Cinc d¨¨cades de lletra impresa al carrer

En una reuni¨® presidida pel cap de l¡¯anomenat Sindicat Provincial del Paper i de les Arts Gr¨¤fiques, Joaqu¨ªn Rodr¨ªguez de Dios, el dia 11 de mar? de 1966, es va adonar de ¡°la cessi¨® del pol¨ªgon central de la pla?a del Caudillo, en la part aprofitada actualment per a l¡¯aparcament de cotxes¡± per a la celebraci¨®, del 23 d¡¯abril a l¡¯1 de maig, de la primera Fira del Llibre de Val¨¨ncia. Aix¨ª ho anunciava el diari ABC, en la mateixa p¨¤gina que informava de l¡¯ampliaci¨® del Pont del Real, una mena d¡¯av¨ªs que, 20 anys despr¨¦s, la Fira el creuaria per instal¡¤lar-se als jardins del mateix nom a l¡¯altra banda del T¨²ria. El que s¨ª que acollien els jardins l¡¯any 1966 eren els Jocs Florals, perqu¨¨ el Teatre Principal estava en obres.

Aqueix diari recordava la faena que es feia perqu¨¨ tinguera ¡°l¡¯¨¨xit que conv¨¦ a la cultura del poble valenci¨¤¡±. Aquell any va ser el mateix que Manuel Fraga es va banyar a les aig¨¹es de Palomares i, 10 dies despr¨¦s de la gesta, va visitar les Falles. El diari Las Provincias xifrava en 700.000 els visitants a les Falles, tants que els hotels no donaren l¡¯abast i es va haver d¡¯habilitar sales de cine per a allotjar-los.

Per¨° el titular sobre falles m¨¦s cridaner va ser el que Jos¨¦ Barber¨¢, director de Jornada i president de l¡¯Associaci¨® de la Premsa, va escriure en el seu diari: ¡°Grave ofensa a Valencia. La revista ¡®Fonorama¡¯ insulta a los falleros y falleras valencianos¡±. I afegia: ¡°El repulsivo art¨ªculo lo firma el corresponsal en nuestra ciudad, Eladio Ramos. Proponemos medidas y esperamos con impaciencia la reacci¨®n de la Junta Central Fallera¡±.

La pol¨¨mica estava servida al voltant d¡¯all¨° que el soci¨°leg Antonio Ari?o va anomenar ¡°afer Fonorama¡±, en qu¨¨ el jove periodista Eladio Ramos (en aquesta revista pop nacional editada a Barcelona) criticava el conservadorisme de les falles, perqu¨¨, escrivia Ari?o, ¡°arremeten reiteradament contra els ye-yes i els melenuts, en suma, contra la irrupci¨® de la cultura juvenil¡±. L¡¯article parlava de l¡¯¡°horda fallera¡± i d¡¯¡°engendros falleriles¡±, a m¨¦s de tractar els fallers en general de goluts, energ¨²mens i aprofitats.

¡°?s la celebraci¨® del llibre al carrer, aix¨° no ha canviat amb el temps¡±

Jos¨¦ Barber¨¢, pare de l¡¯actual alcaldessa, propos¨¤ una querella, la retirada de la revista i, fins i tot, el desterrament de Ramos de Val¨¨ncia. ¡°Els esdeveniments i pronunciaments es precipitaren¡±, conta Ari?o, fins al punt que el 15 de maig, una setmana abans de la primera Fira del Llibre, Fonorama public¨¤ una rectificaci¨® en la premsa local, per¨° ¡°el distribu?dor a Val¨¨ncia de la revista es neg¨¤ a seguir repartint-la i el corresponsal reb¨¦ un nombre tan gran d¡¯amenaces i an¨°nims que prefer¨ª eixir de la ciutat¡±.

En aquest context d¡¯intangibilitat fallera se celebr¨¤ oficialment la primera Fira del Llibre de Val¨¨ncia. El 1953 hi havia un precedent, per¨°, una cita a la Glorieta organitzada per l¡¯Institut Nacional del Llibre ¡°dins del projecte d¡¯externalitzaci¨® del certamen de Madrid¡±, puntualitzen des del Gremi de Llibrers de Val¨¨ncia.

La fira ¡°¨¦s la celebraci¨® del llibre al carrer, aix¨° no ha canviat amb el temps¡±, constata Jos¨¦ Campos, fundador de la llibreria Viridiana de Val¨¨ncia i participant com a llibrer des del 1970 en la Fira del Llibre de la ciutat, la segona m¨¦s important d¡¯Espanya, que enguany arriba a la 50a edici¨®. Altres coses s¨ª que han canviat, i molt.

El 1966 la fira constava de 31 parades. La del 2015 supera les 80, igual que la de l¡¯any passat, per¨° el r¨¨cord s¡¯ha de buscar l¡¯any 1999, que va arribar a les 107. Jos¨¦ Campos recorda les seues primeres fires a la pla?a de l¡¯Ajuntament, a qu¨¨ acudia amb la seua oferta de llibres de filosofia i lleng¨¹es cl¨¤ssiques, que era la seua especialitat, al costat de llibreries com ara, recorda, Bello o Maraguat, actualment desaparegudes. Hi havia menys oferta, evidentment, i no recorda que se celebraren activitats especials o presentacions de llibres en aquell format inicial.

