Incertesa global

Rub¨¦n M. Riera (Orba, 1983) acudeix amb grans gambades a la porta de la Casa de Vel¨¢zquez, al cor de la Ciudad Universitaria de Madrid. M¡¯encaixa la m¨¤ i em mou el bra? amunt i avall, amb energia i vitalitat. ?s un jove alt i prim, d¡¯ulls clars, de riure espontani i llumin¨®s, que denota franquesa. Ha rebut una beca per a dur endavant un projecte creatiu en la Casa de Vel¨¢zquez, una fundaci¨® francesa que s¡¯hostatja en un palauet neocl¨¤ssic, noble i enllepolidor. A Rub¨¦n li han cedit durant tres mesos un estudi de pintor: una mena de d¨²plex, amb un gran finestral que mira al nord i que deixa veure els jardins pomposos d¡¯aquell palau. En definitiva, aquest artista valenci¨¤ viu un somni, amb aquell estudi tan ben posat, molt provisional, per¨° que durant un temps li permetr¨¤ concentrar-se plenament en el seu treball.

Jes¨²s C¨ªscar fotografia aquell ambient, molt pulcre i ordenat. Tanmateix, entropessa amb una pe?a situada per terra i, per dir-ho aix¨ª, desmunta la prec¨¤ria instal¡¤laci¨®. ¡°No passa res¡±, s¡¯apressa a dir Rub¨¦n. ¡°?s una pe?a que vull que estiga aix¨ª... Per terra. Vull abandonar el marc de la paret¡±. Mire aquella pe?a, on es veu part del bastidor a trav¨¦s d¡¯un material transparent. L¡¯altra banda del llen? est¨¤ pintat de negre. En la paret penja una obra germana, on s¡¯aprecia aquest joc entre la pintura i l¡¯estructura del marc, fet amb un tensor de cinta. ¡°M¡¯interessa el temps, la fragilitat, els elements de tensi¨®... Pertany a la s¨¨rie ¡°De naturaleza confusa¡±, on treballe amb elements primaris i ef¨ªmers, amb un sentit metaf¨°ric del temps present. Busque la tensi¨® creada pel moment que precedeix un succ¨¦s que desconeixem¡±.

Em mostra una obra en la pantalla de l¡¯ordinador que es diu Rellotge d¡¯aire. Amb un globus ha constru?t un artefacte que es mant¨¦ en un incert equilibri i que va variant a mesura que el globus es va desinflant. ¡°Seguisc l¡¯ideari del soci¨°leg Zygmunt Bauman, que parla de la modernitat l¨ªquida. Tot est¨¤ en constant transformaci¨®, fins i tot les coses que semblen m¨¦s immutables. Vivim en una incertesa global. I l¡¯art tamb¨¦ ¨¦s aix¨°. Plantege l¡¯obra des del buit: cada obra mai no se sap cap on pot derivar. No prepare cap escenari, ni cap narraci¨®. Deixe la pintura fluir: l¡¯art sorgeix d¡¯una urg¨¨ncia, ¨¦s un foc que et crema, una necessitat interior¡±.

Em mostra una obra d¡¯una s¨¨rie anterior, titulada Iceberg. ?s un treball poder¨®s, amb un gest pict¨°ric segur. ¡°Tot el que pareix s¨°lid no ho ¨¦s¡±, insisteix Rub¨¦n. Les seues s¨¨ries anteriors porten els noms d¡¯¡°Inmaterial¡± (2012) i ¡°Nada permanece¡± (2013), que insisteixen en aquest concepte de la incertesa que guia les coses de la natura, i tamb¨¦ les accions humanes. ¡°Amb la crisi econ¨°mica ho hem comprovat¡±, torna a dir. ¡°?s un proc¨¦s perform¨¤tic, on t¨¦ tanta import¨¤ncia el resultat final com els passos que he anat seguint a l¡¯atzar. Treballe com un cient¨ªfic, des de l¡¯experimentaci¨®¡±.

S¨®n les cinc de la vesprada i per aquella finestra tan noble entren tots els colors del verd d¡¯un dia de primavera. Fora la realitat ¨¦s s¨°lida i molt plaent a la vida: uns grans pins, franquejats de tofuts xiprers, tanquen un marc epicuri. El discurs de Rub¨¦n em sembla sorprenent, per¨° alhora em resulta una mica enigm¨¤tic i dif¨ªcil de seguir. Els quadres amb color de la s¨¨rie ¡°Nada permanece¡± em pareixen suggeridors, potents crom¨¤ticament, i la possible performance amb la qual hagen estat fets m¡¯interessa m¨¦s aviat poc. ?s clar que ¨¦s una opini¨® potser una mica poca-solta i l¡¯artista ¨¦s molt lliure d¡¯indicar qu¨¨ ¨¦s el que li sembla transcendent del seu treball i qu¨¨ ¨¦s el que el dota de singularitat. De vegades pense que un exc¨¦s de discurs tenalla massa l¡¯obra; d¡¯altres, recorde l¡¯obra de Jordi Teixidor, on cada color i cada variaci¨® t¨¦ una ra¨® de ser filos¨°fica, i dubte sobre quin cam¨ª ¨¦s m¨¦s fruct¨ªfer en la creaci¨® art¨ªstica. Per¨°, de colp, ature el discurs de Rub¨¦n i li pregunte a boca de can¨® qu¨¨ busca de concret amb el seu treball. Els ulls clars del pintor s¨®n expressius i la pregunta potser ¨¦s massa directa. Dubta un moment, per¨° al final se¡¯n surt amb una frase d¡¯altura: ¡°Ampliar la realitat visual¡±. I continua: ¡°L¡¯atzar com a resposta d¡¯all¨° desconegut. Reinterpretar la realitat¡±.

