De la Col¨°nia Ducal a La Manzanera

Ha passat mig segle des que l'arquitecte Juan Jos¨¦ Estell¨¦s, en col.laboraci¨® amb Pablo Soler i Francisco Garc¨ªa, va fer la col¨°nia Ducal a la platja de Gandia, una obra que ha restat, amb el pas del temps, com un dels projectes emblem¨¤tics d'un model d'arquitectura tur¨ªstica feta amb cara i ulls, per¨° que, malauradament, no va ser l'exemple que es va seguir. Per a l'arquitecte Carlos Meri -coordinador amb Maite Palomares de la monografia Juan Jos¨¦ Estelles (COACV)-, "el complex de la Col¨°nia Ducal ¨¦s un dels exemples de la millor arquitectura espanyola dels anys seixanta". Una obra fonamentada pel que fa a "la racionalitat i els principis que es van establir en l'arquitectura al comen?ament dels anys vint i que es basaven en principis higienistes i funcionals, i, al mateix temps, econ¨°mics". ?s aquesta arquitectura per al turisme, segons l'arquitecte castellonenc Jaime Sanahuja, la que "va permetre que diferents arquitectes, durant aquells anys, pogueren presentar propostes innovadores que recollien la revisi¨® de l'arquitectura moderna, com va ser el cas, entre altres, del conjunt Santa ?gueda de Benic¨¤ssim".

Sanahuja: "La construcci¨® ve marcada per la massificaci¨® a partir dels setanta"

Bofill: "La Manzanera va significar el punt de partida de la meua evoluci¨®"

L'anomenada arquitectura de sol acabar¨¤ oferint un c¨¤non vulgar

Meri: "Hi va haver una p¨¨rdua de convicci¨® dels professionals en l'arquitectura racional"

El 1965 l'estudi d'arquitectura MBM arquitectes, Martorell, Bohigas i Mackay van fer a la costa castellonenca, batejada amb el nom de "Costa de Azahar" -seguint la marca tur¨ªstica d'altres paisatges litorals-, el complex residencial Santa ?gueda. L'estudi, que aquests dies celebra el seixant¨¦ aniversari, proposava una alternativa als models imperants. "El conjunt de Santa ?gueda -recorda Oriol Bohigas- fou un assaig per a oferir un exemple d'una altra mena d'arquitectura i urbanisme per a les ¨¤rees d'alta densitat tur¨ªstica". Una obra que, a parer de Bohigas, partia d'un repte.

"Es tractava de presentar una alternativa als dos models m¨¦s habituals; d'una banda, el bloc lineal sense identitat urbana, i de l'altra, el model conjunt desordenat de casetes individuals destrossant el paisatge". "Vam concentrar l'edificaci¨® permesa -continua Oriol Bohigas- en un volum continu creant una figura unit¨¤ria amb car¨¤cter plenament urb¨¤, format per la volumetria, les circulacions i els espais lliures de la mateixa arquitectura". El resultat, diu Bohigas, ¨¦s "un barri cohesionat i compacte en el sentit m¨¦s tradicional i recuperant l'espai sobrer per la continu?tat paisatg¨ªstica natural".

Una proposta que, com recorda Bohigas, "no sol ser del gust dels promotors habituals, perqu¨¨ ¨¦s m¨¦s complicada quant a la gesti¨® i necessita un programa d'inversions m¨¦s complex i, fins i tot, un canvi de mentalitat de molts usuaris". I assenyala el factor hum¨¤ com a decisiu per a l'¨¨xit del projecte. "Tot aix¨° fou possible perqu¨¨ el representant de la propietat fou el Tom¨¤s Llorens, una persona culta amb una visi¨® pol¨ªtica del futur exigent, sense ell no hauria estat possible aquesta experi¨¨ncia".

Malgrat que el conjunt de Santa ?gueda va tenir alguna influ¨¨ncia en les construccions tur¨ªstiques posteriors, el model basat en l'optimitzaci¨® de beneficis i en una arquitectura de consum ser¨¤ el que finalment s'hi imposar¨¤. L'estudi de Jaime Sanahuja, que aquests dies treballa en el projecte de rehabilitaci¨® de la biblioteca de l'Institut Cervantes de Par¨ªs, ha recollit aquells senyals d'identitat, innovaci¨®, modernitat i qualitat en la seua arquitectura residencial.

