Vida i miracles del catal¨¤

La figura de Ramon Llull, escriptor, fil¨°sof i m¨ªstic que va viure al segle XIII, ¨¦s una sort i un luxe per a la llengua catalana. Quan encara era una llengua en formaci¨®, un simple pas en el proc¨¦s uniforme a l'Europa rom¨¤nica de vulgaritzaci¨® del llat¨ª, Llull la va freq¨¹entar en algunes de les seves obres. Particularment a Llibre de Meravelles, el Llibre d'Amic e Amat i el Llibre de l'orde de cavalleria, que ja al segle XIII va ser tradu?t al proven?al i al franc¨¨s -tot un senyal- i va tenir gran influ¨¨ncia al segle XIV castell¨¤. Llull, per entendre'ns, va donar una p¨¤tina cultural i liter¨¤ria a una llengua que tot just s'havia comen?at a espavilar en els vessants jur¨ªdics i administratius. Bernat Metge, un segle m¨¦s tard, exemplifica perfectament aquesta prosa que fa el salt de qualitat, i obre un cam¨ª literari esponer¨®s. Tanmateix, per a la dada simb¨°lica, la primera mostra de catal¨¤ escrit trobada data de finals del XII, les Homilies d'Organy¨¤, fragments d'una traducci¨® del llat¨ª.

Des d'aquell primer moment, el catal¨¤, al llarg dels segles, en tant que llengua cossificada oral i escrita, ha tingut una vida ciclot¨ªmica i lligada a la situaci¨® pol¨ªtica del pa¨ªs: moments d'euf¨°ria (que es tradueixen en una influ¨¨ncia cultural important arreu del Mediterrani) i moments de depressi¨® perqu¨¨ era una llengua perseguida i anihilada. D'aquesta situaci¨® en provenen termes absoluts i a voltes equ¨ªvocs com la Decad¨¨ncia (dels segles XVI al XVIII) o la Renaixen?a, al XIX, i segurament molts dels complexos i d'incomprensions que viu encara avui dia. El segle XX arriba amb una altra figura cabdal per a la llengua catalana: Pompeu Fabra. ?s ell, amb els seus col.laboradors, a trav¨¦s de l'Institut d'Estudis Catalans, qui el 1913 estableix unes normes ortogr¨¤fiques i, quatre anys despr¨¦s, un Diccionari; qui crea un codi de circulaci¨® per a la llengua, qui li d¨®na un llibre de fam¨ªlia i el vincula d'alguna manera a la unitat cultural dels Pa?sos Catalans. El franquisme, despr¨¦s de la guerra civil, intenta desmembrar-ho amb prohibicions i estrat¨¨gies d'extermini, per¨° mal que b¨¦ les normes ja han quallat i, a grans trets, el catal¨¤ es mant¨¦ entre la societat civil, que veu a m¨¦s com els mitjans de comunicaci¨® i una pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica de xoc per part del govern, imprescindible, ajuden a consolidar-lo quan torna la democr¨¤cia el 1975. Quan s'esvaeix la boira franquista i es comen?a a tenir perspectiva, resulta que la n¨°mina d'autors que han vetllat pel catal¨¤, i amb qualitat, ¨¦s considerable: poetes sobretot, i un nivell extraordinari pel que fa al corpus de traduccions: iniciatives com la col.lecci¨® Bernat Metge, de cl¨¤ssics llatins i grecs, o la traducci¨® de la B¨ªblia, s¨®n de primer ordre al panorama europeu, al costat m¨¦s endavant de les versions de cl¨¤ssics orientals com l'Alcor¨¤ o les Mil i una nits.

No tot ¨¦s falaguer, per¨°, i el futur genera no pas pocs dubtes: la coexist¨¨ncia amb el castell¨¤, no sempre en condicions d'igualtat, i els nous immigrants -magrebins i hispanoamericans, principalment-, obren nous interrogants respecte al futur del catal¨¤, i el melting pot que s'apropa, que ja ¨¦s aqu¨ª, ha fet al?ar m¨¦s d'una veu catastrofista que presagia la desaparici¨® del catal¨¤, o la reducci¨® a una simple llengua de culte, anecd¨°tica i graciosa en un m¨®n globalitzat que es parteixen, com a bons germans, l'angl¨¨s i l'espanyol. Mentrestant, per qui prefereixi la fredor de les dades, el catal¨¤ ¨¦s una llengua parlada i entesa per m¨¦s de deu milions d'habitants, que viuen a Catalunya, el Pa¨ªs Valenci¨¤, les Illes Balears, la Catalunya Nord (o el sud de Fran?a), Andorra i, presencialment, a l'Alguer, un reducte de l'illa de Sardenya, It¨¤lia. Per qui, a m¨¦s, senti com se li infla la curiositat, cal dir que l'ensenyament del catal¨¤ disposa a tot el m¨®n, per¨° sobretot a Europa, d'una extensa xarxa de centres, la majoria vinculats als Casals i Centres Catalans a l'estranger i, sovint, lligats als lectorats que promouen les universitats catalanes i el departament de Cultura. En podeu trobar m¨¦s informaci¨® fent una recerca per pa¨ªs al web d'Internet http://cultura.gencat.es/llengcat/sial/svcerca.asp.