L¡¯atracci¨® del desconegut

L¡¯aparici¨® de dones joves mutilades trasbalsen el Par¨ªs del 1897. ?s el moment del sorgiment dels sistemes moderns d¡¯investigaci¨® polic¨ªaca i forense, basats en la minuciositat, en el rigor i en l¡¯an¨¤lisi cient¨ªfica, encarnats en personatges potents: l¡¯inspector B¨¦ziers i el forense Locard. L¡¯eix, centrat en un Par¨ªs tumultu¨®s, de grans trasbalsos urban¨ªstics i transgressions nocturnes, s¡¯alterna amb la ciutat actual, on s¡¯exhumen, durant la remodelaci¨® del cementeri del P¨¨re-Lachaise, uns cad¨¤vers en estat singulars i amb un atrezzo ins¨°lit. Els cossos s¨®n un regal per a la jove antrop¨°loga forense Sara Bongard de l¡¯Institut Medicolegal, que viu fascinada per la incomprensible conservaci¨® d¡¯un dels cad¨¤vers. Recursos cient¨ªfics moderns i altres escorcolls en el fons de Locard li permetran connectar els cossos mutilats amb els cad¨¤vers ¡°estranys¡± i a poc a poc anir¨¤ recomponent el trencaclosques que explique els fets i els motius d¡¯aquells misteris mai no resolts.

La literatura d¡¯Anna Moner va descol¡¤locar molts lectors amb Les mans de la deixebla, perqu¨¨ obria un paisatge poc transitat entre nosaltres i ho feia amb una convicci¨® de pedra picada a l¡¯hora bastir els somnis d¡¯una deixebla d¡¯un metge, vision¨¤ria i capficada a dur a terme els seus somnis. El retaule resultant era turbulent, producte d¡¯una prosa ferma que cisellava un clima opressiu, monstru¨®s, per¨° al mateix temps m¨°rbid i luxuri¨®s.

El retorn de l¡¯hongar¨¨s, mereixedora del premi Alfons el Magn¨¤nim, ¨¦s un pas endavant i un aprofundiment i actualitzaci¨® d¡¯all¨° que d¡¯una manera molt simplificada es pot anomenar ¡°novel¡¤la g¨°tica¡±. Les de la hist¨°ria segreguen depredaci¨®, formes amena?adores i abismes que posen en perill la vida, les normes morals i socials i l¡¯estabilitat personal. Tres dels puntals que guien l¡¯exploraci¨® de la novel¡¤la que, amb la torxa en la m¨¤, va rec¨®rrer els soterranis novel¡¤l¨ªstics de la literatura europea des del segle xix. Un univers entre fant¨¤stic i sinistre que excreta situacions que ens duen al l¨ªmit de la imaginaci¨®, a angoixes i a exaltacions inconfessables. Tot un joc de vert¨ªgens alhora tenebrosos i plaents, que ens transporten de ple al centre de la morbositat i de l¡¯ambig¨¹itat. Tot plegat, l¡¯obra ¨¦s mou en el costat ¡°fosc¡± de la condici¨® humana. Un viatge bastant complet als horrors i a les turpituds que poden cometre els individus.

El que cerca l¡¯autora ¨¦s que els conflictes ambivalents d¡¯una persona que es generen en una societat moderna, marcada pel dolor i la incertesa, esdevinguen un mirall del comportament hum¨¤, dels dubtes, dels turments, dels abismes. Tot aix¨° pot generar una certa desmesura, un estat melanc¨°lic en qu¨¨ el sublim es barreja amb el malestar i el perill. En distints graus veiem que els personatges es mouen en la duplicitat, entre all¨° hum¨¤ i all¨° no hum¨¤ i combinen desassossec i joia. Les fuites de la imaginaci¨® i la ra¨® no viuen en compartiments tancats, com podem veure en el detectiu i en els forenses.

Quan els personatges s¡¯endinsen en unes situacions determinades, sorgeix el cuc dionis¨ªac que du a superar les normes morals dominants. La bellesa pot sorgir en l¡¯¨¤mbit sinistre, el conegut condueix als ¨¤mbits desconeguts, all¨¤ on s¡¯esborren els l¨ªmits i les fronteres, i on els conflictes encenen instants de delici¨®s estupor, situacions d¡¯esglais vibrants. El punt extrem el trobarem en el mag, l¡¯hongar¨¦s, i en la seua ajudanta, la dona de Jade, estetes refinats del macabre: ignoren tot principi ¨¨tic i moral per dur a terme uns somnis delirants, per¨° ¡°racionalitzats¡±. Un horitz¨® vital basat en la satisfacci¨®, la morbositat, el terror i la concupisc¨¨ncia en temperatures altes. Per a ells, la pr¨¤ctica de l¡¯horror fecunda la il¡¤lusi¨® de donar via a la seua ¡°idea¡± de perpetuar-se m¨¦s enll¨¤ de la vida. L¡¯acumulaci¨® de brutalitat no ¨¦s nom¨¦s ¡°sentir-se¡±, sin¨® sobretot afirmar-se. Per al lector, el seu deliri li pot semblar absurd, per¨° aix¨° no fa res perqu¨¨ els personatges acumulen mecanismes adequats per a tirar endavant un projecte ignomini¨®s. L¡¯autora sembla dir-nos que la voracitat inhumana ¡ªnosaltres hi afegir¨ªem no nom¨¦s la privada, sin¨® tamb¨¦ la pol¨ªtica¡ª est¨¤ sempre a l¡¯aguait, esperant el seu moment.

El sublim es barreja amb el malestar i el perill

El retorn de l¡¯hongar¨¨s ¨¦s un thriller especial, on hi ha indagaci¨® polic¨ªaca, per¨° sobretot la investigaci¨® forense, on es combinen els m¨¨todes de passat i del present. Anna Moner destaca per la destresa en la minuciositat del miniaturista per a bastir descripcions i crear atmosferes inquietants i climes que embolcallen titil¡¤lacions morboses. A part dels enfocaments als cossos i insectes, ¨¦s molt bona la fotografia del Par¨ªs canalla. Potser la recreaci¨® entusiasta en aquesta mena de moments parega massa prolixa en la descripci¨® de l¡¯¨¤mbit mortuori, per¨° el dinamisme d¡¯aquests veritables quadres literaris i la seua for?a en suavitza l¡¯expansi¨®. Amb tot, la tensi¨® de la trama acapara progressivament el protagonisme, refor?at per uns personatges ben perfilats i plens de replecs, com ara el detectiu, atrapat en les seues contradiccions; el forense supera l¡¯olor de mort amb un hedonisme repujat, un amant met¨°dic dels sentits i de les arts, i la jove actual conjuga una sexualitat desenfada i la passi¨® pel treball amb secrets i una tirada a la morbositat i als ¨¦ssers h¨ªbrids.

Amb El retorn de l¡¯hongar¨¨s Anna Moner es mostra una escriptora singular, que exhibeix un llenguatge potent i una prosa de sotileses fortes, que arranca en les premisses de la literatura g¨°tica, per¨° va m¨¦s enll¨¤ a la recerca d¡¯un territori propi. Una obra que ofereix molts al¡¤licients per als que gaudeixen de les immersions en les tenebres i en la brutalitat sense ox¨ªgens: una obra de notable factura que demana i (mereix) un lliurament total.