Qu¨¨ hi ha darrere d'una Futura?

Fa deu anys F¨¦lix Bella, Jos¨¦ Luis Mart¨ªn i Xavier Llopis debutaven com a editors. Per a la seua aventura triaven un nom ben expl¨ªcit, Campgr¨¤fic, tota una declaraci¨® de futures intencions. "Cada un de nosaltres provenia de camps diferents", assenyala Xavier Llopis, "encara que amb el gust com¨² i confessat pel disseny gr¨¤fic, per all¨° que es diu la lletra". Com a nexe com¨², aquesta curiositat per la cultura tipogr¨¤fica i un avantatge, la impremta familiar de Jos¨¦ Luis Mart¨ªn com a centre d'operacions. Ara, a punt de celebrar el des¨¦ aniversari, l'editorial constitueix un accident ben prestigi¨®s en el panorama editorial espanyol i europeu pel que fa al disseny gr¨¤fic. "Quan vam comen?ar", recorda Llopis, "l'¨²nica refer¨¨ncia que ten¨ªem en el mercat espanyol era una col.lecci¨® dins de l'editorial Gustavo Gili que ja havia desaparegut i que, curiosament despr¨¦s d'encetar Campgr¨¤fic, ha tornat a editar-se".

"L'¨²nica refer¨¨ncia que ten¨ªem era una col.lecci¨® dins de l'editorial Gustavo Gili"

Campgr¨¤fic s'ha fet ress¨° dels manuals de la hist¨°ria de la tipografia del segle XX

Divulgar la cultura tipogr¨¤fica i els seus mestres pioners va estar el desig il.lustrat que els va fer decidir-se a l'hora de posar en marxa el projecte. "Els primers temps", recorda F¨¦lix Bella, "no van ser f¨¤cils, una editorial min¨²scula, promoguda i amb la seu a Val¨¨ncia, amb un cert gust amateur, sense llibres, posant-se en contacte amb els hereus d'un dissenyador dels anys vint o trenta...; per descomptat que les coses no van ser f¨¤cils, tot i que hem de dir que la recepci¨®, despr¨¦s, ha estat molt gratificant".

"La nostra idea", continua Jos¨¦ Luis Martin, "era publicar una s¨¨rie de llibres, uns llibres que sab¨ªem que existien, per¨° que no hav¨ªem tingut la possibilitat de llegir, entre altres coses per desconeixement de l'idioma, perqu¨¨ molts estaven escrits en alemany o en altres lleng¨¹es". "Amb els llibres ten¨ªem dues possibilitats", diu Xavier Llopis; "una, agafar-los, traduir-los i s'ha acabat, o, tamb¨¦, agafar-los, traduir-los i actualitzar-los a trav¨¦s d'uns estudis previs, i aix¨° ¨¦s el que hem fet en tots els llibres editats".

Al llarg d'aquests deu anys Campgr¨¤fic s'ha fet ress¨° d'alguns dels manuals m¨¦s significatius de la hist¨°ria de la tipografia del segle XX, amb noms com Paul Renner, Jan Tschichold, Otl Aicher o, entre nosaltres, Ricard Giralt-Miracle. Una investigaci¨® i una l¨ªnia editorial que els ha dut a editar des d'una hist¨°ria del peri¨°dic i la seua evoluci¨® tipogr¨¤fica fins a un estudi d'identitat sobre la lletra g¨°tica. "La primera idea", diu F¨¦lix Bella, "va ser publicar llibres que havien marcat una fita important en el segle XX, no fer llibres hist¨°rics, sin¨® llibres que havien assenyalat alguna cosa important en aquell segle". "La nostra filosofia", continua Xavier Llopis, "era publicar aquests llibres diguem-ne de pensament filos¨°fic, per¨° en un moment determinat vam veure la necessitat de publicar tamb¨¦ manuals, uns manuals que aportaren informaci¨® i reflexi¨®, i sobre aquestes dues l¨ªnies hem anat treballant".

"A Val¨¨ncia, fins ara, nom¨¦s han eixit individualitats"

Des d'un primer moment Campgr¨¤fic ha volgut incidir en el debat te¨°ric, des de la mirada cr¨ªtica a partir de la reflexi¨® dels mateixos creadors de la tipografia del segle XX o des d'una lectura m¨¦s actual i contempor¨¤nia. "Tothom reconeix l'escola helv¨¨tica", assenyala F¨¦lix Bella, "com un dels fronts creatius i d'avantguarda en la tipografia del segle XX, per¨°, per a entendre'n la significaci¨®, has de saber que aquesta tipografia ¨¦s fruit d'un concepte publicitari determinat, en qu¨¨ la comunicaci¨®, m¨¦s que intentar seduir o impactar, es proposa simplement informar, i ¨¦s clar, per a donar informaci¨®, el m¨¦s adequat ¨¦s la lletra de 'pal sec', perqu¨¨ no t¨¦ cap significat, i aleshores veiem com s'ajunten una realitat tipogr¨¤fica i una realitat cultural". "La nostra manera d'incidir", diu Jos¨¦ Luis Mart¨ªn, "en el m¨®n de l'ensenyament, de les escoles, de la universitat, ¨¦s dotar-los d'uns coneixements culturals, filos¨°fics, saber que darrere de la lletra hi ha concepcions culturals, concepcions hist¨°riques, que hi ha tamb¨¦ concepcions ideol¨°giques, etc.". "La lletra Futura", remata Xavier Llopis, "no naix per casualitat d'una ment diguem-ne privilegiada, sin¨® que ¨¦s segurament el fruit d'un moment cultural que s'est¨¤ desenvolupant en aqueix moment al centre d'Europa".

