El poder de la instant¨¤nia
Una exposici¨® de la Uni¨® de Periodistes revisa trenta anys de fotoperiodisme valenci¨¤
La superviv¨¨ncia del periodisme gr¨¤fic, tal com l'hem conegut fins ara, es veu assetjada per un fenomen de la pitjor esp¨¨cie: l'amena?a d'all¨° superflu, la invasi¨® d'all¨° superficial. Ho explica amb molta claredat Jos¨¦ Penalba, un dels noms de refer¨¨ncia de la fotografia de premsa valenciana: "El fotoperiodisme ha experimentat m¨¦s canvis els ¨²ltims deu anys que en tota la seua hist¨°ria". Dels rodets de pel.l¨ªcula fotogr¨¤fica amb 36 imatges a les targetes de mem¨°ria digital capaces d'emmagatzemar centenars de fotografies, la t¨¨cnica ha canviat i ha modificat la pr¨¤ctica de l'ofici. Com diu Penalba, els fot¨°grafs "van abandonar la cambra fosca, plena de productes qu¨ªmics per al revelatge, i es van asseure davant l'ordinador". I ja res no ha tornat a ser com abans.
"El fotoperiodisme ha experimentat m¨¦s en deu anys que en tota la seua hist¨°ria"
"El pas del temps fa de sed¨¤s, i perduren les imatges m¨¦s importants"
"Els fotoperiodistes s'han d'adaptar, per¨° no s¨®n prescindibles"
La Uni¨® de Periodistes Valencians, amb motiu del seu 30¨¦ aniversari, inaugura avui una exposici¨®, en la sala Dr. Nopo Centre Fotogr¨¤fic de la ciutat de Val¨¨ncia (C/ Borrull, 16), que pret¨¦n fer un homenatge a la figura de l'informador gr¨¤fic, del fotoperiodista, amb la seguretat "que la mort anunciada no arribar¨¤ mai". Penalba i el tamb¨¦ fot¨°graf Ferran Montenegro n'han fet de comissaris i han recopilat una seixantena d'instant¨¤nies d'una quarantena d'autors que revisen el periodisme gr¨¤fic valenci¨¤ des dels temps de la transici¨® democr¨¤tica fins a l'actualitat i constaten el seu poder de comunicaci¨®.
En l'objectiu: 30 anys de fotoperiodisme en democr¨¤cia ¨¦s una mostra "que vol reivindicar la fotografia com una part essencial del periodisme", segons que afirma Joaquim Clemente, president de la Uni¨® de Periodistes. "Els mitjans intenten trivialitzar aqueixa part de la professi¨®, per¨° la fotografia segueix sent molt v¨¤lida". Explica Clemente que l'exposici¨® no est¨¤ concebuda com un relat de fets d'un per¨ªode hist¨°ric determinat. "?s una exposici¨® de fotografia", puntualitza. "M¨¦s que criteris hist¨°rics o narratius, hi han prevalgut les imatges. En realitat, es tracta de bones fotografies, molt period¨ªstiques, que conten hist¨°ries per si mateixes i que, en molts casos, no necessiten ni un peu de foto".
Com a exemple, una imatge del mateix Penalba, presa la nit del 23 de febrer de 1981, poc despr¨¦s que un grup de gu¨¤rdies civils sota el comandament del tinent coronel Tejero assaltara a Madrid el Congr¨¦s dels Diputats. Els carros de combat ocupant els carrers de Val¨¨ncia per ordre del capit¨¤ general Milans del Bosch ¨¦s, a hores d'ara, una icona de l'intent de colp d'estat que va marcar un punt d'inflexi¨® en la traject¨°ria cap a la democr¨¤cia. No hi ha moltes imatges d'aquella llarga nit als carrers de Val¨¨ncia. I les que hi ha s¨®n les que els fotoperiodistes van ser capa?os de captar, amb el toc de queda imperant en tota la ciutat. Avui, probablement, amb la facilitat per a fer fotos amb c¨¤meres, m¨°bils i altres artefactes t¨¨cnics, i per a transmetre-les, un esdeveniment com aquell estaria profusament il.lustrat.
