La generaci¨® perduda

L¡¯artista Mira Bernabeu (Asp, 1969) em cita a les 13.00 en el seu domicili del carrer del Convent de Jerusalem. ?s una casa antiga, amb un ascensor de planta triangular entaforat en el forat angost¨ªssim de l¡¯escala. Al principi, Mira (com tothom el coneix, pel seu primer cognom) m¡¯havia citat en la galeria Espai Visor, que dirigeix. Per¨° quan li he comentat que ens interessava l¡¯espai de creaci¨®, m¡¯ha advertit que ell no t¨¦ estudi, sin¨® tan sols una taula. Vet-nos, doncs, asseguts davant d¡¯aquella taula, on hi ha dos ordinadors i una preciosa m¨¤quina fotogr¨¤fica Hasselblad.

Entrevistar Mira Bernabeu representa un canvi de ter?, tan engrescador com arriscat. Aquest no ¨¦s un artista corrent, d¡¯obra tangible, de cavallet, d¡¯escaire i cartab¨®. Mira ¨¦s un artista format en el videoart, que treballa la fotografia d¡¯una manera conceptual, creant ambients i tensions, pulsions vitals en els seus personatges. S¡¯ha especialitzat en la fotografia de grups de persones, en qu¨¨ els fa posar treballant els espais, els gestos, la individualitat dins del grup. ¡°Al Centre Octubre vaig fer una exposici¨® sobre els ¡®Salvem¡­¡¯. Em vaig endinsar en tots aquests col¡¤lectius i els vaig estudiar des de dins. Va ser una experi¨¨ncia fascinant. El meu treball gira al voltant d¡¯aix¨°, de la manera com el grup s¡¯estructura perqu¨¨ hi tinga cabuda l¡¯individu¡±. Li pregunte si ¨¦s una obsessi¨® i, de seguida, intente matisar el terme, per¨° Mira m¡¯interromp: ¡°No, tens ra¨®! ?s una obsessi¨®! M¡¯interessa l¡¯¨¦sser hum¨¤ en societat, com es perd la individualitat, com interacciona amb els altres¡­ Pensa que s¨®c diplomat tamb¨¦ en psicologia i que sempre m¡¯ha agradat l¡¯antropologia¡­ Estudie l¡¯home com a animal social, des d¡¯una mirada art¨ªstica. I no em canse de fer-ho.¡±

Mira ¨¦s un home prim, d¡¯ulls vius i expressius, de nas important, afable, per¨° alhora contingut. Es nota que controla els passos que fa, que ¨¦s un h¨¤bil conversador i un bon relacions p¨²bliques. La galeria Espai Visor li ocupa bona part del temps i l¡¯obliga a viatjar molt, a estar present en les fires d¡¯art internacional m¨¦s importants. Aix¨° el fa anar sempre molt atrafegat i a gestionar el seu temps tan b¨¦ com pot. ?s pare de dos fills, i a l¡¯entrada de casa t¨¦ les bicicletes dels xiquets, amb els cascos penjant dels manillars. ¡°No s¨®c bon pare! No els dedique prou temps, perqu¨¨ la galeria m¡¯obliga a viatjar molt¡±. Certament, l¡¯Espai Visor ¨¦s una excepci¨® en aquesta ciutat, tan abandonada a la seua dissort cultural. El seu fundador fou el professor Pep Benlloch, amb qui Mira sempre tindr¨¤ un deute de gratitud, perqu¨¨ li la va cedir fa uns anys sense cap contrapartida. Un gest inhabitual, d¡¯una gran generositat. I amb Mira, Espai Visor s¡¯ha convertit en el que ¨¦s: una galeria que aposta per un art de frontera, pel videoart, la fotografia conceptual, les instal¡¤lacions, les performances¡­ Un lloc ¨²nic a Val¨¨ncia. I ¨¦s comprensible que estiga orgull¨®s de la progressi¨® de la galeria i del pes que ha aconseguit a l¡¯estranger. ¡°A Val¨¨ncia no existim. Mai no he venut res als valencians. Sempre venem a l¡¯estranger. Per qu¨¨? Doncs perqu¨¨ a Val¨¨ncia el col¡¤leccionista ¨¦s un senyor casp¨®s que creu que l¡¯¨²nic art que existeix ¨¦s la pintura¡­ A m¨¦s a m¨¦s, est¨¤ conven?ut que tot el que pot produir Val¨¨ncia no t¨¦ cap valor i, per tant, prefereix comprar a Par¨ªs o a Londres. Nosaltres no hem venut mai res a Val¨¨ncia! La burgesia valenciana mai no ha invertit en art, almenys d¡¯una manera seriosa. Tan sols en tarongers, que ara s¡¯han d¡¯engolir¡±.

