Els artistes catalans

El visitant de Barcelona que busqui els monuments barrocs i les naus renaixentistes, la petja dels estils dominants en art i arquitectura que componen el gruix de la gran tradici¨® europea, s'endur¨¤ un desengany. Durant els segles de formaci¨® i desenvolupament dels grans Estats europeus, i de les col.leccions d'art de les monarquies que es convertirien en els grans museus -el Prado, el Louvre, el British Museum-, Barcelona era una ciutat d'import¨¤ncia secund¨¤ria.

Tot i aix¨ª, Catalunya aporta al llegat cultural universal dues ¨¨poques d'especial esplendor creativa: la primera va tenir lloc durant la primera Edat mitjana, amb una floraci¨® exuberant de l'art rom¨¤nic, amb monestirs, esgl¨¦sies, ermites i monuments que es conserven en moltes de les comarques lleidatanes, gironines i barceloneses, i moltes obres pl¨¤stiques que es poden admirar a l'anomenat Museu d'Art Nacional de Catalunya a Barcelona -per exemple, els frescos de Ta¨¹ll-, als museus de Girona i tamb¨¦ en diverses institucions i col.leccions particulars americanes.

L'altra singularitat de l'art a Catalunya es va donar a final del segle XIX i principi del XX, en els anys del Modernisme, que ¨¦s la denominaci¨® amb qu¨¨ es va implantar a Catalunya el modern art brit¨¤nic, l'art nouveau franc¨¨s i belga, la jugendstil vienesa. Una s¨¨rie de circumst¨¤ncies hist¨°riques afortunades de les quals parlarem m¨¦s endavant van permetre que aquest estil es desenvolup¨¦s vigorosament per tota la regi¨® i, concretament, determin¨¦s la fesomia de la ciutat de Barcelona.

A m¨¦s d'aquests dos grans moments hist¨°rics de creativitat col.lectiva, quan les pr¨¤ctiques art¨ªstiques es van alliberar o van perdre el patronatge de l'Esgl¨¦sia i de les corts reials i els artistes van assolir una nova forma d'independ¨¨ncia, el segle XX va veure n¨¦ixer a Catalunya un grapat de fortes personalitats, que en la majoria dels casos van trobar en els anys d'aprenentatge a Par¨ªs la connexi¨® amb la marxa de l'art modern, i algunes de les quals han deixat la seva petja f¨¨rtil en l'evoluci¨® de l'art del segle XX: els m¨¦s coneguts s¨®n Mari¨¤ Fortuny (1838-1874) -el pintor m¨¦s celebrat de la seva ¨¨poca a Par¨ªs i a Roma, ciutats on va passar una pila d'anys, i la mort abans d'hora del qual li va impedir coronar una carrera extraordin¨¤ria-, Sert, Mir¨®, Dal¨ª, T¨¤pies. Avui dia, el centre d'atracci¨® per als artistes catalans de les ¨²ltimes generacions s'ha despla?at cap a Nova York, Berl¨ªn i altres ciutats alemanyes, on alguns s'hi han instal.lat a viure i d'altres hi passen uns quants anys de formaci¨® i despr¨¦s tornen a casa.

Ja ho feien a principi del segle passat Casas i Rusi?ol, que van compartir vivenda al Moulin de la Galette de Par¨ªs. El primer, un notable art¨ªfex considerat com el millor dels artistes catalans de principi del segle passat, reprodueix la nova manera impressionista en quadres com Plein Air. En tornar a Barcelona, es va anar acomodant als gustos d'una burgesia m¨¦s conservadora, l'hedonisme de la qual va quedar plasmada en els retrats que decoren la sala de fumadors del Cercle del Liceu, l'?pera barcelonesa.

