Retallar i enganxar

Unes tisores, un pot de goma ar¨¤biga i papers diversos. Vet aqu¨ª els materials del collage, aquesta t¨¨cnica que es van inventar Braque i Picasso, just abans de la Primera Guerra Mundial. Picasso ja havia enganxat un retall de diari, una fotografia d'una senyora elegantment vestida, en un dibuix seu fet a llapis carb¨® el 1899. Per¨° l'impuls de retallar i enganxar llavors nom¨¦s va ser aix¨°, un impuls. Potser el desig irreprimible de contaminar amb un element estrany, procedent d'un mitj¨¤ molt m¨¦s exacte de representaci¨®, un exercici seu de captaci¨® del real. M¨¦s endavant, quan Picasso i Braque van passar l'estiu a Ceret, el 1910, es van sentir atrets pels diaris i per la tipografia, pel dibuix de les lletres que van comen?ar a introduir als quadres. Ho feien per abolir la lectura perspectiva de les seves teles, per convertir-les en planes per a l'escriptura. El 1912, Picasso va enganxar un tros d'hule que tenia impr¨¨s el dibuix d'una reixeta de cadira. Per¨° va ser Braque, a Sorgues, on tamb¨¦ havia anat amb Picasso, qui, mentre Picasso era uns dies a Par¨ªs per instal¡¤lar-se al seu nou estudi del bulevard Raspail, va veure a Aviny¨® un rotlle de paper que imitava la fusta. El va comprar, en va retallar uns trossos i els va enganxar en un dibuix seu fet amb carbonet. Quan Picasso va tornar -quin un, ell, per deixar-se escapar les possibilitats d'aquella troballa-, va comen?ar a retallar i enganxar. El collage com a t¨¨cnica art¨ªstica estava inventat. I de seguida, sempre atent a qualsevol novetat que aparegu¨¦s, Guillaume Apollinaire va escriure celebrant que els cubistes s'haguessin decidit a incorporar a les seves obres uns elements que "ja estaven impregnats d'humanitat".

"Aquesta ¨¦s la gran troballa del collage, la de la citaci¨® directa de la vida, obviant-ne la representaci¨®"

Aquesta ¨¦s la gran troballa del collage, la de la citaci¨® directa de la vida, obviant-ne la representaci¨®. Aix¨ª s'incorporava a l'obra, amb una enorme facilitat, i aix¨° ¨¦s important per entendre l'¨¨xit d'aquesta t¨¨cnica, aquella forta c¨¤rrega humana que el poeta Apollinaire ja havia detectat. Utilitzar elements forasters es podia fer de diverses maneres. Com a simple recurs pl¨¤stic, de color, de textura: ¨¦s el cas del rotlle de paper que imitava la fusta, aquell que Braque va comprar. Com a evocaci¨® d'all¨° que el retall suggeria: aix¨ª quan el que s'enganxa s¨®n bitllets de tren, etiquetes d'ampolles, fragments manuscrits de cartes, tapes de capses de tabac, etc¨¨tera. Kurt Schwitters ¨¦s el mestre d'aquest tipus d'evocacions. Com a representaci¨®: quan es fan servir fragments de gravats representatius antics o de fotografies. S¨®n exemplars, dins d'aquest ordre de coses, els collages de Max Ernst o els fotomuntatges de Rodxenko. La passi¨® pel collage es va escampar per Europa i per Am¨¨rica i no hi ha hagut artista del segle passat que no hagi caigut en la temptaci¨® tan r¨¤pidament rendible del retallar i enganxar.

Tot aix¨° es mostra amb una claredat exemplar a l'exposici¨® que amb el t¨ªtol Mestres del collage. De Picasso a Rauschenberg ens ofereix la Fundaci¨® Mir¨®. En ella, agrupats en diferents cap¨ªtols i en ordre cronol¨°gic, assistim a l'invent de Picasso i de Braque, passem per la utilitzaci¨® que en fa Dada, per la del futurisme itali¨¤, el formalisme rus, el surrealisme, i arribem a la segona postguerra mundial, als mestres europeus i nord-americans. La l¨ªnia did¨¤ctica de la mostra, que, com he dit, ¨¦s d'una claredat exemplar, no s'acontenta, per¨°, amb la senzilla exposici¨® d'uns fets a trav¨¦s d'obres simplement ¨²tils per al seu prop¨°sit, sin¨® que la major part de les peces seleccionades s¨®n espl¨¨ndides. ?s a dir, la hist¨°ria ens ¨¦s explicada amb uns exemples meravellosos i, moltes vegades, sorprenents. Aix¨ª, jo no m'esperava poder-hi contemplar Inseguimento (cavallo e cavaliere) de Carlo Carr¨¤, del 1915, ni, per posar un altre exemple ben distant en l'espai i en el temps, el preci¨®s collage sense t¨ªtol de Jackson Pollock, del 1949. Ni, tampoc, ¨¦s clar, la maqueta de Matisse per a la coberta de Cahiers d'Art. I, a part de les sorpreses, all¨° que ja t'hi esperaves -els collages de Schwitters, de Max Ernst, de Motherwell, de T¨¤pies o de Mir¨® i tants altres- estan triats per anar molt m¨¦s enll¨¤ del discurs intel¡¤lectual expositiu, estan triats per fer-nos f¨¤cil l'entrada als territoris gratificants del plaer est¨¨tic.