Nens i adults

No cal arribar a les patologies de Michael Jackson i el seu ranxo de Neverland, ni tan sols cal que ens remetem al complex de Peter Pan, per¨° s¨ª que podem constatar que aquesta societat nostra pateix un proc¨¦s de regressi¨® infantil. El gran Neil Postman va pronosticar la desaparici¨® de la inf¨¤ncia i el temps li ha donat la ra¨®: actualment els nens s¨®n adults abans d'hora, per¨° tamb¨¦ resulta que la condici¨® d'adult cada cop ¨¦s m¨¦s infantil. Dia a dia la televisi¨® ens ofereix m¨¦s programes en qu¨¨ la frontera entre el p¨²blic infantil (o juvenil) i l'adult ¨¦s borrosa i es confon -i aix¨° no ha de ser for?osament negatiu.

?s el cas, per exemple, de Mira'm b¨¦, el nou programa de TV-3. El fan els diumenges a l'hora de dinar, abans del Telenot¨ªcies, i el repetiran a la programaci¨® infantil del K3. La intenci¨® de l'espai ¨¦s molt lloable: es tracta d'ensenyar a "mirar millor la televisi¨®". Amb l'ajut d'una s¨¨rie de convidats, cada setmana s'hi analitzaran aspectes com l'humor, el gui¨®, els codis ¨¨tics o la telerealitat. El primer dia va estar dedicat als informatius. El periodista Xavi Coral va explicar-nos el mecanisme d'un Telenot¨ªcies i els l¨ªmits ¨¨tics de la informaci¨®. A vegades deia coses que semblaven ¨°bvies, per¨° que ben pensades no ho s¨®n tant. Com que la intenci¨® de Mira'm b¨¦ ¨¦s donar arguments per tots els espectadors, el programa tracta temes seriosos amb un embolcall estil Club Super 3. El presentador, Vador Llad¨®, du un vestit llampant, abra?a els convidats, busca la rialla i es mou gaireb¨¦ com Jim Carrey a La m¨¤scara.

La subtil frontera entre l'edat juvenil i l'edat adulta tamb¨¦ apareixia ahir a l'Afectes sonors, el programa que dirigeix Jordi F¨¤bregas al 33. Afectes sonors acaba d'engengar la segona temporada i l'episodi d'ahir estava molt b¨¦. Com molts programes del 33, l'espai busca l'equilibri entre la cultura popular, l'entreteniment i un cert to indie. En el cas d'Afectes sonors, l'equaci¨® consisteix a utilitzar la m¨²sica com a element vertebrador de la vida de les persones. L'aire ¨¦s de reportatge documental, doncs, per¨° amb un gran pes de la banda sonora. El cap¨ªtol d'ahir La vida ¨¦s pop- es fixava en dues parelles d'uns 40 anys que viuen instal¡¤lats en la imatgeria est¨¨tica i musical dels anys seixanta, sobretot de la m¨²sica mod. La figura m¨¦s interessant d'aquesta aposta anacr¨°nica era Gumer Manso, un jutge de Barcelona que du vestits ajustats, un floc de cabells que li tapa els ulls i va per la ciutat amb una Lambretta plena de miralls. El contrast entre una feina tan seriosa i una actitud vital "contestat¨¤ria", com deia ell, es reflectia en el seu temps lliure: el v¨¨iem a cal sastre, ballant al Barbara Ann o sortint a sopar al Flash-Flash. Tot el reportatge tenia un aire volgudament retro i amb excel¡¤lent m¨²sica beat de fons (hauria estat b¨¦ saber qu¨¨ era el que sonava). Els quatre amics es preguntaven en algun moment pel futur, si aquesta actitud vital continuaria sempre, i el jutge responia: "Si no has canviat als 40, ?quan canviar¨¤s?". Era una pregunta ret¨°rica, esclar.

Un apunt encara sobre el K3 o 33. Per explorar aquesta subtil frontera entre el nen i l'adult, res com els espl¨¨ndids dibuixos de plastilina de Creature comforts, que fan cada vespre a quarts de nou. Es tracta d'una creaci¨® divertid¨ªssima de la Factoria Aardman, els de Wallace & Gromit, que fa anys va guanyar un Oscar i tot. Seguint un format d'entrevista, veiem una colla d'animals que parlen de diversos aspectes de la vida di¨¤ria. L'animaci¨® ¨¦s molt bona i les respostes s¨®n eloq¨¹ents. La traducci¨® i el doblatge s¨®n excel¡¤lents. La gr¨¤cia ¨¦s que, en molts casos, els autors agafen respostes d'humans a les mateixes preguntes, fetes seriosament, i les apliquen als animals. Si no els heu pescat tots i us en queden les ganes, sempre els podeu trobar en DVD a Amazon. Riureu com nens.