pare era pastor en un poble de Terol, Pozond¨®n, i vivia de les ovelles... Per¨° tenia curiositat. Fins i tot quan jo ja estava en la facultat de Belles Arts es va animar a pintar... Ara a Pozond¨®n hi ha m¨¦s ve?ns que tenen quadres seus que meus!¡±. En aquella hist¨°ria, hi ha alguna cosa entranyable, quasi de narraci¨® giottesca, que em commou. ¡°A escola guanyava sempre els concursos de dibuix... Estava predestinada... Vaig n¨¤ixer sabent dibuixar¡±. Inmaculada s¡¯endinsa de nou en el terreny dels records i un altre colp apareix l¡¯ombra del pare. ¡°He pintat la butaca on descansava...¡±, de t¨ªtol Sense tu. Aleshores em diu: ¡°Els artistes han d¡¯expressar el que senten; si no, ¨¦s mentida... Aquests s¨®n els quadres de l¡¯¨¨poca en qu¨¨ estava trista, despr¨¦s de la mort del pare¡±.

Arriba Jes¨²s C¨ªscar i canviem de tema. Jes¨²s la fa posar davant d¡¯un autoretrat seu, asseguda en un tamboret. Li pregunte qu¨¨ t¨¦ Mislata que hi ha tants artistes: Miquel Navarro, Nico Munuera, Mois¨¦s Mahiques... Potser que els lloguers s¨®n barats, contesta sense complicar-se. Vull saber si es veu amb els altres artistes i em diu que poc, per¨° que l¡¯altre dia va prendre un caf¨¦ amb Miquel Navarro: ¡°Estava emocionad¨ªssima... I em va dir que li agradava molt el que feia! I que me n¡¯havia d¡¯anar a Miami, que all¨ª de segur que triomfaria!¡±. Intente imaginar-me Inmaculada a Miami, pintant aquella platja i aquells ianquis... Per qu¨¨ no? Aquella tamb¨¦ ¨¦s una fauna molt singular.

Xarrant xarrant, he quedat gelat. Fora plovisqueja i l¡¯estudi ¨¦s una nevera. ¡°Quan treballes no te n¡¯adones¡±, observa Inma, des del seu positivisme existencial. Li dic que en l¡¯estudi on m¨¦s fred he passat fou en el de Josep Sanle¨®n i que per aix¨° vaig titular l¡¯entrevista ¡°La cara nord de la muntanya¡±. ¡°El vaig tindre de professor a la facultat, Sanle¨®n¡±, em contesta amb un nou somriure. ¡°Fou una influ¨¨ncia important per a mi, vaig aprendre molt amb ell. Vaig pintar amb models nus¡±. Trau un nu femen¨ª, suggeridor, molt acad¨¨mic, per¨° amb un gest que ja defineix la mirada pr¨°pia. ¡°No crec que em recorde¡±, comenta, llevant-se import¨¤ncia. Li dic que de segur que s¨ª. Inmaculada riu i aquella possibilitat, que Sanle¨®n s¨¤pia qui ¨¦s, li escalfa un moment algun raconet de l¡¯¨¤nima.