La Val¨¨ncia que cau

Una de les manies humanes m¨¦s esteses ¨¦s viure pensant en l¡¯instant en qu¨¨ deixarem de fer-ho. Aix¨ª, passem dies i nits construint una posteritat que no veurem, un futur que ja no ser¨¤ nostre. ?s una derrota segura, per¨° reincident: per a esquivar l¡¯oblit s¡¯escriuen novel¡¤les o es pinten retrats, s¡¯alcen torres i palaus i es declaren guerres que es perden i que no s¡¯acaben mai. Somnis d¡¯eternitat ¨Cpapers, llen?os, rajoles¨C que solem anomenar patrimoni i que, per cert, conv¨¦ conservar. I no perqu¨¨ siguen vells, o perqu¨¨ s¨ª, sin¨® perqu¨¨ ens expliquen qu¨¨ f¨®rem, qu¨¨ som, qu¨¨ aspir¨¤vem a ser. Sense patrimoni no hi ha mem¨°ria, i sense mem¨°ria, al capdavall, no som res.

Dic tot aix¨° perqu¨¨ el Pa¨ªs Valenci¨¤ fa temps que sap qu¨¨ ¨¦s l¡¯amn¨¨sia col¡¤lectiva: oblit de paraules i d¡¯imatges, s¨ª, per¨° tamb¨¦ ¨Ci menys medi¨¤ticament¨C de pedres. La seua capital, per exemple, fa un parell de segles que es dessagna de patrimoni arquitect¨°nic. ¡°Afortunadament, la pol¨ªtica respecte a la seua conservaci¨® ha canviat durant les ¨²ltimes d¨¨cades¡±, comentava fa poc l¡¯arquitecte Fernando Camallonga, ¡°des del segle xix fins a mitjan segle xx la destrucci¨® no implicava en la nostra consciencia una p¨¨rdua de patrimoni, sin¨® un progr¨¦s urb¨¤ col¡¤lectiu. Ara aix¨° ¨¦s diferent¡±. I ¨¦s que fa d¨¨cades el passat es valorava a una altra escala: ¡°tot all¨° era ¡®vell¡¯, no ¡®antic¡¯, per aix¨° moltes vegades no es preveia la restauraci¨® ni el canvi d¡¯¨²s de l¡¯edifici, i s¡¯enderrocava amb la idea de progr¨¦s¡±. Una idea messi¨¤nica que s¡¯ha prolongat fins al segle XXI: d¡¯Alacant a Val¨¨ncia i des de la primera democr¨¤cia fins les ¨²ltimes fantasies fara¨°niques de Rita Barber¨¤, tan seguidora del bar¨® Haussmann, el ¡°renovador¡± del Par¨ªs vuitcentista.

Val¨¨ncia, en tot cas, no ¨¦s Par¨ªs, per¨° s¨ª que ha vist caure molts murs, de vegades per a aplicar millores necess¨¤ries, d¡¯altres per creure ing¨¨nuament promeses de gl¨°ria i sovint, simplement, per una sobredosi de des¨ªdia. A hores d¡¯ara, el patrimoni en perill per aquestes ¨²ltimes raons ompli una llista inc¨°moda. ¡°El cas de la muralla isl¨¤mica ¨¦s el m¨¦s insultant¡±, diu Camallonga, ¡°no hi ha hagut voluntat pol¨ªtica no ja de restaurar-la, sin¨® ni tan sols de consolidar-la, ¨¦s a dir, d¡¯evitar que caiga¡±. Poc, molt poc queda d¡¯aquelles ¡°robustes muralles ¨¤rabs ¡®Abd al-¡®Aziz¡± que aguantaren en peu m¨¦s d¡¯un segle despr¨¦s de la conquista cristiana, com recordava Sanchis Guarner en el seu monumental La ciutat de Val¨¨ncia. De tot aquell poder sobreviu poc m¨¦s que una torre mig enrunada, al costat del carrer d¡¯En Borr¨¤s, en ple cor del barri del Carme.

No ¨¦s l¡¯¨²nic monument que fa equilibris. No massa lluny, a la pla?a de Sant Llu¨ªs Bertran, hi ha el palau Escriv¨¤, les cavallerisses del qual, origin¨¤ries del segle xv, podrien ser enderrocades per l¡¯ampliaci¨® de l¡¯edifici principal, d¡¯¡°amplio patio, bella escalera, puertas y ventanas interiores g¨®ticas¡±, com figura descrit en El Pa¨ªs Valenciano, aquella guia de viatges que va comen?ar Joan Fuster abans d¡¯acabar fent un assaig sociol¨°gic. Un cas ¡°trist¡±, segons l¡¯arquitecte, i ¨¦s que, diu, ¡°sense menystindre la voluntat privada dels amos, no podem oblidar que el patrimoni, al capdavall, ¨¦s de tot el m¨®n¡±. De tots i de ning¨² s¨®n tamb¨¦ les covetes de Sant Joan del Mercat, utilitzades fins als anys seixanta del segle XX com a botiguetes i tapiades actualment, all¨¤, davant de la Llotja, darrere dels cotxes i de la indifer¨¨ncia municipal.