Truca a la porta Jes¨²s C¨ªscar i entra en el pis rient, admirat de l¡¯ascensor de Lil¡¤liput. Si m¨¦s no, aquell ascensor ¨¦s un bon catalitzador de la conversa. Li pregunte, a Mira, si se sent un exiliat a la seua terra. ¡°Nooo¡­ Exiliat, no. Per¨° s¨ª que diria que els de la meua edat som una generaci¨® perduda. Mai no ens ha donat suport cap instituci¨®, mai no hem tingut una ajuda, unes beques plausibles, un m¨ªnim passar¡­ Ens han abandonat a la nostra sort i ens hem hagut d¡¯espavilar. Mai no ens han donat suport: no han comprat obra, ni res de res¡±. Li dic que, en canvi, es podria tamb¨¦ argumentar que un art excessivament subvencionat promou una obra d¨°cil amb el poder. Mira em fita amb ironia, amb ulls com de fura: ¡°S¨ª, per aix¨° els bascos i els catalans estan representats en Documenta, en Manifesta, en la Biennal de S?o Paulo¡­ No t¡¯enganyes: si inverteixes en cultura reps, si no¡­ Ac¨ª tenim la merda dels premis Senyera, que no s¨¦ si encara es fan. Importen tan poc que no s¨¦ si encara existeixen! En canvi, els bascos tenen el premi Gure Artea¡±. Mira Bernabeu creu en la necessitat d¡¯un suport institucional, en la protecci¨® de l¡¯art. ¡°No s¨¦ qu¨¨ passa en aquesta ciutat. Jo em podria haver instal¡¤lat a Londres, per¨° per motius familiars vaig tornar. Hi vaig viure set anys i hi vaig exposar molt¡­ Per¨° ac¨ª ¨¦s com si no existires. Saps, mai cap diari valenci¨¤ no ha fet una cr¨ªtica, ni bona ni dolenta, de les nostres exposicions! I fa vuit anys que estem ac¨ª! I fem cinc exposicions l¡¯any! Com ¨¦s possible aix¨°? A qu¨¨ es dediquen els cr¨ªtics? Qu¨¨ he de fer? Pagar-los? I tampoc no m¡¯han fet gens de cas com a artista: quan vaig fer l¡¯exposici¨® sobre el zool¨°gic de Val¨¨ncia, en qu¨¨ denunciava l¡¯aband¨® i el balafiament de recursos, no vaig aconseguir ni una nota en els diaris valencians. Ni en el Posdata, ni en Las Provincias¡­ Cap ni una!¡±.

