Sant Jordi, cavaller sense premi (Nobel)

Sant Jordi ¨¦s una festa del llibre que Catalunya projecta amb ¨¨xit arreu del m¨®n. No obstant, el reconeixement cultural que representaria tenir un premi Nobel de Literatura catal¨¤ no arriba. De fet, fa m¨¦s d¡¯un segle (i 107 premiats des de 1901) que es resisteix, tot i que candidats i campanyes per un Nobel catal¨¤ no n¡¯han faltat. El dramaturg i poeta ?ngel Guimer¨¤ va estar a punt d¡¯aconseguir el guard¨® de l¡¯Acad¨¨mia Sueca aviat, el 1904, ex aequo amb l¡¯escriptor occit¨¤ Frederic Mistral. Per¨° pressions de diversa ¨ªndole, que en alguns textos s¡¯atribueixen a la diplomacia espanyola, van marginar Guimer¨¤ i van imposar en el seu lloc al tamb¨¦ dramaturg Jos¨¦ Echegaray, primer dels 11 Nobel que fins ara ha donat la llengua castellana.

Entre 1907 i 1923, Guimer¨¤ va ser un candidat al Nobel reiteradament proposat per la Reial Acad¨¨mia de les Bones Lletres i pel ling¨¹ista suec Fredrik Wulff. Per¨° el premi no li va arribar mai. El guard¨® que el franc¨¨s de parla occitana Mistral va compartir el 1904 amb Echegaray es posa com a exemple de que una llengua sense Estat pot obtenir el Nobel. Succeeix el mateix amb l¡¯autor en jiddisch de Pol¨°nia i resident als EUA Isaac Bashevis Singer, premiat el 1978. Per¨° la maniobra d¡¯Echegaray contra Guimer¨¤ i la pot¨¨ncia dels estats franc¨¨s i nordameric¨¤ al darrera de Mistral i Singer tamb¨¦ serveixen d¡¯argument per als qui creuen que, fins que Catalunya no tingui Estat propi, no hi haur¨¤ un Nobel catal¨¤.

¡°Segur que tenir un Estat ajuda, per¨° no ¨¦s determinant. I, en qualsevol cas, la del Nobel no ¨¦s la nostra batalla principal; ara la batalla m¨¦s important ¨¦s la de la llei Wert¡±. Aquesta sent¨¨ncia de l¡¯expresident de la Generalitat Jordi Pujol ¨¦s la conclusi¨® m¨¦s pol¨ªtica de qui se sent ¡°fora de tot¡± per¨° ha accedit a parlar amb Quadern exclusivament sobre la seva experi¨¨ncia com a impulsor del Nobel per a Salvador Espriu al tombant dels anys 60 i 70.

Envoltat de llibres al petit despatx de la porteria de casa seva, Pujol admet que la seva d¨¨ria pel Nobel com a una fita m¨¦s de ¡°la construcci¨® d¡¯una Catalunya amb ambici¨® cultural¡± va recollir una idea de Josep Benet i compartida, entre d¡¯altres, per Josep Maria Castellet, Mari¨¤ i Albert Manent, Joan Triad¨² i Max Canher. ¡°M¨¦s enll¨¤ de la literatura, Espriu era portador d¡¯un missatge moral i ¨¨tic, de certa m¨ªstica, i tots ten¨ªem al cap La pell de brau com a obra d¡¯un poeta en una llengua perseguida pel franquisme i que podia ser simp¨¤tic als ulls de l¡¯Acad¨¨mia Sueca¡±, rememora Pujol. Aix¨° ¨¦s el que el 1970, aprofitant un viatge de negocis a Estocolm, va traslladar-li al secretari de la Fundaci¨® Nobel, Karl Ragnar Gierow, contactat gr¨¤cies a la dona, sueca, del seu amic Francesc Vila-Abadal.

L¡¯escriptor Oriol Pi de Cabanyes, que va ser director general el 1980 i va tenir responsabilitats culturals a la Generalitat, coincideix amb Pujol en que ¡°la Transici¨® i Espriu com a representant del di¨¤leg i de l¡¯entesa multiling¨¹e van ser el gran moment i el nom ideal per aconseguir el Nobel¡±. Sense ¨¨xit. Pujol diu que va adonar-se que el guard¨® era impossible quan el secretari de l¡¯Acad¨¨mia li va preguntar quines obres d¡¯Espriu estaven tradu?des i a quins idiomes, i si existia un diccionari suec-catal¨¤: ¡°Aquella experi¨¨ncia em va refermar en la idea d¡¯impulsar, a trav¨¦s de Banca Catalana, la tasca d¡¯Enciclop¨¨dia Catalana i, principalment, els diccionaris¡±. Fins al diccionari catal¨¤-s¨¤nscrit, obra de 2006 i que Pujol equipara simb¨°licament al Nobel com a ¡°luxe que no ¨¦s essencial per¨° ajuda a ser una llengua d¡¯alta cultura¡±. Quan el 1989, ja president de la Generalitat, Pujol torn¨¤ a Estocolm, no deman¨¤ res per¨° entreg¨¤ un lot de diccionaris a la Biblioteca Nobel, aix¨ª com obres tradu?des de Pere Gimferrer i Baltasar Porcel, aleshores en les travesses pel Nobel.

