Preguntes preelectorals

En un article alhora pessimista i l¨²cid publicat en La veu del Pa¨ªs Valenci¨¤, Francesc Viadel posava sordina a les expectatives creades per algunes de les ¨²ltimes enquestes d¡¯intenci¨® de vot i es preguntava qu¨¨ passaria si l¡¯actual alcaldessa del cap i casal, la irrepetible Rita Barber¨¢, tornava a guanyar les eleccions. Si b¨¦ es mira, aquest escepticisme, entre escarmentat i ir¨°nic, ni est¨¤ mancat de fonament ni ¨¦s inoport¨². Al cap i a la fi, com a instrument per a il¡¤luminar la incerta mat¨¨ria del futur, les enquestes s¨®n una mica m¨¦s fiables que els altres m¨¨todes endevinatoris, com la inspecci¨® del vol de les aus i dels solls del caf¨¦ o com l¡¯aruspicina (que extreia els seus auguris a partir de l¡¯examen de les entranyes dels animals sacrificats). Una mica m¨¦s fiable s¨ª que ho ¨¦s, per¨° no massa m¨¦s, com ho hem comprovat a bastament elecci¨® rere elecci¨®. Abans de fer-los p¨²blics, les empreses que realitzen les enquestes solen pastar i cuinar els resultats tant com convinga perqu¨¨ els clients en queden satisfets, i, encara que no ho facen, la dist¨¤ncia entre el que la gent diu a un enquestador i el que fa quan deposita el vot en una urna pot ser enorme, sobretot en ¨¨poques de confusi¨®, quan els ¨¤nims de bona part de l¡¯electorat s¨®n mercurials.

Viadel sospita tamb¨¦ que ni els h¨¤bits ideol¨°gics ni les disposicions profundes de la ciutadania valenciana s¡¯han degut transformar massa en els ¨²ltims temps. Per tant, ¨¦s probable que el bipartidisme es trenque, per¨° tamb¨¦ pot ser que el partit de l¡¯alcaldessa perda vots en la mesura que els guanye Ciutadans, aquesta inc¨°gnita en al?a, i que el flamant candidat del nou partit, Fernando Giner, acabe pactant amb el PP, per coher¨¨ncia amb el sentiment de fons del seu electorat, la continu?tat de Rita Barber¨¢. Tampoc l¡¯oposici¨® d¡¯esquerra s¡¯ha esfor?at massa perqu¨¨ les coses no vagen aix¨ª. ?s una visi¨® m¨¦s a?na depriment de la pol¨ªtica valenciana, per¨° aix¨° no vol dir que haja de ser err¨°nia. ?s cert que l¡¯alcaldessa, ara mateix, viu hores baixes. Algun dels seus col¡¤laboradors m¨¦s estrets ha hagut de dimitir, la seua ¨²ltima pallassada audiovisual ¨¦s tan espectacular que encara avui ¨¦s recordada i glossada a tot arreu i l¡¯esc¨¤ndol de la possible utilizaci¨® de fons p¨²blics per a acudir a actes del PP la deixa en molt mal lloc. Si es confirma, l¡¯alegre apropiaci¨® dels diners dels contribuents per un partit ple de forats seria un assumpte greu, per¨° al Pa¨ªs Valenci¨¤ han passat coses molt pitjors i el c¨¤stig en les urnes fins ara havia sigut ben moderat.

Com assumiria un paisatge en ru?nes el que fins ara ha sigut una oposici¨® d¨¨bil i massa dividida?

