Domini m¨¤gic

Vuit segles de poesia

catalana

J.M. Castellet i Joaquim Molas

Edicions 62

Barcelona, 2005. 530 p¨¤gines

Encara que les portades i les solapes de les antologies es presentin com a panor¨¤miques d'una ¨¨poca, d'una generaci¨®, d'un pa¨ªs, etc¨¨tera, una antologia no ¨¦s res m¨¦s (ni ¨¦s res menys) que una representaci¨® del que opinen els qui la fan (en aquest cas, els qui l'han reeditada 12 vegades sense cap canvi significatiu durant m¨¦s d'un quart de segle). Despr¨¦s la casa que la publica hi pot introduir un t¨ªtol nou, recuperar un pr¨°leg previ i fer lluir una falca publicit¨¤ria com ara aquesta: "Els millors poemes de la literatura catalana de tots els temps", que contradiu el prop¨°sit dels curadors d'oferir una visi¨® sum¨¤ria de vuit segles de poesia catalana en amalgama ben arranjada, per b¨¦ que impossible, d'interessos hist¨°rics i de criteris est¨¨tics, i que en aquest cas tendeix bastant sovint a fer prevaler els hist¨°rics.

Potser per aquella mena de complex hist¨°ric de gran part de l'Europa posterior a la revoluci¨® del 1789 -i que, a casa nostra, ja ofegava a Balmes-, que passa per creure que la cultura francesa ¨¦s una gran cosa, si no plena de grandesa, els nostres ant¨°legs trien de Palau i Fabre els poemes imitatius a la manera de Rimbaud; despr¨¦s hi ha la sobredimensi¨® de Guerau de Liost respecte a Mari¨¤ Manent i de Salvador Espriu respecte a Joan Vinyoli -que en edicions anteriors arribava a apar¨¨ixer amb un poema tallat, i no d'instint, com li hagu¨¦s plagut, sin¨® a gratcient!-, i que ¨¦s paral¡¤lela a dues de les q¨¹estions m¨¦s discutibles del conjunt: l'excessiva pres¨¨ncia dels poetes i els poemes del realisme hist¨°ric, els ¨²nics que ara per ara ja no llegeix gaireb¨¦ ning¨², i la inclusi¨® de Maragall en la poesia moderna en comptes de participar de la contempor¨¤nia -un concepte que arrossega sempre valors positius- fins a inserir-lo en una ¨¨poca suposadament desvinculada de la modernitat que comen?a amb el noucentisme i Guerau de Liost.

La brevetat de l'antologia la fa incomparable amb la m¨¦s imparcial i can¨°nica, en quatre volums, de Gal¨¤xia Gutenberg, per¨° es precisament en un espai esc¨¤s i a pesar que sigui m¨¦s dif¨ªcil on s'ha de ser m¨¦s equ¨¤nime. Nom¨¦s entre els contemporanis la llista dels absents ¨¦s llarga i les comparacions amb alguns dels que hi s¨®n ¨¦s enutjosa: Josep Lleonart i Gabriel Alomar s¨®n poetes tant o m¨¦s importants que el seu coetani Miquel dels Sants Oliver -que servia millor per a les servituds del periodisme de l'¨¨poca-; Maria Ant¨°nia Salv¨¤, Joaquim Folguera i Ventura Gassol tenen m¨¦s valor que L¨®pez-Pic¨®, un poeta inventat pel Riba carca, d'her¨¨ncia familiar carlina, que podia detestar per motius ideol¨°gics i religiosos poetes com ara Agust¨ª Bartra i Joan Salvat-Papasseit; Rosa Leveroni, Jordi Sarsanedas, Mari¨¤ Villang¨®mez, Joan Perucho i Joaquim Xirau tenen una obra de qualitat similar a la de Joan Teixidor, que a m¨¦s no hi apareix amb cap poema del magn¨ªfic El pr¨ªncep.

Per¨° en aquestes opcions no hi ha res d'estrany, ni la tria est¨¤ mancada de seny, perqu¨¨ qui escull nom¨¦s ha de respondre dels seus interessos. M¨¦s enll¨¤ de l'obligaci¨® de la brevetat i d'haver de deixar fora la poesia ¨¨pica, la narrativa i la popular, l'historicisme impera i sura tothora per sobre dels esmunyedissos atributs est¨¨tics. L'aposta ¨¦s una mica m¨¦s segura, per¨° el risc ¨¦s aix¨ª menor. Tot i aix¨°, el que hi ¨¦s m¨¦s valu¨®s ¨¦s que les difer¨¨ncies entre els grans talents i els mitjans hi queden reflectides a la perfecci¨®, amb Llull i March com els referents antics m¨¦s poderosos i radicalment contemporanis, amb Maragall, Carner, Riba i Foix entre les veus majors de darrera hora. I encara que el trio dels ultim¨ªssims poetes m¨¦s influents entre els ja morts, Vinyoli, Ferrater i Espriu, estigui descompensat i quedi empetitit per la banda del primer, el temps ho posa tot al seu lloc. La poesia la fan els poetes; i els bons poemes sempre sobreviuen immunes a les adversitats.