Pi de Cabanyes i un altre exalt c¨¤rrec de Pujol, Joaquim Triad¨², confirmen que Porcel i Gimferrer han estat candidats. Despr¨¦s de relativitzar la import¨¤ncia que avui t¨¦ el Nobel com a reconeixement literari per¨° admetent que ¨¦s clau ¡°des de la perspectiva del mercat editorial¡±, Pi de Cabanyes reconeix que durant anys va proposar noms amb la papereta que anualment li enviava l¡¯Acad¨¨mia Sueca. I confessa haver optat per ¡°Porcel, Gimferrer, J.V. Foix i Ana Mar¨ªa Matute¡±. Receptor tamb¨¦ de la papereta com a membre de la Real Academia, Gimferrer diu que no l¡¯ha omplert ¡°mai¡± i prefereix no donar-se per al¡¤ludit com a candidat, sobretot quan comenta que els processos per escollir un Nobel ¡°s¨®n complicats¡±. Fins al punt, com explica al seu Dietari, que ¡°Foix va renunciar a la candidatura per no enfrontar-se a Espriu¡±.

Per¨° de poc servia aquest gest o qualsevol campanya si, com sostenen Pi de Cabanyes, Triad¨² i tamb¨¦ l¡¯editor i vicepresident d¡¯?mnium Cultural Quim Torra, la falta d¡¯un Estat que reconegui la cultura catalana bloqueja un premi concebut com a ¡°gran operaci¨® de m¨¤rketing¡± i sotm¨¨s a ¡°pressions i conjuntures pol¨ªtiques i hist¨°riques¡±. Gimferrer, com Pujol, diu que ¨¦s ¡°inexacte¡± culpar sempre a la inger¨¨ncia pol¨ªtica espanyola i creu que el premi arribar¨¤ perqu¨¨ ¡°la literatura catalana ¨¦s tan mereixedora del Nobel com la hongaresa¡± (que el va rebre el 2002, amb Imre Kert¨¦sz). Pujol cita com a signe d¡¯esperan?a el Nobel de 2009 a Herta M¨¹ller, romanesa de parla alemanya de qui treu import¨¤ncia que estigui en contra del nacionalisme i d¡¯identificar llengua amb p¨¤tria.

¡°El nostre mal no vol soroll", sentencia Pujol. Tothom coincideix a reclamar discreci¨® i a dir que s¨®n contraproduents actes pol¨ªtics com el que, el 2000, va dur el Parlament a aprovar per unanimitat una proposici¨® demanant el Nobel per a Miquel Mart¨ª i Pol. Per aix¨° l¡¯exconseller primer de la Generalitat i antic responsable de l¡¯Institut Ramon Llull, Josep Bargall¨®, raona que oficialment ja no s¡¯ha fet res m¨¦s: ¡°L¡¯Acad¨¨mia Sueca no accepta gestions directes, almenys d¡¯organismes p¨²blics no estatals¡±. Una altra cosa s¨®n, segons Bargall¨®, accions concretes de difusi¨® i traducci¨® ¡°que no deixen de tenir entre els seus objectius situar autors en els cercles de futuribles¡±. El darrer exemple va ser la Fira del Llibre de Goteborg, la tardor passada, on el Llull va dur a Jaume Cabr¨¦, Albert S¨¢nchez Pi?ol i N¨²ria Amat.

La complexitat i secretisme dels Nobel els corrobora Gl¨°ria Guti¨¦rrez, de l¡¯Ag¨¨ncia Carmen Balcells i representant dels drets de sis guardonats en llengua castellana: Miguel ?ngel Asturias (1967), Pablo Neruda (1971), Vicente Aleixandre (1977), Gabriel Garc¨ªa M¨¢rquez (1982), Camilo Jos¨¦ Cela (1989) i Mario Vargas Llosa (2010). ¡°La concessi¨® d¡¯un Nobel sempre ¨¦s molt imprevisible i si el sabem amb antelaci¨® ¨¦s nom¨¦s mitja hora abans¡±, diu Guti¨¦rrez, a qui li consta que Porcel i Gimferrer han estat nominats ¡°per¨° mai amb possibilitats¡±. Aix¨ª, menys opcions han tingut noms sugerits pel PEN Club catal¨¤ o altres col¡¤lectius darrerament: de Jes¨²s Moncada al mallorqu¨ª Miquel ?ngel Riera i el valenci¨¤ Enric Valor.