Anaven a la fira amb la voluntat de ¡°col¡¤laborar amb l¡¯Agrupaci¨® de Llibrers i de vendre alguns llibres¡± entre la gent que hi acudia ¡°per curiositat o a buscar obres actuals¡±. A la llibreria era diferent, perqu¨¨ ho recorda com ¡°un lloc de trobades no programades que es podien convertir f¨¤cilment en tert¨²lies¡± dins de l¡¯establiment. ¡°Ara no ¨¦s f¨¤cil que es troben dos clients habituals en una llibreria per xarrar¡±.

Van ser durant els anys setanta que els llibrers patiren ¡°constants atemptats de l¡¯extrema dreta i grups antidemocr¨¤tics¡±, conten des del Gremi de Llibrers. En senyal de protesta, cent llibreries de tot el Pa¨ªs Valenci¨¤ tancaren el 29 de novembre de 1977. Aquell any, ¡°moltes parades de la Fira que mostraven el mapa dels Pa?sos Catalans i la senyera quadribarrada patiren agressions dels grups violents anticatalanistes¡±, recorden.

En l¡¯edici¨® del 1978 alguns llibrers reberen an¨°nims a les seues parades en qu¨¨ els amena?aven de manera violenta; fins i tot, n¡¯hi hagu¨¦, de parades, que foren cremades. No va ser el cas de Viridiana que, no obstant aix¨°, recorda el seu fundador, Jos¨¦ Campos, s¨ª que va patir pintades. A aquest veter¨¤ llibrer el va impressionar especialment la bomba que feren esclatar en la nova llibreria Lope de Aguirre, dos mesos despr¨¦s de la seua inauguraci¨®. Mai no va tornar a obrir.

Va ser en aquesta d¨¨cada que es va constituir l¡¯actual Gremi de Llibrers de Val¨¨ncia, en extingir-se l¡¯Agrupaci¨® Provincial del Comer? del Llibre, una comissi¨® cultural que, dins d¡¯aquesta agrupaci¨® enquadrada en la Central Nacional Sindicalista hereva del franquisme, organitz¨¤ la Fira l¡¯any 1976, que va perillar per desavinences entre llibrers i editors per la complicada situaci¨® econ¨°mica. Finalment van ser els llibrers els qui feren un pas endavant amb l¡¯organitzaci¨®. El Gremi es constitu¨ª el 17 de novembre de 1977.

Jos¨¦ Campos considera que el seu ¨²nic m¨¨rit ¨¦s ¡°haver sobreviscut amb una modesta llibreria¡±, que quasi sempre ha tingut tres o quatre persones treballant i ara en t¨¦ una al capdavant, la seua filla Cristina. Al fundador de Viridiana li agrada passar-se encara per la Fira de Vivers, ¡°a molestar¡±, fa broma. Per¨° l¡¯edici¨® que recorda amb especial intensitat ¨¦s la que es va celebrar a la Llotja, perqu¨¨ ¡°va ser diferent¡± i li va agradar, ja que cada taula ¡ªno hi havia parades¡ª es dedicava a un tema, que ¡°¨¦s l¡¯¨²nica manera que moltes parades no s¡¯acaben assemblant les unes a les altres¡± i ¡°tot es gestionava en com¨²¡±

La fira amb prou faenes va estar de passada per la Llotja del 1981 al 1983, per la iniciativa de Paco Camarasa, Paco D¨¢vila i Elisa Sanchis, que estaven al capdavant del Gremi. Tamb¨¦ Gloria Ma?as, actual directora de la Fira, recorda aquell moment de la Llotja com especialment rellevant en la seua hist¨°ria. Els llibrers atenien estands especialitzats i despr¨¦s tots ¡°cobraven el mateix¡±, recorda Ma?as; fins i tot, hi havia llibres que ¡°nom¨¦s es portaven per a la fira¡±. ¡°Va ser un canvi substancial, el millor projecte de Fira que hem tingut mai¡±, assevera, ¡°per¨° era un model de llibrers, a les editorials m¨¦s potents no els interessava¡±.

El 1984 va tornar un any m¨¦s a la pla?a del Pa¨ªs Valenci¨¤ (abans del Caudillo i ara de l¡¯Ajuntament) i, finalment, el 1985 es va traslladar a la que ¨¦s la ubicaci¨® actual, els Jardins del Real, o Vivers, emulant la madrilenya, que tamb¨¦ est¨¤ associada a una zona verda, la del Retiro.

