Insist¨¨ncia de Gr¨¨cia

Com que continuen les barbaritats sobre Gr¨¨cia, demane que em permeten continuar parlant-ne. Gr¨¨cia, pa¨ªs metaf¨°ric: aparentment fragmentat, car la superf¨ªcie est¨¤ formada quasi majorit¨¤riament per illes. Illes, s¨ª, per¨° no a?llades. Estan unides per la mar. Diversitat en la uni¨®.

?vole, que no fa massa temps era el "follonero" (i ja em diran quin nom...) o, en la cursa postmodernista del tot s¡¯hi val, era qui entrava en un congr¨¦s de CCOO fent-se passar per la Cope, ens va oferir un programa "des de" Gr¨¨cia. No ¨¦s el mateix perseguir un impresentable beat com Cotino que, ja veus, va permetre una renovada mirada sobre l¡¯accident de metro de Val¨¨ncia, que intentar fer periodisme a l¡¯estil dels pocs que en queden. Quan un dels grecs subratlla la difer¨¨ncia amb "Europa" dient-li, mentre somriu, ¡°Nosaltres mai no ens posem mitjons amb sand¨¤lies¡±, podia haver ent¨¦s de qu¨¨ anava el tema. Fins i tot podia haver pensat que el directe obliga i que ?vole fa aquestes gr¨¤cies, que si no poden pagar-se la calefacci¨®, com ¨¦s que no calcen mitjons? Per¨° no, ni aix¨°. Un entrevistador no pot sostindre¡¯s nom¨¦s amb els guionistes (ja li va passar amb Esperanza Aguirre, que el va superar en "modernisme"). Cal reaccionar. Cal escoltar, en definitiva, l¡¯entrevistat. Les preguntes que llan?ava ¡ªel gui¨® mana¡ª podien ser perfectament preguntes del PP. Supose que devia al¡¤lucinar quan un dels entrevistats li parlava d¡¯Ulisses per explicar el moment actual. En definitiva, la q¨¹esti¨® ¨¦s aquesta: la ignor¨¤ncia espanyola, s¨ª, espanyola, envers Gr¨¨cia. Una certa posici¨® de superioritat. En canvi, qui ha estat a Gr¨¨cia sap el coneixement que els grecs tenen d¡¯Espanya. ?vole, atent a aquestes coses, ni tan sols va sorprendre¡¯s de la capacitat de parlar idiomes dels grecs. I qu¨¨ en diu l¡¯informe PISA?

Conv¨¦ acostar-se al coneixement d¡¯aquest pa¨ªs repetidament tra?t per la resta d¡¯Europa

Conv¨¦ acostar-se al coneixement d¡¯aquest pa¨ªs repetidament tra?t per la resta d¡¯Europa. ?s demag¨°gic, si volen, per¨° no deixa de ser cert que, per exemple, Alemanya encara deu una indemnitzaci¨® a Gr¨¨cia per l¡¯ocupaci¨® nazi. O el miserable paper de la Gran Bretanya que va ocupar, acabada la II Guerra Mundial, el pa¨ªs amb la seua tradicional manera d¡¯ocupar les col¨°nies: a sang i foc. Sense oblidar la rapinya "europea" de l¡¯art grec. No vagen a Gr¨¨cia a buscar-lo: vagen a Berl¨ªn o a Londres. Aquesta ¨¦s la Gr¨¨cia que avui renaix i llan?a arpons al Sol. No podr¨ªem donar-li un vot de confian?a? En demanaria m¨¦s: un vot. Sense res a canvi. ?s un poble molt agra?t: de segur que us el torna multiplicat per mil.

M¨¦s arguments? N¡¯hi ha. Per¨° ho deixarem aix¨ª: podem escoltar un poema magn¨ªfic de Giorgos Seferis, que va ser adaptat perfectament al franc¨¦s per Jacques Lacarri¨¨re i Eg¨¦rie Mavraki i recitat per Melina Merkuri, que podem trobar en Internet. Un poema d¡¯una senzillesa aclaparadora que repeteix: "O¨´ que me porte mon voyage, la Gr¨¨ce me blesse". Podr¨ªem dir: All¨¤ on em duga el meu viatge, Gr¨¨cia em fereix". I si espigolen entre els poemaris valencians, des dels ¨¤rabs fins avui, de segur que hi trobaran semblances, tan semblants i tan llunyans com una trag¨¨dia grega. Com deia Espriu, "anem tancant les portes a la por", perqu¨¨, en definitiva, el tuf que envolta la s¨¨rie d¡¯atacs a Gr¨¨cia fa por.