Malgrat una certa projecci¨® social de la cultura tipogr¨¤fica en els ¨²ltims temps, reconeixen encara el seu car¨¤cter minoritari. "De vegades", diu Jos¨¦ Luis Mart¨ªn, "pense que tots els que ens interessem en aquestes coses som una mena de frikies il.lustrats". "A nosaltres", comenta Xavier Llopis, "una de les coses que ens cridava l'atenci¨® era que, a difer¨¨ncia d'Espanya, en altres pa?sos, com Alemanya, Anglaterra o Fran?a, tenia lloc un debat ben viu al voltant de la tipografia, mentre que entre nosaltres aquest debat semblava inexistent". Sobre l'ensenyament tipogr¨¤fic a Val¨¨ncia reconeixen les seues insufici¨¨ncies quasi end¨¨miques. "Hem tingut el handicap", indica Jos¨¦ Luis Mart¨ªn, "que la disciplina de disseny gr¨¤fic no ha entrat a les escoles fins fa uns quants anys i aix¨° ha donat com a resultat un gran retard en el seu desenvolupament". "Nosaltres", afegeix F¨¦lix Bella, "a falta d'una disciplina establida com ¨¦s el disseny gr¨¤fic, all¨° que hem produ?t s¨®n individualitats, com ¨¦s el cas del desaparegut i enyorat Paco Bascu?¨¢n, per¨° encara ens queda per fer molt cam¨ª a escala col.lectiva". "Mentre que el disseny industrial o de producte", assenyala Jos¨¦ Luis Mart¨ªn, "s¨ª que ha estat reconegut, el disseny gr¨¤fic continua estant en una situaci¨® d'inferioritat i l'ensenyament tipogr¨¤fic entre nosaltres ¨¦s, mai m¨¦s ben dit, una assignatura pendent". "Nom¨¦s cal veure", apunta Xavier Llopis, "la senyal¨ªstica en aquesta ciutat; si se'n fera un estudi hist¨°ric, probablement es podria constatar que des de l'arribada de la democr¨¤cia cada alcalde ha proposat un model de cartell de carrer". "Segurament", diu Llopis, "en aquests moments podem trobar-hi fins a quatre models diferents i veure que un mateix carrer t¨¦ fins a tres retolacions, amb tres tipografies diferents i suports diferents; per aix¨° el fet de voler que el sector comercial seguisca unes pautes determinades i uns ordenaments tipogr¨¤fics pel que fa al paisatge urb¨¤ ¨¦s dif¨ªcil si des de les institucions es donen aquests exemples i models equ¨ªvocs".

Sobre el moment actual de la tipografia assenyalen un cert gust pel revival. "El reviscolament que en aquests moments hi ha de la lletra manuscrita", diu F¨¦lix Bella, "probablement no ¨¦s una cosa casual, sin¨® la influ¨¨ncia que tenen les noves tecnologies i la possibilitat que tu tens d'agafar la teua pr¨°pia lletra, digitalitzar-la i transmetre-la". "En aquests moments", explica Jos¨¦ Luis Mart¨ªn, "crec que hi ha un altre debat molt interessant i ¨¦s tot el tema al voltant del llibre digital, si cal convertir-lo simplement en un pdf del llibre convencional, per¨° adaptat als formats electr¨°nics, d'una banda, i d'una altra, la possible manipulaci¨® tipogr¨¤fica que pot permetre aquest llibre electr¨°nic, i la pregunta ¨¦s, aix¨° deu ser lliure per a tot el m¨®n? I fins on es pot deixar aquesta llibertat diguem-ne manipuladora?". "Perqu¨¨ una cosa", continua Mart¨ªn, "¨¦s que tu pugues augmentar la lletra per comoditat o facilitat de lectura, i una altra cosa ¨¦s que tu pugues canviar-ne la tipografia original". "Som en un moment", diu F¨¦lix Bella, "en qu¨¨ all¨° hegem¨°nic ¨¦s la comunicaci¨® publicit¨¤ria, la publicitat, i passa que moltes solucions que funcionen en el mitj¨¤ publicitari, en acabant, s'intenten passar al text escrit i es produeixen grans disfuncions, un efecte pervers a la llarga; i ¨¦s que acabem acostumant-nos a veure les coses malament i no ens adonem que estan malament". "Si parlem d'un text per a llegir", reflexiona Xavier Llopis, "s'ha de poder llegir. "Jo", diu Jos¨¦ Luis Mart¨ªn, "el primer dia de classe sempre em trobe algun alumne que em pregunta: "Com puc fer jo una lletra nova?", i hem de tornar a recordar que la tipografia sempre ¨¦s el resultat, entre altres coses, d'un moment cultural, hist¨°ric...".