"La construcci¨® residencial en la costa valenciana", assenyala Sanahuja, "est¨¤ marcada per una massificaci¨® de la demanda a partir dels anys setanta. D'una banda, ni els promotors, preocupats per la rapidesa i totalment aliens a l'arquitectura moderna, ni els m¨¨todes constructius no estaven preparats per a respondre amb una arquitectura moderna de qualitat a aquesta enorme demanda". Una massificaci¨® en qu¨¨ tamb¨¦ va tenir un paper fonamental l'administraci¨®. "Hi va haver", diu Sanahuja, "una falta de visi¨® de conjunt per part de les administracions, que es va traduir en la falta d'ordenaci¨® urban¨ªstica". Aquest resultat, per a Oriol Bohigas, "¨¦s fruit de la manca de projectes urbans unitaris, que formalitzen radicalment el paisatge i el formalitzen correctament, sense deixar-se dominar per l'especulaci¨® del s¨°l ni per la contaminaci¨® dels beneficis urgents i desproporcionats".

Una ocasi¨® perduda o frustrada en qu¨¨ projectes com el de la col¨°nia Ducal podien haver servit per a dur a terme un altre patr¨® arquitect¨°nic i urban¨ªstic. "En el cas de Gandia", diu Carlos Meri, "no ¨¦s improbable pensar que la implantaci¨® d'uns models urban¨ªstics que suposaven un grau d'ocupaci¨® de les parcel.les d'un vint-i-cinc per cent i la resta, espais lliures, van ser est¨¤ndards establerts basant-se en el model Ducal". Per¨° el canvi de legislaci¨® que va tenir lloc a partir de la d¨¨cada dels setanta "va impedir -diu Meri- que aquest model poguera establir-se com a c¨¤non".

Mentre la l¨ªnia de la costa encara no havia experimentat el tsunami de ciment i la batalla entre un model equilibrat i un model massificat no s'havia decantat a l'horitz¨®, a la Marina Baixa, a Calp, un jove arquitecte barcelon¨ª i el seu taller d'arquitectura assajaven un projecte innovador, la Manzanera, que, amb el pas del temps, va esdevenir objecte d'estudi en els diferents laboratoris acad¨¨mics i arquitect¨°nics. "Va suposar", assenyala Ricardo Bofill, "un afortunat banc de prova i d'investigaci¨® per a un equip de joves que en aquell moment dirigia jo, una oportunitat que ara seria irrepetible". Al llarg dels anys seixanta i setanta el taller d'arquitectura va crear una s¨¨rie de construccions de diferents tipologies i d'una gran for?a creativa. "En la primera d'aquestes agrupacions Plexus", diu Bofill, "vam voler integrar l'arquitectura en el paisatge a partir d'elements aut¨°ctons, com era la pedra i la rajola". Despr¨¦s d'aquesta fase marcada per les refer¨¨ncies populars i mediterr¨¤nies, l'estudi va dur a terme Xanad¨², un projecte en qu¨¨ Bofill assaj¨¤ una mena de ciutat jard¨ª en l'espai, a partir d'una est¨¨tica de cubs volats. "Amb Xanad¨²" afegeixa Bofill, "vam reflexionar sobre la composici¨® de cubs en l'espai, formalitzat en una tipologia d'habitatge variable".

Per¨° ser¨¤ la tercera fase constructiva, la Muralla Roja, el conjunt que acabar¨¤ fusionant aquesta tradici¨® hist¨°rica i utopia arquitect¨°nica. "Aquest fou un projecte diferenciat", recorda Bofill; "d'una banda, hi havia una clara refer¨¨ncia a les arquitectures populars del m¨®n ¨¤rab mediterrani, en particular a les torres d'atov¨® nord-africanes, i tamb¨¦ una reinterpretaci¨® de la tradici¨® mediterr¨¤nia de la casba". Quasi cinquanta anys despr¨¦s de l'inici d'aquella utopia arquitect¨°nica, Ricardo Bofill assenyala el car¨¤cter epif¨¤nic de l'obra. "?s un dels meus projectes pel qual continuen interessant-se les universitats d'arreu del m¨®n i editors internacionals; jo mateix, al cap de tants anys, considere aquests projectes com el punt de partida de la meua evoluci¨® com a arquitecte".

Exemples d'un model frustrat, la comuni¨® feli? entre arquitectura, modernitat i turisme, l'anomenada arquitectura de sol acabar¨¤ oferint un c¨¤non constructiu vulgar i anorreador arreu del litoral. Una gran pantalla de ciment estesa al llarg de la costa i, com a resultat, un territori hipotecat. Un panorama en qu¨¨, a m¨¦s dels canvis de legislaci¨®, la permissivitat de l'administraci¨® i la cobd¨ªcia immobili¨¤ria, va ser determinant, segons Carlos Meri, la mateixa actuaci¨® de la classe arquitect¨°nica. "Hi va haver una p¨¨rdua de convicci¨® per part dels professionals pel que fa a l'arquitectura racional, senzilla i silenciosa, i la recerca de la novetat m¨¦s enll¨¤ de l'autenticitat, la banalitat m¨¦s enll¨¤ de la intensitat van ser uns dels motius de l'inici de la degradaci¨® de les construccions de la costa".