Entranyes per a l¡¯augur

Una m¨¤xima que se sol repetir quan es vol criticar l¡¯exc¨¦s de confian?a en les enquestes electorals ¨¦s que el vot ¨¦s m¨¦s conservador que la boca, frase que adapta a les urnes la reconeguda evid¨¨ncia que una cosa ¨¦s parlar i una altra ¨¦s fer. Les passades eleccions a Andalusia en podrien ser una il¡¤lustraci¨® tan bona com qualsevol altra, i si els portaveus de Podemos s¡¯hi han mostrat decebuts, a pesar dels seus bon¨ªssims resultats -15 diputats en un temps r¨¨cord i amb una candidata quasi desconeguda no ¨¦s cap broma-, ¨¦s perqu¨¨ no ho tenien prou en compte. D¡¯altra banda, que la realitat acostume a ser m¨¦s lenta que els desitjos dels qui acaben d¡¯arribar no vol dir que les coses no canvien. S¨ª que ho fan, i ho podr¨ªem il¡¤lustrar amb les mateixes eleccions. ?s cert que el PSOE ha mantingut escons i no ha perdut massa vots, per¨° la davallada del PP i d¡¯IU ¨¦s espectacular, i l¡¯entrada de forces noves com Podemos i Ciutadans, sense ser de cavall sicili¨¤, ¨¦s significativa. En el futur immediat, el PSOE continuar¨¤ governant Andalusia, com sempre, per¨° el seu parlament no s¡¯assemblar¨¤ gens a cap dels anteriors, i, menys que a cap, al que van configurar les eleccions del 2012.

Un excel¡¤lent comentarista pol¨ªtic valenci¨¤, Jordi Mu?oz, ha escrit a l¡¯Ara que, en les conteses electorals de les ¨²ltimes d¨¨cades, el PSOE s¡¯assemblava al dragon khan, mentre que les alces i les minves del PP mantenien sempre un s¨°l electoral ferm¨ªssim, calculable, a escala de l¡¯estat, en uns 10 milions de votants imp¨¤vids. En les eleccions andaluses, els papers s¡¯han intercanviat, i la irrupci¨® d¡¯un nou partit com Ciutadans, que li disputa al PP l¡¯electorat, posa en perill la solidesa d¡¯aquesta base. Al meu modest entendre, aquesta ¨¦s una de les principals conclusions a extraure dels resultats. Tamb¨¦ crec que l¡¯encerta Josep Ramoneda quan sost¨¦ que, hist¨°ricament, el PSOE ha sabut connectar molt millor amb l¡¯electorat andal¨²s que el seu principal rival. ?s un partit molt ben arrelat all¨¤ des del temps de Felipe Gonz¨¢lez, coneix la societat i sap com adre?ar-s¡¯hi, ha flirtejat quan ha calgut amb el regionalisme andal¨²s i amb la ret¨°rica m¨¦s esquerrana que all¨¤ s¡¯estila, ha fet una pol¨ªtica social consistent i ha establit xarxes clientelars s¨°lides. El PSOE nom¨¦s va estar a punt de perdre Andalusia quan es va mostrar incapa? d¡¯enfrontar-se a la crisi, que all¨ª tamb¨¦ s¡¯ha sentit molt; per¨° com que el PP estatal tampoc l¡¯ha capejada, aquests vots fugitius li han acabat tornant.