Ja avan?at el segle XVIII, Barcelona havia tirat a terra les muralles que l'impedien de cr¨¦ixer per l'immens descampat que avui dia ¨¦s l'Eixample. Aquest barri central es va edificar seguint un pla d'urbanitzaci¨® racional, que a les primeres d¨¨cades del segle XX va donar peu als arquitectes modernistes, finan?ats per una burgesia pr¨°spera gr¨¤cies a la revoluci¨® industrial, la van convertir en all¨° que justament s'anomena el quadrat d'or, per l'acumulaci¨® d'espl¨¨ndids edifici que conformen el barri. A Barcelona sobresurten entre aquesta pl¨¨tora d'edificis ¨²nica al m¨®n els de Puig i Cadafalch -un d'ells hostatja ara la Fundaci¨® T¨¤pies- i els de Gaud¨ª, el centenari del qual se celebra ara, i amb unes obres tan atractives i singulars com el temple de la Sagrada Fam¨ªlia i la casa coneguda com La Pedrera, que s'han convertit en emblemes de la ciutat i un dels m¨¤xims atractius per a milions de turistes que la visiten anualment i que constitueixen avui el primer motor de la seva economia.

Josep Maria Sert (1876-1945) va ser un pintor i muralista de repulaci¨® mundial, com testimonien a Nova York les seves pintures a l'hotel Waldorf Astoria, el Rockefeller Center i el sal¨® de la Hispanic Society, el Palau de Just¨ªcia a Barcelona, el de Sant Telm a Sant Sebasti¨¤, el de la Societat de Nacions a Ginebra, i la catedral de la ciutat barcelonina de Vic. El seu nebot, l'excel.lent arquitecte Josep Llu¨ªs Sert, firma l'edifici de la Fundaci¨® Mir¨®, consagrada a qui tal vegada ¨¦s l'artista catal¨¤ m¨¦s important del segle XX, Joan Mir¨® (1893-1983). Al llarg dels seus anys juvenils a Par¨ªs, on temps m¨¦s tard decoraria amb dos grans murals la seu de la Unesco, va freq¨¹entar els cercles surrealistes, i partint d'aquesta est¨¨tica va derivar progressivament cap a un llenguatge pict¨°ric completament original, que influiria considerablement en l'art contemporani americ¨¤ a partir de la seva primera gran retrospectiva al MOMA, a Nova York, el 1941.

En aquest mateix any i en el mateix museu va tenir la seva primera retrospectiva Salvador Dal¨ª (1904-1989). Havia conegut Mir¨® a Par¨ªs, on tamb¨¦ es va acostar al grup surrealista, al qual va aportar alguns conceptes te¨°rics i una nova dimensi¨® de l'extravag¨¤ncia per despr¨¦s trencar violentament amb els seus postul.lats ideol¨°gics en benefici d'un tractament hiperrealista de les seves fantasies, que va trobar fama i fortuna, tot i que la cr¨ªtica segueix apreciant nom¨¦s les obres de joventut, deutores de les ensenyances d'Ernst i De Chirico. A la seva obra es dediquen dos museus: un a Saint Petersburg (Florida), i l'altre, a Figueres (Girona), ¨¦s el m¨¦s visitat d'Espanya, despr¨¦s del Prado.

A principi dels anys cinquanta es va formar a Barcelona el grup Dau al Set, en el qual s'havien integrat tres de les figures m¨¦s interessants de la pl¨¤stica espanyola de la segona meitat del segle: Joan Pon?, Joan Brossa i Antoni T¨¤pies. Dau al set pregonava una pl¨¤stica on¨ªrica, esquitxada de refer¨¨ncies m¨¤giques i dab¨°liques i pres¨¨ncies del m¨®n quotidi¨¤, hereva tamb¨¦ del Surrealisme. T¨¤pies va derivar cap a l'Informalisme i va obtenir la dimensi¨® internacional a la seva obra, representant Espanya a les biennals de Ven¨¨cia i Sao Paulo. Despr¨¦ es va fer l'amo d'una est¨¨tica pr¨°pia a partir de materials pobres i elementals: terra, trossos de fusta. Amb ell no s'acaba, per descomptat, l'inter¨¨s o l'excel.l¨¨ncia de l'obra dels artistes catalans, per¨° la seva ¨¦s, ara per ara, l'¨²ltima aportaci¨® catalana al c¨¤non establert de l'art contemporani.