De moment, amb el peculiar sentit de l¡¯oportunitat pol¨ªtica que la caracteritza, l¡¯alcaldessa carrega contra l¡¯¨²nic partit que podria salvar-li la cadira i posa el crit en el cel contra Ciutadans, agitant els espessos solls de l¡¯anticatalanisme m¨¦s primari. No deixa de tindre gr¨¤cia. Si alguna cosa destaca en Ciutadans, a part d¡¯un regeneracionisme molt dif¨²s, ¨¦s la defensa aferrissada de la unitat d¡¯Espanya, per¨° ¨¦s veritat que el fet de ser un partit gestat a Barcelona i liderat per catalans ¨¦s, vist des de l¡¯alcaldia de Val¨¨ncia, un pecat original inesborrable. Cada terra fa sa guerra, i el mateix biling¨¹isme que Ciutadans defensa a Catalunya contra els catalanistes seria, des del punt de mira del PP valenci¨¤, massa catalanista. Quant a la candidata de Ciutadans a la Generalitat valenciana, Carolina Punset, que pot presumir d¡¯haver nascut a Washington i de ser regidora de la valenciana localitat d¡¯Altea, no deixa de ser filla d¡¯Eduard Punset, aquell divulgador cient¨ªfic de veu singularment mel¡¤l¨ªflua que, anys arrere, va ser ministre en un govern d¡¯UCD i, abans, conseller d¡¯Economia de la Generalitat catalana amb Josep Tarradellas.

De fet, l¡¯oportuna pregunta de Francesc Viadel es podria girar a l¡¯inrev¨¦s i seria igual d¡¯inquietant. Qu¨¨ passaria si, despr¨¦s de les eleccions, amb pactes o sense, ni Rita Barber¨¢ ni don Alberto Fabra podien continuar governant ni la ciutat ni el pa¨ªs? Com assumiria un paisatge en ru?nes el que fins ara ha sigut una oposici¨® d¨¨bil i massa dividida? No cal ni dir que l¡¯estat de les institucions ¨¦s catastr¨°fic. El significatiu lapsus de Mar¨ªa Dolores de Cospedal, quan afirm¨¤ que el seu partit s¡¯ha esfor?at molt a saquejar Espanya, troba al Pa¨ªs Valenci¨¤ la seua corroboraci¨® m¨¦s exhaustiva. Ac¨ª, els seus esfor?os han tingut molt d¡¯¨¨xit. Als que vindran, siguen els qui siguen, els han deixat una trista her¨¨ncia.

Potser per aix¨°, el PP valenci¨¤ continua fent campanya als tribunals a favor de l¡¯oposici¨®. L¡¯¨²ltima novetat ¨¦s voluminosa, tant per la import¨¤ncia de la instituci¨® afectada com per la personalitat mateixa del pol¨ªtic assenyalat, don Alfonso Rus, president de la Diputaci¨® de Val¨¨ncia i pertina? alcalde de X¨¤tiva. Rus ¨¦s un dels pocs oradors en catal¨¤ del nostre PP dignes de ser tinguts en compte, dins de la vena m¨¦s jocunda i fecunda de la tradici¨® local, que Xavi Castillo ha sabut parodiar i superar amb tant d¡¯encert. Entre els molts discursos celebrats del personatge ¨Cque J. J. P¨¦rez Benlloch resumeix amb destresa d¡¯expert en un article de EL PA?S-, jo em quede amb aquell en qu¨¨ va qualificar de burros els seus propis votants per haver-se¡¯l cregut. Declaracions aix¨ª podien fer pensar que el senyor Rus era m¨¦s d¡¯una miqueta silvestre ¨Cel campi¨® de la brofegada, parlant clar-, per¨° que tenia la virtut de la franquesa, almenys a posteriori. Si les acusacions a qu¨¨ ara ha de fer front s¨®n certes, tamb¨¦ aquesta il¡¤lusi¨® s¡¯esvanir¨¤. Es tracta de molts diners, durant molts anys, i impliquen molta gent. I que les gravacions que l¡¯incriminen les duguera a cap un dels seus homes de confian?a, Marcos Benavent, hi afegeix matisos de sainet sinistre, dignes d¡¯una novel¡¤la de Ferran Torrent hipervitaminada. Despr¨¦s d¡¯un expresident de la Diputaci¨® de Castell¨® empresonat, despr¨¦s de Sonia Castedo i de Rafael Blasco, despr¨¦s de la llista inacabable d¡¯imputats i de casos que ja portem, si tot aix¨° es confirma, un no pot deixar de preguntar-se en quines mans hem estat i estem encara. I qu¨¨ passaria si¡­? N¡¯hi ha per pensar-s¡¯ho.