Els casos G¨¹rtel, P¨²nica i la resta continuaran cuejant pels jutjats

Dos coses que s¡¯han dit sobre aquestes eleccions costen m¨¦s de creure: que la corrupci¨® no hi haja passat cap factura i que una part prou significativa dels votants del PP s¡¯hagen passat directament a Podemos. ?s cert que, a primera vista, els EREs d¡¯Andalusia han costat pocs vots al PSOE, per¨° cal tindre en compte que la corrupci¨® del socialisme andal¨²s ha quedat sobradament compensada per la corrupci¨® del PP a tot l¡¯Estat. L¡¯¨¨xit de candidatures improvisades a ¨²ltima hora com les de Podemos i Ciutadans s¡¯explica per aquesta suma d¡¯imputats dels dos partits principals. A m¨¦s, conv¨¦ apuntar tamb¨¦ que, en la resta d¡¯autonomies, el PSOE no haur¨¤ de suportar aquesta c¨¤rrega (ni tampoc comptar¨¤ amb una l¨ªder tan persuasiva com Susana D¨ªaz), mentre que els casos G¨¹rtel, P¨²nica i la resta continuaran cuejant pels jutjats fins a les pr¨°ximes eleccions. I m¨¦s enll¨¤ dels jutjats, el seu efecte erosionador pot ser profund. Tot el que s¡¯ha pogut comprovar fefaentment dels papers de B¨¢rcenas fa pensar que, el que no s¡¯ha pogut aclarir, tamb¨¦ podria ser cert. I aix¨° afecta la credibilitat mateixa del president del govern de l¡¯Estat i de la c¨²pula sencera del partit. ?s un assumpte molt seri¨®s.

Quant al trascolament de vots, Enric Juliana suggereix que bona part de les classes mitjanes andaluses que havien votat al PP ara ho han fet al PSOE, en previsi¨® de mals majors, mentre que una part dels votants decebuts del PSOE se n¡¯han anat a Podemos. ?s una hip¨°tesi indemostrable, perqu¨¨ el vot ¨¦s secret, per¨° ¨¦s plausible. Aquest corriment general de vots exlicaria uns resultats que, si no, costarien molt d¡¯entendre. I aix¨° refermaria la conclusi¨® que, a partir d¡¯un nivell, la corrupci¨® s¨ª que passa factura.

I qu¨¨ en podem pensar, de tot aix¨°, de cara a les pr¨°ximes eleccions auton¨°miques? Ac¨ª, qualsevol cautela ¨¦s poca. Andalusia ¨¦s una autonomia an¨°mala per dimensions, per poblaci¨®, per situaci¨® econ¨°mica i social, per estabilitat del vot d¡¯esquerra, i fer extrapolacions seria aventurat. Per¨° tamb¨¦ seria absurd no aplicar el sentit com¨² o insinuar, com han fet alguns l¨ªders del PP, que la derrota del seu partit nom¨¦s t¨¦ un abast local, quan Mariano Rajoy s¡¯ha passat m¨¦s de mitja campanya a Andalusia. Si comparem les enquestes andaluses d¡¯abans dels comicis amb els resultats i amb les que hi ha ara al Pa¨ªs Valenci¨¤, hi ha coses que salten a la vista. En primer lloc que les enquestes no s¨®n un mapa ni exacte ni segur, per¨° assenyalen tend¨¨ncies i, fins a un cert punt, poden resultar orientatives. D¡¯altra banda, el PP valenci¨¤ no solament ha de carregar el pes de la corrupci¨® del seu partit a l¡¯Estat; l¡¯aportaci¨® local ¨¦s de primera l¨ªnia. Vull dir que la seua situaci¨® ¨¦s prec¨¤ria i, en una campanya electoral amb un m¨ªnim de caloret (sic), la seua debilitat pot ser extrema. De la majoria absoluta, ells mateixos ja se n¡¯han acomiadat. Per un altre costat, el grau de fragmentaci¨® de les Corts Valencianes que isquen d¡¯aquestes eleccions podria ser ins¨°lit, i provocar moviments a qu¨¨ fins ara no est¨¤vem gens acostumats. Entre els misteris que caldr¨¤ desvelar, hi ha el de l¡¯atracci¨® que puguen arribar a sentir els blavers decebuts per un partit com Ciutadans, que es va gestar no fa tants anys en un restaurant de Barcelona i el l¨ªder del qual no ha negat mai que ¨¦s catal¨¤. B¨¦ caldr¨¤ veure-ho.