Qui no vulgui pols que no vagi a l'Horta

Balada de l'holand¨¨s

errant (Fauleta

per a quasi-cad¨¤vers)

Gerard Horta

Edicions de 1984

Barcelona, 2005. 107 p¨¤gines

Des que Gerard Horta apareixia als escenaris po¨¨tics de tot el pa¨ªs amb la seva barbie crucificada, tot recitant uns potents versos dirigits al bisbe de Barcelona, han passat un tou d'anys. En aquest temps l'Horta poeta-ide¨°leg es va retirar de l'escena del pa¨ªs, deixant-hi sobre el mostrador tres llibres de versos -Queda't a Macau i apr¨¨n-ne!, L'erecci¨® de l'instint espiritual (o l'amor dels trobadors ) i Nit a Chiapas- per dedicar-se a l'erudici¨® combativa, erudici¨® de rel antropol¨°gica, que va donar tamb¨¦ els seus bons fruits anarquistes i espiritistes i va tenir la inesperada consecuci¨® del premi d'assaig de la ciutat de Girona. L'Horta provenia de la pedrera de poetes que d'alguna manera van saber reunir la casualitat i en V¨ªctor Nick (V¨ªctor Cuadrada) en la primera gira po¨¨tica que es va organitzar arran de la publicaci¨® del llibre UH d'Enric Casasses. En aquest context de poesia extrema i revolucion¨¤ria cal col¡¤locar el material i l'empenta de la Balada de l'holand¨¨s errant, llibre que Horta dedica a Enric Casasses, tot citant de passada un verset de l'Ovidi Montllor. Les refer¨¨ncies liter¨¤ries de l'escrit situen Horta, l' outsider, en una tradici¨® molt concreta, si b¨¦ potser bescantada: la que neix en el romanticisme revolucionari (en particular i en aquest cas en Heinrich Heine), s'embeu de l'ess¨¨ncia de Maiakovski, passa per Papasseit o les gestes po¨¨tiques de Maragall, i arriba fins a poetes com Jordi Pope o recitadors com Roure.

Efectivament el gruix del llibre neix en aquesta primera gira que Horta realitza amb Casasses. Les redaccions es succeeixen fins aquest resultat final: un llibre vitalista on l'amarga decepci¨® del resultats de la transici¨® pol¨ªtica sofrida el 1975, juntament amb la cr¨ªtica d'una societat de cretins cretinitzats (l'adjectivaci¨® de cretins no pot ser m¨¦s adient!) que viuen en el m¨¦s ferotge capitalisme, porten l'Horta a fer-nos un cant de l'infern, de l'altra banda de la consci¨¨ncia, tot ajudant-se en aquesta empresa per la llegenda de l'holand¨¨s errant que pren directament de Heine, en l'argument i en els seus personatges; si b¨¦ aquest holand¨¨s ja no vaga eternament pels mars, sin¨® que ¨¦s confinat a Mart, el planeta secularment guerrer, el planeta de la testosterona, aquest impuls vital que duu indistintament -com afirma en una altra cita- "a copular i a matar". El llibre, dividit en set cants, t¨¦ moments memorables sobretot en el seu moll, els quatre cants centrals del llibre, en les converses que se succeeixen entre el dimoni, l'holand¨¨s errant i Katherina, la dona que l'ha de salvar, tan maragallianament, a trav¨¦s de l'amor. Abans d'aquesta salvaci¨®, que es produeix (i tant que es produeix: en el fons tots els llibres de l'Horta no deixen de ser un cant a l'amor complet, talment un altre Orlando Guill¨¦n); abans d'aquesta reconversi¨® de l'holand¨¨s errant, tamb¨¦ anomenat senyor Testosterona o Vonved; els versos es descabdellen en una cr¨ªtica de la vacu?tat espiritutual (dit casassianament), de l'egoisme mals¨¤ i ferotge i de la cretinesa, que toca a literats i gent d'a peu o gent d'en cotxe o d'en jet o d'en tanc: gaireb¨¦ ning¨² no se'n salva. L'holand¨¨s errant o el senyor Testosterona, per tal de superar-ho, ha de baixar als inferns, pactar amb un dimoni, que ¨¦s ben poc dimoni en el seu sentit cat¨°lic-cristi¨¤, per sortir-se'n redimit a trav¨¦s de l'amor i convertir-se d'aquesta manera en una mena de rei d'un imperi intransferible: Llibertat el Gran.

Aquest ¨¦sser marginat, representant de tants ¨¦ssers marginats; com ells, expulsat de la bona societat i, per reblar el clau, a sobre castigat a vagar eternament en la seva irrealitat; t¨¦ moments de paral¡¤lelisme autobiogr¨¤fic amb l'autor com quan l'holand¨¨s exclama: "i sentis que et foten una patada al cul | i t'ultratgen i t'escridassen | gandul, par¨¤sit, poetastre improductiu | antrop¨°leg del buit, tot tu ets impertin¨¨ncia" . Encara que versos m¨¦s endavant el propi autor faci dir al seu holand¨¨s: "No m'abandonis | rebel¡¤lia ind¨°mita!". Maragalli¨¤ en aquesta redempci¨® de l'amor a trav¨¦s d'una noia pura, nom¨¦s retrauria al llibre dues coses: la primera que hagi de ser pura la noia (encara que la verge, gens pura, esdev¨¦ la seva antagonista al relat po¨¨tic); la segona que, de vegades, l'exc¨¦s d'informaci¨® de l'Horta el duu a ser m¨¦s ideol¨°gic que po¨¨tic. Salvant aquests petits obstacles, el llibre t¨¦ una for?a impressionant, que ratlla sempre l'heretgia i que, n'estic segura, agradar¨¤ o desagradar¨¤, sense terme mig, aquells que el llegeixin.