Un dia que durar¨¤ anys

A tot arreu se¡¯n parla, ara, d¡¯Ovidi Monllor. I, com sol passar, tothom l¡¯ha conegut, l¡¯ha escoltat i l¡¯ha apreciat sempre. Jo no. Quan jo era jove l¡¯havia vist en alguna pel¡¤l¨ªcula, per¨° no en coneixia les can?ons. De la Nova Can?¨®, escoltava Llach i poca cosa m¨¦s. Els joves de la meua generaci¨® est¨¤vem espanyolitzats de cap a peus i ¨¦rem cecs o, si m¨¦s no, miops a la cultura aut¨°ctona. No ha canviat molt, aix¨°; ho veig en els joves d¡¯ara: encara s¨®n quatre gats els qui escolten m¨²sica en catal¨¤, tot i l¡¯actual riquesa i qualitat d¡¯aquesta. ?s dif¨ªcil apassionar-se per una m¨²sica ¡ªo per una literatura¡ª que no tens el gust de con¨¦ixer, i al Pa¨ªs Valenci¨¤ hi ha causes potents ¡ªprovocades¡ª que n¡¯han propiciat el desconeixement. Un dia, per¨°, per influ¨¨ncia d¡¯alguns amics ind¨°mits, o per certes lectures, o per pr¨°pia voluntat regeneradora, un es descobreix davant l¡¯espill i s¡¯atura a examinar-se, sense pressa, sense por, i, davant la revelaci¨® d¡¯all¨° que hi veu, decideix no continuar sent un altre, sin¨® ell, i no ser ombra, sin¨® cos. I decideix iniciar un recorregut per ell in¨¨dit que l¡¯acoste al seu jo m¨¦s profund. Jo he recuperat a poc a poc moltes coses fins aleshores ignorades, durant aquest recorregut. Entre les quals, i nom¨¦s els ¨²ltims anys, la m¨²sica de l¡¯Ovidi. D¡¯ell m¡¯agraden unes quantes can?ons, no moltes, per¨° sobretot m¡¯agrada la seua actitud, en l¡¯escenari, en la vida. Fou Bertolt Brecht qui va escriure que ¡°all¨° savi en el savi ¨¦s l¡¯actitud¡±. Ovidi era, sens dubte, un individu carism¨¤tic, que devia caure b¨¦ all¨¤ on anava, alhora que devia irritar els adversaris. Encara els irrita, de fet, vint anys despr¨¦s de mort. Ovidi: un de tants personatges poc aprofitats per aquest pa¨ªs. Ara, ves per on, est¨¤ assolint categoria de mite. Som aix¨ª: menyspreem els nostres homenots mentre s¨®n vius i els mitifiquem quan s¨®n morts. Fa vergonya veure i escoltar com l¡¯Ovidi es lamentava que, a partir d¡¯un cert moment, no tenia feina, que no el cridaven per actuar, sabent com sabem que pels nostres pobles passaven, cobrant milionades, gent com la Pantoja, Manolo Escobar o Miguel Bos¨¦. El m¨¦s trist ¨¦s que molts dels que ara mitifiquen l¡¯Ovidi s¨®n els mateixos que menysvaloren ¡ªo directament ignoren¡ª alguns homenots encara vius. Qui sap quins homenots d¡¯aquests ¡ªno cal dir noms¡ª seran convertits, en un futur, en mites. Aix¨° ¨¦s una loteria, que no dep¨¦n solament dels m¨¨rits, sin¨® de l¡¯oportunitat i del combustible medi¨¤tic, i on la pol¨ªtica pesa m¨¦s que no la feina de fons o la saviesa. Per¨° torne a l¡¯Ovidi. No vaig assistir a cap de les seues actuacions; ara, des de fa poc, l¡¯he anat coneixent gr¨¤cies a alguns homenatges, als v¨ªdeos penjats a la xarxa i a algun paper que he llegit. Hi ha un text, especialment, que me l¡¯ha fet pr¨°xim i entranyable, un text bastant desconegut. ?s una ll¨¤stima que, qui estima l¡¯Ovidi, se¡¯l perda. Parle d¡¯un relat de l¡¯escriptor gandienc Rafa Gomar, un dels nostres millors contistes. Es tracta de la hist¨°ria amb qu¨¨ tanca el seu petit llibre Batecs, que public¨¤ Proa el 2004. Es titula Ser¨¤ un dia que durar¨¤ anys, i ens mostra, en deu belles p¨¤gines escrites en segona persona ¡ªel ¡°tu¡± ¨¦s l¡¯Ovidi¡ª, l¡¯¨²ltim dia de l¡¯artista, acompanyat, ben a la vora, pels familiars i amics m¨¦s ¨ªntims. Val molt la pena llegir-ho. ?s, per a mi, un dels millors homenatges que se li podia fer. No hi trobareu ja el carism¨¤tic cantant ni l¡¯actor, per¨° la seua noble, digna actitud ¡ªall¨° que, segons Brecht, fa savi el savi¡ª, es mant¨¦ en tota la seua integritat, o potser acrescuda.