Fora se senten els sorolls de les grues que preparen la falla de Convent de Jerusalem. De moment hi situen un Nept¨² colossal, amb una barca al cap¡­ Li pregunte si aix¨° ¨¦s art. Mira obri els ulls i confessa: ¡°Dissabte me¡¯n vaig! I no s¨¦ si aix¨° ¨¦s art o no¡­ El que no ¨¦s art ¨¦s l¡¯envelat que han posat baix de ma casa i que aquest cap de setmana ha fet sonar la m¨²sica a tot drap fins a les quatre de la matinada¡­¡±. Potser podria estudiar els fallers, al seu casal, li propose, com a tema d¡¯an¨¤lisi art¨ªstica. Com que la individualitat s¡¯adapta al grup¡­ Mira riu i es pren la proposta seriosament: ¡°El problema de les falles ¨¦s que no s¨®n els ve?ns del barri els qui munten el sarau, sin¨® la gent que ve de fora, i, com que no ¨¦s el seu carrer, es permeten rebentar-ho tot¡±. Jes¨²s C¨ªscar interv¨¦ i sentencia: ¡°El problema de les falles s¨®n els fallers¡±. Mira diu: ¡°El casal el tenim a la finca, i no sols en falles fan soroll¡­ S¡¯hi reuneixen tots els caps de setmana¡­ Els patim tot l¡¯any!¡±.

Potser no seria mala idea aquesta possibilitat d¡¯una mirada ¡°mirana¡± sobre el casal faller que hi ha baix de sa casa. Mira Bernabeu obri els ulls i, abaixant una mica el to de veu, escenifica la seua secreta esperan?a: ¡°Cove el desig que tot es renovar¨¤! Que el PP perdr¨¤ les properes eleccions. Quan pense que xicots de vint-i-quatre anys tan sols han conegut Rita Barber¨¢¡­ Tu saps el que ¨¦s aix¨°? Quan viatge, bona part de la conversa del dinar amb companys de l¡¯ofici d¡¯altres ciutats, fins i tot de l¡¯estranger, versa sobre el desastre del nostre pa¨ªs. I em veig en la necessitat de defendre que, malgrat tot, s¡¯hi fan coses molt bones¡­ S¨®c una mena d¡¯ambaixador! Per¨° de vegades dic prou: no parlem m¨¦s de la corrupci¨®, de la ruqueria dels nostres pol¨ªtics¡­ En canvi, tamb¨¦ pense que aquest desert cultural on ens han deixat ens ha obligat a buscar-nos la vida. Els artistes ens hem unit, s¡¯ha format l¡¯Associaci¨® d¡¯Artistes Visuals¡­ Hi ha hagut coses bones!¡±.

Li pregunte per l¡¯IVAM, si est¨¤ content del canvi. ¡°Jo he format part del col¡¤lectiu Ex-amics de l¡¯IVAM. I feia catorze anys, catorze anys!, que no posava els peus en el museu! I en els darrers dies ja hi he anat unes quantes vegades. Ha estat un canvi positiu, sens dubte¡±. Fora ressona la masclet¨¤. Jes¨²s ho aprofita per a fer-li unes fotografies, amb la Hasselblad a la m¨¤. ¡°Ara tinc un projecte interessant, en un institut de M¨²rcia, a Cabezo de la Torre. Hi treballar¨¦ amb els alumnes, farem un concurs fotogr¨¤fic i, despr¨¦s, jo els fotografiar¨¦ a ells¡­ Ja veurem qu¨¨ obtenim de tot aquest tr¨¤fic d¡¯imatges¡­¡±. Pense en el meu amic Vicen? Altai¨®, cr¨ªtic d¡¯art i intel¡¤lectual preclar, que s¡¯autodenomina traficant d¡¯idees. Mira Bernabeu ¨¦s una mica aix¨°: un traficant d¡¯imatges, murri i espavilat. Ens acomiadem: Jes¨²s baixa per les escales i jo per l¡¯ascensor, perqu¨¨ tots dos no hi entrem junts. Quan eixim al carrer, ens arrossega una ruera de gent que torna de la masclet¨¤. Anem un temps contracorrent, en silenci, salvant obstacles. Una xurreria, al cant¨® de la pla?a, ofereix mitja dotzena de bunyols gratis per la compra d¡¯una dotzena. Li la mostre a Jes¨²s, l¡¯oferta, i riu. Bunyols per a tots.