¡°Pense en la pintura com un instint, com una for?a interna que et guia no saps molt b¨¦ on. Durant la carrera, vaig anar-me¡¯n d¡¯Erasmus a Par¨ªs. Despr¨¦s vaig tindre una beca per a M¨¨xic. Quan vaig acabar Belles Arts, vaig intentar construir el meu projecte art¨ªstic a Val¨¨ncia. Per¨° el context valenci¨¤ ¨¦s molt limitat. Et sents un exiliat en la teua pr¨°pia terra. Aleshores, l¡¯any 2011, vaig obtindre una beca en la Casa de la Moneda per a perfeccionar la t¨¨cnica del gravat. Fou l¡¯oportunitat m¨ªnima per a deixar Val¨¨ncia i vindre-me¡¯n a Madrid... A Val¨¨ncia no era feli?, sentia que no podia realitzar el meu projecte. No ¨¦s un bon pa¨ªs. No hi ha sensibilitzaci¨®, no s¡¯inverteix en cultura. I resulta molt dif¨ªcil no sucumbir¡±.

M¡¯agrada el que diu i com ho diu. Parla des de la serenitat, amb el seu valenci¨¤ d¡¯Orba. ¡°De tota manera, no tot a Val¨¨ncia ¨¦s negatiu¡±, matisa amb prud¨¨ncia. ¡°A Calp hi ha la Fundaci¨® Mardel: un matrimoni que des de fa dos anys impulsen un certamen de pintura, i des d¡¯una actitud altruista van fent una contribuci¨® perqu¨¨ les coses per als artistes joves siguen d¡¯una altra manera. Per¨° necessitar¨ªem milers d¡¯ells!¡±. Ara se¡¯l veu una mica anguni¨®s, com si tota aquesta conversa despertara antigues temences. ¡°Enguany far¨¦ 32 anys. Si abans dels 35 no has fet res important ho tens fotut, perqu¨¨ pensa que bona part de les beques i subvencions s¨®n per als menors de 35. Aix¨° m¡¯angoixava molt a Val¨¨ncia, veure passar el temps, fent un art que no tenia cap tipus de reconeixement. I volia mantenir-me pur¡±. Li pregunte qu¨¨ vol dir, amb all¨° de la puresa. ¡°Crec que has de fer el que de veres creus. Una cosa ¨¦s l¡¯art i una altra el mercat. Artistes molt grans han sucumbit i han perdut la puresa que els feia singulars¡±. Li demane que em diga algun nom i riu, i dubta, i aquells ulls d¡¯un gris blavenc resulten particularment expressius. Per¨° Rub¨¦n torna a contestar amb valentia: ¡°Miquel Barcel¨®, per exemple. Als anys 80 era grand¨ªssim, per¨° ja fa molt que s¡¯ha acomodat, que es repeteix, que t¨¦ poc de sentit el que fa¡±. C¨ªscar, que seu relaxadament en un sof¨¤ llit amb les cames estenallades, diu: ¡°Ah, pensava que diries Manolo Vald¨¦s!¡±. Rub¨¦n contesta: ¡°Vald¨¦s mai no m¡¯ha interessat! Per¨° Barcel¨® s¨ª... Volia matar la pintura. Per¨° ha estat el seu ¨¨xit el que l¡¯ha mort a ell. En canvi, T¨¤pies i Mir¨® s¨®n un referent en la meua formaci¨®, sempre es van mantenir purs¡±.

Li pregunte qu¨¨ far¨¤ quan se li acabe la beca. ¡°Tornar¨¦ al meu estudi d¡¯ac¨ª, de Madrid. El que ¨¦s segur ¨¦s que de moment no regressar¨¦ a Val¨¨ncia, malgrat que hi viu la meua parella. Estic pensant a sol¡¤licitar alguna nova beca, potser per a algun pa¨ªs centreeuropeu. Mentrestant seguir¨¦ a Madrid, que ¨¦s una ciutat activa, optimista, que contagia les ganes de treballar i tirar endavant...¡±.

De colp pense que Rub¨¦n viu en la incertesa o, per dir-ho amb el seu llenguatge, en la incertesa global. Per un moment em fa l¡¯efecte que viu la vida com una obra m¨¦s, i que la deixa fluir sense interferir molt en res. Lluita, batalla, per descobrir la seua veu, i per mantenir-se fidel al seu discurs i a la seua recerca. Per ampliar la realitat visual, ni m¨¦s ni menys... Tant de bo tinga sort!