M¨¦s enll¨¤ del centre, per¨°, tamb¨¦ hi ha patrimoni en perill, com les alqueries medievals que es desfan en l¡¯¨¤rea metropolitana. L¡¯alqueria del Moro, en la ciutat de l¡¯artista faller, molt a prop de Benicalap, ¨¦s ¡°el gran s¨ªmbol de l¡¯abandonament del patrimoni hist¨°ric en l¡¯horta¡±. Una alqueria origin¨¤ria del segle XIII que ara malviu entre fem i espolis, ¡°davant la inoper¨¤ncia de les autoritats¡±, es queixa Camallonga.

Pedres nobles, al capdavall, tallades amb cura en algun moment de la hist¨°ria que conten, i que ara malviuen esperant un final discret i un oblit segur. Altres, per¨°, ni aix¨°. Molts dels monuments que expliquen Val¨¨ncia ja nom¨¦s estan en els llibres. ?s la Val¨¨ncia esva?da, la que podem rec¨®rrer amb Vicent Boix en el passeig de Valencia hist¨®rica y topogr¨¢fica, el dibuix d¡¯una ciutat encara hereva de la medieval, que comen?ava a pagar el preu del progr¨¦s messi¨¤nic del segle xix. No debades, fou al vuit-cents que caigu¨¦ el palau de Moss¨¦n Sorell, que s¡¯al?ava en la pla?a del mateix nom, on un 7 de novembre de 1589 moria Nofre Sancho, taverner en aquell rac¨® del m¨®n i ¡°gran christi¨¤ y amich de pobres¡±, com deia Pere Joan Porcar en el seu dietari barroc Coses evengudes en la ciutat y regne de Val¨¨ncia. Caigu¨¦ el palau com caigueren tamb¨¦ les muralles ¨Cles cristianes, aquesta vegada¨C i el convent de Sant Francesc que s¡¯al?ava on avui reposa l¡¯Ajuntament, i la majoria dels portals d¡¯entrada a la ciutat i altres murs del temps.

Eren, ja ho hem dit, els signes del temps. Calia tombar per a progressar cap a alguna terra promesa. Una redempci¨® que Val¨¨ncia continu¨¤ buscant durant el segle XX. El 1940 desaparegu¨¦ l¡¯esgl¨¦sia de Sant Bartomeu, una de les deu que man¨¤ construir Jaume I, al costat del palau de la Generalitat, de la qual nom¨¦s quedaria la torre i que rebria la declaraci¨® de ¡°Monument Nacional¡± una vegada enderrocada. Tamb¨¦ s¡¯esva¨ª el convent de Jerusalem, set anys abans, que estava situat en el carrer que avui porta aquest nom, la porta del qual es desmunt¨¤ i es regal¨¤ a l¡¯Ajuntament, i que actualment roman perduda. Esgl¨¦sies i convents esborrats del mapa, per¨° tamb¨¦ palaus com el dels Vilaragut, des del segle XV en l¡¯antiga pla?a de Sant Jordi, enderrocat el 1965 per a deixar lloc a un solar, primerament, i a l¡¯hotel Ast¨°ria, despr¨¦s.

¡°Ac¨ª hi havia moltes coses que ja nom¨¦s es troben als llibres, Maria¡±, conclou suaument Jes¨²s Oliver, l¡¯antiheroi d¡¯Els treballs perduts, la gran novel¡¤la de Joan Francesc Mira sobre la ciutat de Val¨¨ncia, escrita al final dels anys 80. Dram¨¤tic, savi, reaccionari, teatral i frustrat, el personatge de Mira no deixa de tindre ra¨®. S¨ª, a Val¨¨ncia hi havia moltes coses que ja nom¨¦s es troben en els llibres. Mem¨°ria esva?da, al capdavall. El que no podia saber el senyor Oliver, per¨°, ¨¦s que ben entrat el segle XXI encara hi hauria moltes m¨¦s preparades per a passar a formar part, molt ordenadament i entre indifer¨¨ncies, del patrimoni ¨²nic de les lletres.