Recomanem

Narrativa

Tot seria diferent si els valencians record¨¤rem que un dia les falles foren les falles i no una orgia d¡¯adulaci¨® sucrosa del poder local. Seria tan diferent que, fins i tot, novel¡¤les com La Fallera Calavera no serien cap sorpresa. A hores d¡¯ara, per¨°, obres com la del denier Enric Aguilar trenquen una certa rutina. Basada en el joc de cartes que ell mateix va crear l¡¯any passat, i amb la mateixa mala llet, la hist¨°ria d¡¯Aguilar ¨¦s una s¨¤tira sobre l¡¯actualitat pol¨ªtica valenciana que comen?a amb la misteriosa mort d¡¯una fallera durant la ¡°s¨²per-h¨ªper-mega-masclet¨¤¡±. A partir d¡¯ac¨ª, la trama recorre comarques alhora que supura cr¨ªtica i humor. Com a testimonis de tot plegat, per cert, hi ha m¨°mies insignes: Jaume I, La Delic¨¤ de Gandia... o Joan Monleon. Descansen en pau. Si poden, ¨¦s clar.

Assaig

Amb la crisi, un mal end¨¨mic com el finan?ament valenci¨¤ ha tornat a les portades. Si abans les vaques grosses maquillaven un espoli evident, l¡¯esclat de la bombolla ho ha fet clamor¨®s. I si n¡¯¨¦s, de clamor¨®s, ¨¦s perqu¨¨ en el fons no ¨¦s una an¨¨cdota, sin¨® la manifestaci¨® m¨¦s visible d¡¯una idea d¡¯Estat i de la hist¨°ria que ho conta. Per tot aix¨° s¡¯agraeixen molt publicacions com El finan?ament valenci¨¤. De la submissi¨® al canvi necessari, de Vicent Cucarella, investigador de l¡¯Institut Valenci¨¤ d¡¯Investigacions Econ¨°miques. Un assaig transparent que posa paraules i xifres a una realitat, la de l¡¯injust finan?ament del Pa¨ªs Valenci¨¤. Una obra d¡¯an¨¤lisis contundents i ben documentades, que, m¨¦s enll¨¤ de la cr¨ªtica, llan?a propostes per al canvi. P¨¤gines necess¨¤ries, tot plegat. I en vindran m¨¦s, segurament.

Poesia

Diu Manuel que ¡°Ca?m ¨¦s un crit¡±, ¡°una den¨²ncia apassionada¡±. T¨¦ ra¨®. El molt bon poemari de l¡¯escriptor de Sabadell, Josep-Ramon Bach, comen?a, no debades, amb una ¡°Ep¨ªstola al m¨®n contemporani¡±, dura i clara com l¡¯aigua: ¡°Heus aqu¨ª la imatge del vostre odi¡±. Es presenta, i presenta les seues armes: versos despullats, lleugers, de r¨¤bia honesta contra un m¨®n i els seus botxins. Cinquanta-cinc peces presentades amb una pintura respectiva i amerades d¡¯un cert fatalisme. M¨¦s punyent encara si s¡¯accepta la seua recomanaci¨® i es llig amb el ¡°R¨¨quiem de Johannes Ockeghem per cercar, en la seva companyia, el consol de la puresa¡±. Trobar-lo, evidentment, ja ¨¦s una altra hist¨°ria.