La cambra de les meravelles

Cada dia visite la cambra en la qual guarde els petits tresors que, b¨¦ per caprici, b¨¦ per gust, he anat acumulant al llarg dels anys. Una sala de dimensions variables, reservada al gaudi privat, on vaig aplegant, seguint pautes pr¨°pies dels col¡¤leccionistes d¡¯¨¨poques passades, una s¨¨rie de peces ¨²niques i peculiars que, cadascuna a la seua manera, han provat de donar una visi¨® particular del m¨®n i de la naturalesa humana. De tant en tant, imagine aquestes singulars i valuoses adquisicions ¡ªalmenys per a mi¡ª en algun antic i selecte gabinet de curiositats convivint amb la banya d¡¯un unicorn, l¡¯esquelet d¡¯una sirena, algunes criatures deformes immerses en subst¨¤ncies t¨¨rboles a fi de preservar-les de la corrupci¨® o altres ¨¦ssers elaborats mitjan?ant l¡¯alqu¨ªmia dels somnis. Un munt d¡¯exquisideses i rareses provinents dels diversos ¨¤mbits que em desperten inter¨¦s ¡ªcom ara el cient¨ªfic, l¡¯hist¨°ric, l¡¯art¨ªstic i el literari, i sovint de les cru?lles en qu¨¨ conflueixen, interactuen, es barregen i es contaminen¡ª, que conserve en estoigs de plata repussada folrats per dins de suau vellut carmes¨ª, ocultes a les mirades alienes, en aquest santuari rec¨°ndit, ple d¡¯amagatalls. Algunes m¡¯han arribat per atzar o per atraccions personals irrenunciables, i unes altres, a trav¨¦s de recerques; totes, per¨°, si es conjuguen les circumst¨¤ncies id¨°nies, es manifesten sempre amb la nitidesa del primer jorn.

Cada vegada que m¡¯endinse en aquest espai, una estranya llum em permet de contemplar amb claredat les pedres de la platja de Jersey que Victor Hugo recollia i despr¨¦s signava; la nit d¡¯aquell ¡°any sense estiu¡± que la jove Mary W. Shelley conceb¨¦ la fascinant criatura h¨ªbrida; la figura ins¨°lita i fr¨¤gil, de mans desproporcionades, de Paganini, el Violinista del Diable; la m¨¤gia que nia en els poemes visuals de Joan Brossa; l¡¯ombra contrafeta del vampir de Murnau; la veu ambigua de Chet Baker; les atrocitats surrealistes del pr¨ªncep Vibescu, el depravat personatge creat pel corrosiu Apollinaire; l¡¯angoixa de Joseph Cotten en Breakdown, de Hitchcock; la pintura feral, agosarada i vigorosa d¡¯Artemisia Gentileschi, hereva de les tenebres caravaggesques; la m¨²sica sangu¨ªnia de Txaikovski; l¡¯¨ªncub d¡¯ulls rogencs que ens desafia des del malson de F¨¹ssli; la nit negra i blanca que l¡¯hivern del 1855 amortall¨¤ Gerard de Nerval, el poeta de Les quimeres; La noieta d¡¯Aughrim, la can?¨® irlandesa que Michael Furey cantava a Gretta Conroy en el relat de Joyce, abans que la neu caiguera sobre tots els vius i sobre tots els morts; Coppelius, l¡¯Home de l¡¯Arena de Hoffmann, que arranca els ulls dels infants que no volen dormir; els gots de l¨¤udan calent sense sucre que consumia di¨¤riament De Quincey; els cims pensamenters de Perejaume; l¡¯enigm¨¤tica bellesa de la m¨¤scara mortu¨°ria de La desconeguda del Sena; la precisa i esveradora descripci¨® de la mort d¡¯Ivan ?litx; les butxaques de l¡¯abric que Virginia Woolf ompl¨ª de pedres abans de submergir-se en les aig¨¹es del riu Ouse; les ales membranoses de ¡°l¡¯avutarda g¨¨minis¡± que persegueix Antoni de Montpalau per Pratdip en la novel¡¤la de Perucho; el rostre alabastr¨ª del cad¨¤ver de Laura Palmer; la gorra i el vel que ocultaven el cap i el rostre de Joseph Merryck, l¡¯Home Elefant; la mirada hipn¨°tica de Harry Houdini; l¡¯¨¤nima de Poe que, banyada per l¡¯ombra del corb, no es podr¨¤ aixecar mai m¨¦s!; un simple gest de Philip Seymour Hoffman; la podridura que supuren els esquin?alls de carn atrapats en la trama del llen? del retrat de Dorian Gray; el misteri dels ulls d¡¯argent que ens fiten des de les plaques de coure dels daguerreotips; la bellesa inquietant de les faules creades per Agust¨ª Villaronga; les profunditats mat¨¨riques teixides per T¨¤pies; els espectres de Catherine Earshaw i Heathcliff que Emily Bront? condemna a vagar pels ermassos de Yorkshire... Un recull de talismans que, en cada visita, a m¨¦s de proporcionar-me un immens plaer, m¡¯ajuden a bastir mons paral¡¤lels, paradisos artificials, en els quals perdre¡¯m.

Anna Moner ¨¦s escriptora. Acaba de publicar El retorn de l'hongar¨¨s (Ed. Bromera).