El drama de la lluerna

Refent un vell marge de pedra seca descobresc una lluerna. Segurament hi estava amagada, hivernant, esperant que passaren els dies m¨¦s freds de l¡¯any. O potser hi anava buscant caragols, que ¨¦s la seua font prim¨¤ria d¡¯alimentaci¨®. Es tracta d¡¯una femella, una bestiola estranya, amb el cos segmentat amb anells, i l¡¯aspecte de cuc. Tan sols les sis potes de davant permeten identificar-la amb els insectes. Molta gent les mata pensant-se que ¨¦s un animal pernici¨®s, amb aquell cos que fa ziga-zaga i que avan?a amb una certa dificultat, arrossegant un abdomen llarg i m¨°rbid. Alguns li tenen f¨¤stic, a la lluerna, fins que els dius de qu¨¨ es tracta. Perqu¨¨ precisament en els darrers segments d¡¯aquell abdomen la lluerna fabrica la llum, en aquell m¨¤gic i fortu?t espectacle que ¨¦s la bioluminesc¨¨ncia. Resulta dif¨ªcil imaginar per quins viaranys evolutius aquest insecte va arribar a aquesta estrat¨¨gia, per quins jocs de l¡¯atzar i la necessitat va aconseguir fer llum. Una llum verdosenca, t¨ªmida, per¨° que resulta suficient per a atraure els mascles. La llum de la lluerna ¨¦s el cresol posat a la porta de casa avisant l¡¯enamorat de la seua disponibilitat per a festejar. En els pa?sos tropicals, on coexisteixen diverses esp¨¨cies, cadascuna fa un tipus de llum diferent, per a no marejar els sol¡¤l¨ªcits pretenents. ?s un pas m¨¦s en aquest cam¨ª infinit de l¡¯evoluci¨®: senyals de llum a la carta. Mentre refaig el mur pense en aix¨° i altres coses, mentre la lluerna avan?a per la meua m¨¤. Est¨¤ freda i, comptat i debatut, ¨¦s un insecte lleig. Els mascles, voladors, tot i que una mica maldestres, s¡¯enlairen a la cerca de la llumeneta, que la femella emet des del seu amagatall, traient tan sols la cueta. Aquesta no necessita volar, amb el llenguatge de la llum en t¨¦ prou. Qui s¡¯afanya ¨¦s el mascle, i qui s¡¯exposa a qu¨¨ se¡¯l menge una rata-penada. Tanmateix, la s¨¨nia de la vida ¨¦s complexa i ondulant. La contaminaci¨® lum¨ªnica ha fet que aquesta esp¨¨cie siga cada vegada m¨¦s i m¨¦s infreq¨¹ent, i que tan sols puga subsistir ben lluny dels nuclis urbans. La nit cada vegada ¨¦s menys fosca, i la llum de la lluerna es fa m¨¦s i m¨¦s invisible. Els mascles volen buscant-la, per¨° no la veuen, eclipsada per faroles i il¡¤luminacions urbanes. El que era una estrat¨¨gia evolutiva infal¡¤lible s¡¯ha convertit en un atzucac de quasi impossible soluci¨®. Aquest ¨¦s el drama de la lluerna.