D¡¯un any per l¡¯altre van afrontar el repte d¡¯allunyar-se del centre urb¨¤ i van passar de 39 parades a m¨¦s de 60, que donaven cabuda a una trentena de llibreries, a m¨¦s de diverses institucions i editorials. Per a la presidenta del Gremi de Llibrers d¡¯aleshores, Candelaria L¨®pez Quiles, ¡°els avantatges d¡¯ubicar-la a Vivers¡± tenien ¡°m¨¦s pes en la balan?a que els possibles inconvenients¡±.

Per comen?ar, el recinte va estrenar aquell any una sala d¡¯actes per a confer¨¨ncies o taules redones a l¡¯antic restaurant de Vivers. La primera taula redona de la Fira va tenir per objecte l¡¯editor valenci¨¤ Fernando Torres, mort feia uns mesos. En la segona, al voltant de la literatura infantil i juvenil al Pa¨ªs Valenci¨¤, hi havia Rosa Serrano, Empar de Lanuza, Carme Miquel, Vicent Pasqual i Carles Cano. Aquest ¨²ltim escriptor presentava aquell any Pericot Rodaire Voltam¨®n, amb dibuixos de Paco Gim¨¦nez, i des d¡¯aleshores no recorda haver faltat a cap fira; de fet, enguany hi presenta tres projectes. ¡°Molt sovint, he fet contacontes, activitats d¡¯animaci¨® a la lectura o, fins i tot, exposicions de poesia visual¡±, assegura.

¡°El lloc ¨¦s fant¨¤stic i la fira ha anat creixent o decreixent segons les circumst¨¤ncies i el pressupost¡±, recapitula. ¡°Abans, per exemple, hi venien de vegades contacontes, fins i tot de Gal¨ªcia, ara no¡±. Cano recorda que la seua primera experi¨¨ncia en la Fira, per¨°, va ser pocs anys abans, encara a la pla?a del Pa¨ªs Valenci¨¤, com a finalista del primer premi Enric Valor, que organitzava la Federaci¨® d¡¯Entitats del Pa¨ªs Valenci¨¤. El guanyador havia estat Tres i no res en la boca d¡¯un drac, de Marisa Lacuesta i Miguel Calatayud. No s¡¯ho creia, ¡°fixa¡¯t que en el jurat hi havia Joan Fuster, Enric Valor, Vicent Andr¨¦s Estell¨¦s i Marc Granell¡±, explica. ¡°Aquell any vaig firmar un llibre¡±, recorda amb humor.

Enguany, la campanya

¡°Crec que l¡¯esquema s¡¯ha mantingut en el temps¡±, valora l¡¯il¡¤lustrador Paco Gim¨¦nez, al qual enguany li toca el disseny del llibre de l¡¯aniversari, que es publicar¨¤ al setembre, previsiblement. ¡°Potser una difer¨¨ncia ¨¦s que, amb el temps, ens hi hem implicat m¨¦s els col¡¤lectius participants¡±, apunta aquest membre destacat de l¡¯Associaci¨® de Professionals de la Il¡¤lustraci¨® Valencians, que s¡¯incorpor¨¤ el 2006 a la Fira i organitza anualment una exposici¨® tem¨¤tica i el concurs per al cartell del certamen.

El focus d¡¯inter¨¦s s¡¯han modulat, per¨° les inquietuds b¨¤siques no han canviat molt, com es pot comprovar en aquestes declaracions de Mario Serrano, president del Gremi de Llibrers el 1989, en la revista Papers: ¡°la demanda de parades s¡¯ha incrementat, per¨° les vendes de la Fira mai no s¨®n extraordin¨¤ries ni serveixen per a salvar una mala traject¨°ria¡±. Els llibrers estaven embolicats aleshores en una campanya de promoci¨® de les llibreries com a llocs insubstitu?bles en la venda de llibres, davant de la compet¨¨ncia creixent de grans superf¨ªcies i quioscos, o la venda directa de llibres de text.

Enguany, en el curs del 50¨¦ aniversari, la campanya se centra a implicar la societat i les forces pol¨ªtiques en un pla de foment del llibre i la lectura, en qu¨¨ tamb¨¦ estan implicats l¡¯Associaci¨® d¡¯Editors del Pa¨ªs Valenci¨¤, que es constitu¨ª el 1990 i que comen?¨¤ a participar activament en la Fira com a expositor sota la presid¨¨ncia de Francesc Ferrer.

La Fira continua sent ¡°nom¨¦s una ajuda econ¨°mica, fins que arriba el setembre¡±, recalca Cristina Campos, timonera ¨²nica de Viridiana i membre de la directiva del Gremi actual. Si se li pregunta qu¨¨ representa la fira per a ella, que acudeix puntual a la cita des de principi de segle, la resposta ¡ªella no ho sap¡ª no ¨¦s tan diferent de la son pare. ¡°?s una manera de traure els llibres al carrer i que la gent els veja i s¡¯hi acoste sense necessitat de tancar-se en un lloc¡±, diu la llibrera despr¨¦s de pensar uns segons. I, a la fi, afig, ¡°¨¦s una demostraci¨® del moment en qu¨¨ a Val¨¨ncia la cultura ix al carrer, la gent hi acut al seu encontre¡±.