Tempestes imagin¨¤ries

Estela Tormo ¨¦s d¡¯Alcoi. Aqueixa ciutat tan f¨¨rtil des del punt de vista musical, que tants bons m¨²sics ens ha procurat les ¨²ltimes d¨¨cades. Va guanyar el premi a la millor maqueta en els VIII Premis Ovidi Montllor per Mecanoscrit (Autoeditat, 2013). Aquella era la seua primera demo, un treball que es perfilava com un homenatge a l¡¯escriptor Manuel de Pedrolo. I ara mateix debuta en llarg, amb el mateix nom art¨ªstic emprat aleshores, J¨²lia, i amb el disc Nuvol¨¤stic (Malatesta, 2015). Un treball que combina electr¨°nica casolana i guitarres rock d¡¯una manera molt particular. I que, tot i oferir un saldo globalment desigual, depara alguns moments d¡¯una bellesa inquietant i t¨¨rbola, perfilada amb una singularitat poc habitual a la nostra escena.

¡°Encara a hores d¡¯ara no s¨¦ qui, ni com, va proposar Mecanoscrit per a estar nominada¡±, ens conta sobre aquell guard¨®. Reconeix que ¡°de fet, em va avisar una amiga que estava nominada perqu¨¨ ho va llegir a un diari digital, perqu¨¨ jo no en tenia ni idea: ¨¦s tot un enigma encara hui dia¡±. De qualsevol manera, si alguna cosa crida l¡¯atenci¨® a primer colp d¡¯ull (i d¡¯o?da) en Nuvol¨¤stic, el seu flamat primer llarg, ¨¦s el munt de refer¨¨ncies espacials que poblen les seues can?ons, ben present en les lletres i en els mateixos t¨ªtols. Caracter¨ªstica gens aliena al indie estatal, i que ella mira de reformular en el seu profit com una mena de marca de la casa: ¡°S¨ª, totalment: s¨®c una apassionada de tot el que estiga relacionat tant amb els fen¨°mens meteorol¨°gics com amb l¡¯astronomia, l¡¯univers, els planetes, els forats negres, la infinitud... termes que m¡¯encisen i que tinc rondant pel cap sovint, com les fractals, l¡¯actitud impassible dels bisons enfront de les tempestes o els n¨²vols¡±.

Sobre el seu ventall d¡¯influ¨¨ncies, gens evidents a Nuvol¨¤stic, reconeix que aix¨° potser siga un punt a favor, i assumeix que ¡°s¨®n molt disperses, i s¨®c conscient que a?¨° s¡¯ha plasmat generalment en tot el que faig¡±. ?s per aix¨° que ens diu que ¡°cada can?¨® beu d¡¯unes fonts i totes alhora tenen caracter¨ªstiques comunes que donen continu?tat al treball¡± alhora que es mostra contenta del fet que ¡°J¨²lia sone diferent en cada pista, tot i que a la fi tot gire sota un mateix paraigua¡±. I conclou: ¡°Em diverteix molt jugar amb els sons i hui dia les possibilitats s¨®n infinites¡±.

¡°Em diverteix molt jugar amb els sons i hui dia les possibilitats s¨®n infinites¡±

Estela Tormo ara mateix forma part de la banda en directe dels valencians Emma Get Wild (¡°una de les millors propostes que hi ha actualment a Val¨¨ncia, sens dubte: tenen una qualitat innegable i haurien d¡¯estar molt m¨¦s amunt¡±). I tamb¨¦ ha format part de Las Potencias del Este, la banda que va acompanyar N¨¦stor Mir en discos com La Nuit Subatomique (Malatesta, 2009). Potser per aix¨° una de les col¡¤laboracions m¨¦s cridaneres (i l¨°giques, al mateix temps) ¨¦s la del mateix N¨¦stor Mir, cap del segell que edita l¡¯¨¤lbum, qui recita en franc¨¦s en el tema ¡°Alpinisme¡±: ¡°Ell ha estat per a mi un referent musical i cultural clar¨ªssim des de fa ja molts anys, i volia que cantara en franc¨¦s, que ¨¦s com jo m¨¦s el vaig con¨¦ixer¡±, argumenta.

Aquest dissabte 21 de mar? presentar¨¤ el disc a casa i en format de banda completa (amb Jaume Pla a la guitarra, L¨ªdia Vila als teclats i Santi Serrano a la bateria, a m¨¦s de la mateixa Estela en veu i guitarra), al pub Bad Voodoo d¡¯Alcoi. Per¨° ens confirma que ¡°el plat fort¡± arribar¨¤ el 18 d¡¯abril a la Sala Russafa, tamb¨¦ amb banda completa en un concert en qu¨¨ compartir¨¤ escenari amb els mallorquins Miquel Serra i la banda Es Declivi (formada per Joan Colomo, Joan Pons i Mau Boada). Ser¨¤ la cita m¨¦s ressenyable, abans d¡¯embarcar-se, en format de trio, en concerts com el d¡¯Es Polvor¨ª (Eivissa), el pr¨°xim 16 de maig.