Mem¨°ria gr¨¤fica del nostre temps
El m¨°bil, les c¨¤meres digitals, els v¨ªdeos i la facilitat per a conservar i transmetre les imatges fan, en opini¨® de Penalba, cada vegada m¨¦s "prescindible" el paper del fotoperiodista, que es veu acompanyat, quan acudeix a fer la seua faena, "d'un munt de gent". Aquesta saturaci¨® era impensable en uns altres moments. I posa com a exemple l'assassinat de John Fitzgerald Kennedy el 22 de novembre de 1963 a Dallas. La seq¨¹¨¨ncia filmada per un aficionat del moment del magnicidi ha estat reprodu?da una vegada i una altra. Amb la gentada que hi havia per a veure el pas del president, amb les possibilitats t¨¨cniques i els costums dels nostres dies, la disponibilitat d'imatges s'hauria convertit en una allau. No cal m¨¦s que recordar els atemptats de l'11 de setembre de 2001 a Nova York.
Penalba, que va treballar molts anys al diari Las Provincias, repassa algunes imatges recollides en l'exposici¨® que avui s'inaugura a Val¨¨ncia i que qualifica d'"impagables". Per exemple, la llarga cua de compradors de droga al carrer de Bello, al districte Mar¨ªtim de Val¨¨ncia, esperant el torn per a tractar amb un traficant anomenat El Cec, que va fotografiar Tania Castro l'any 2001 i va causar un gran impacte. O el gest de Joan Fuster que Jordi Vicent va captar l'any 1981 durant una entrevista, convertit en un retrat can¨°nic de l'escriptor. O l'home que carrega una maleta durant unes inundacions a la comarca de la Ribera, captada per Carles Francesc l'any 1987.
Sens dubte, no s¨®n les ¨²niques. Hi ha el cos del catedr¨¤tic Manuel Broseta, assassinat per ETA l'any 1992, que Juan Carlos C¨¢rdenas va fotografiar amb tota la duresa de la instant¨¤nia poc despr¨¦s de l'atemptat; les protestes contra el tancament dels Alts Forns de Sagunt el 1983, reflectides pel mateix Penalba; les manifestacions per la pau i contra la guerra de l'Iraq del 2004, vistes per Kai F?rsterling; l'esfere?dora evacuaci¨® de les v¨ªctimes de l'accident del metro de Val¨¨ncia, el juliol del 2006, captada per Vicent Mart¨ªnez...
"El pas del temps fa de sed¨¤s i moltes imatges es queden pel cam¨ª, per¨° perduren les m¨¦s importants", explica Penalba, que de tota manera ¨¦s pessimista sobre el futur de la seua professi¨®. "La voracitat de les empreses period¨ªstiques fa que siga un ofici a extingir", diu sense embuts. El president de la Uni¨® de Periodistes vol ser m¨¦s optimista i veu en l'exposici¨® una iniciativa modesta per¨° efica? per a incidir en aquesta idea. "La mostra funciona com una esp¨¨cie de mem¨°ria col.lectiva del nostre temps. Els mitjans donen cada vegada m¨¦s import¨¤ncia a la imatge en els seus dissenys. Els informadors gr¨¤fics s'han d'adaptar a les noves condicions, per¨° no s¨®n prescindibles", al.lega Clemente.
Penalba es queixa que s'estan perdent arxius i esmenta els de Valent¨ª Pla i Julio de Rey, tot i que la Biblioteca Valenciana est¨¤ recollint col.leccions del patrimoni fotogr¨¤fic valenci¨¤. A l'espera d'una gran exposici¨® pendent, la iniciativa de la Uni¨® de Periodistes, que inclou un taller i un debat en el seu programa, posa el focus sobre la producci¨® d'aquells informadors que abans no podien saber si havien aconseguit la imatge que perseguien fins que la revelaven al laboratori i que avui la poden transmetre en minuts des de l'escenari dels fets, per¨° sense els quals el periodisme estaria incomplet.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.