Una d¨¨cada abans que Espriu, va ser Carner el protagonista de la primera campanya catalana seriosa pel Nobel

A banda de pressions pol¨ªtiques, Pi de Cabanyes admet que els gustos del comit¨¨ Nobel tampoc han ajudat gaire Catalunya. Si b¨¦ la doctrina dictada pel seu president de 1914, Harald Hj?rne, va ser ¡°de neutralitat liter¨¤ria¡± i de ¡°no ignorar els pobles menys nombrosos¡± ¡ªper¨° evitant ¡°qualsevol presa de posici¨® nacionalista, a favor o en contra¡±¡ª, el president del comit¨¨ entre 1988 i 2005 recorda a El Premio Nobel de Literatura. Cien a?os con la misi¨®n (N¨®rdica, 2010) que el mateix Hj?rne va escriure el 1917: ¡°Seria una ll¨¤stima que l¡¯Acad¨¨mia fer¨ªs el delicat sentiment nacional castell¨¤¡±. Res diu del sentiment catal¨¤, potser ferit pel responsable d¡¯evaluar les lleng¨¹es hisp¨¤niq-ues durant anys, Arthur Lundkvist. Traductor i amic personal de Cela, el setembre de 1976, en una entrevista de Josep-Francesc Valls per a Serra d¡¯Or, aquest membre del comit¨¨ Nobel va declarar: ¡°No crec realment que Espriu tingui possibilitats per al Nobel. Nom¨¦s t¨¦ inter¨¨s per als catalans. No ¨¦s universal. I dic el mateix de Foix, Joan Oliver i Josep Pla. L¡¯¨²nic que puc dir ¨¦s que Porcel ¨¦s una bona promesa¡±. I en promesa es va quedar.

L¡¯estricta confidencialitat de la Fundaci¨® Nobel, que mant¨¦ tancats el arxius de cada premi durant 50 anys, fa dif¨ªcil d¡¯evaluar quines han estat realment les possibilitats catalanes. Despr¨¦s de Guimer¨¤ i fins el 1964, Josep Carner ¨¦s l¡¯¨²nic catal¨¤ de qui es pot seguir la pista. Als arxius no apareix Pla, tot i que el febrer de 1961 la revista Destino en va reivindicar el Nobel amb un text que l¡¯autor empordan¨¨s va agrair p¨²blicament i que, per contra, va provocar l¡¯enuig i un punt d¡¯enveja de Josep Maria de Sagarra.

Coincidint amb aquella pol¨¨mica, i una d¨¨cada abans que Espriu, va ser Carner el protagonista de la primera campanya catalana seriosa pel Nobel, per la qual fins i tot va renunciar a participar en el Govern de la Rep¨²blica a l¡¯exili. Per¨°, malgrat que la documentaci¨® del fons Carner de la Biblioteca de Catalunya demostra que aquella campanya era s¨°lida i estava ben coordinada per Mari¨¤ Manent, Carner no va anar folgat de suports a Su¨¨cia els tres anys que sabem del cert que va ser candidat.

Segons documentaci¨® desclassificada darrerament a Estocolm, el conegut com a ¡°pr¨ªncep dels poetes¡± mai va passar a la fase final. Aix¨ª, el 1962, Carner nom¨¦s va ser sel¡¤leccionat pel president del PEN Club franc¨¨s Jean Camp. Curiosament, l¡¯any seg¨¹ent aquest proposant abandonaria Carner i apostaria per Salvador de Madariaga, espanyol molt influent en ambients culturals i diplom¨¤tics i que als anys 30 i 50 va ser tamb¨¦ candidat al Nobel de la Pau. El canvi de Carner per Madariaga ¨¦s significatiu at¨¨s que el 1963 ¨¦s l¡¯any que Carner va tenir m¨¦s suports: el dels seus compatriotes Agust¨ª Duran i Sanpere i Antoni Badia i Margarit, a m¨¦s del professor de N¨²remberg G. Schiffauer.

El 1964, l¡¯any de Jean-Paul Sartre, Carner va ser un dels 76 candidats nominats i va tenir l¡¯aval dels professors de la Universitat de Par¨ªs Jean Durry i d¡¯Aix-Marsella Marcel A. Ruff. En aquella edici¨®, Carner va haver de competir amb el poeta d¡¯arrels falangistes Jos¨¦ Mar¨ªa Pem¨¢n, proposat ex profeso per Ram¨®n Men¨¦ndez Pidal i Jos¨¦ Mart¨ªnez Ruiz, Azor¨ªn, i alhora contrap¨¨s tan simb¨°lic com absurd d¡¯autors tamb¨¦ nominats el 1964 com els menys afins al r¨¨gim franquista com Neruda, Asturias, Cela, Sender, Gallegos, Borges i el mateix Men¨¦ndez Pidal.

Les persones consultades creuen que episodis com el de Mistral o el de Carner avalarien la tesi d'una llarga m¨¤ d¡¯interessos pol¨ªtics per complicar la ja complexa sel¡¤lecci¨® d¡¯un Nobel. ¡°Si al Cervantes han censurat a S¨¢nchez Pi?ol a Holanda qu¨¨ no han de fer a Suecia essent el Nobel?¡±, apunta Torra. ¡°Per¨°, com diu un Pujol amb voluntat de reivindicar llegats, ¡°en el terreny cultural, de l¡¯art i la literatura, hi ha coses que no es poden bloquejar sempre¡±.