Esb¨®s d'un mapa de traduccions

Amb els anys, la geografia de l'exportaci¨® liter¨¤ria t¨¦ cada cop menys zones inexplorades. Deu ser un s¨ªmptoma de normalitat cultural que, de mica en mica, la n¨°mina d'autors catalans tradu?ts a l'estranger sobrepassi la dimensi¨® anecd¨°tica i tingui un gruix considerable. N'hi ha exemples rellevants, i sovint estan lligats al mercat, a les vendes. Aix¨ª, els autors catalans que escriuen en castell¨¤ venen m¨¦s exemplars, en conjunt, i per tant tenen tamb¨¦ m¨¦s sortida a fora. Vegem-ne alguns exemples que poden definir la tend¨¨ncia: Enrique Vila-Matas t¨¦ editors de prestigi tant a It¨¤lia (Sellerio) com a Fran?a (Christian Bourgois), i el recent premi R¨®mulo Gallegos li ha eixamplat els mercats: a Alemanya, per exemple, ¨¦s a mans de Nagel & Kimche. Un cas similar ¨¦s el de Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n i Juan Mars¨¦, tot i que en el seu cas fa m¨¦s anys que s¨®n ben rebuts a fora. Les aventures de Carvalho, a Fran?a, les publica habitualment Seuil, i a It¨¤lia, Feltrinelli; a Alemanya, el troben repartit tant a Piper, de Munic, com a Wagenbach, de Berl¨ªn; Mars¨¦, al seu torn, accedeix al mercat alemany a trav¨¦s d'una editorial su?ssa: Elster, i a Fran?a sobretot gr¨¤cies a Seuil.

Per la literatura catalana no ¨¦s tan f¨¤cil obtenir una pr¨°rroga vital en terres estrangeres, tot i que sovint les traduccions de llibres catalans estan suportades econ¨°micament pel govern d'aqu¨ª. Pel que fa a l'Edat mitjana, Llull i el Tirant lo Blanc s¨®n els qui han aconseguit captivar m¨¦s editors de fora; aix¨ª les aventures del Tirant es troben en roman¨¨s, itali¨¤, franc¨¨s, alemany, angl¨¨s o fin¨¨s, entre d'altres. Pel que fa als autors actuals, potser Quim Monz¨® ¨¦s qui ha aconseguit recentment una n¨°mina m¨¦s llarga nord enll¨¤: Marcos & Marcos a It¨¤lia, Jacqueline Chambon a Fran?a o Goldmann a Alemanya en donen fe, entre d'altres. Un altre cas semblant ¨¦s Jes¨²s Moncada, que va veure com a Fran?a el podien llegir a la prestigiosa Gallimard, i d'aqu¨ª va rebotar a literatures com la japonesa, la danesa o la vietnamita. Fa uns anys Gallimard tamb¨¦ va apostar per Merc¨¨ Rodoreda, i al seu moment un aut¨¨ntic esclat que la va portar a ser tradu?da a m¨¦s de 30 lleng¨¹es -en terres germ¨¤niques, per exemple, segueix sent editada per Surkhamp. Josep Pla i el seu Quadern gris han tingut un apropament m¨¦s lent, per¨° de reconeixement semblant, i ara mateix Ll¨²s Anton Baulenas ¨¦s una de les estrelles de Flammarion.

La tend¨¨ncia a traduir autors catalans tamb¨¦ s'ha deixat notar al mercat espanyol: els darrers anys, cases com Anagrama han apostat per versionar autors en catal¨¤. El pas ¨¦s important, perqu¨¨ sovint la versi¨® castellana ¨¦s un bon pont cap a Europa, cap a la densa xarxa de lleng¨¹es que conformen la cultura europea. Ser-hi, formar-ne part, hauria de ser una q¨¹esti¨® priorit¨¤ria per a les autoritats que facin al cas.