Oriol Reg¨¤s, la 'gauche divine' i molt m¨¦s

L'11 de gener va fer 70 anys. Una celebraci¨® amb amics, a La Paloma. ?s Oriol Reg¨¤s Pag¨¨s, a qui es coneix, sobretot, com a promotor de Bocaccio i de la gauche divine, tot i que sens dubte va ser i ¨¦s molt m¨¦s que tot aix¨°.

Oriol Reg¨¤s va n¨¦ixer l'11 de gener del 1936, mig any abans de l'inici de la Guerra Civil espanyola. Fill de Xavier Reg¨¤s i Mariona Pag¨¨s, una parella gens convencional a la Catalunya d'aleshores: eren joves barcelonins compromesos amb la Generalitat republicana que despr¨¦s de la guerra no nom¨¦s van haver d'exiliar-se sin¨® que, quan van tornar a Catalunya, tamb¨¦ van haver de patir la incomprensi¨® d'una burgesia complaent amb el franquisme, fins i tot dins de la mateixa fam¨ªlia Reg¨¤s.

En l'Oriol Reg¨¤s juvenil hi trobem ja les constants de la seva intensa vida de promotor i aventurer

Fos o no fos pr¨°piament un grup, es pot dir que en van formar part m¨¦s de cent persones

Oriol ¨¦s el m¨¦s petit de quatre germans: Xavier, traspassat prematurament, va ser un pintor i interiorista que va deixar la seva empremta en gran nombre d'obres i locals; Georgina, emprenedora nata reconvertida, des del seu refugi de l'Empord¨¤, en gastr¨°noma dedicada a la confecci¨® d'excel¡¤lents melmelades i confitures, i Rosa, que despr¨¦s d'una gran labor com a editora, ¨¦s des de fa anys una novel¡¤lista inspirada, una opinadora intel¡¤ligent i una excel¡¤lent directora de la Biblioteca Nacional.

Amb la seva germana Rosa, Oriol Reg¨¤s va viure un exili infantil a Fran?a, del 1937 al 1939. De retorn a la Barcelona de la m¨¦s immediata i negra postguerra, va passar per v¨¤ries escoles religioses sempre sota l'autoritat i influ¨¨ncia de l'avi patern, un reputat empresari de l'hostaleria barcelonina de qui Rosa Reg¨¤s va fer un retrat sinistre a la novel¡¤la Luna lunera .

Entre el 1953 i el 1954, Oriol Reg¨¤s va cursar estudis de restauraci¨® i hostaleria a l'?cole H?teli¨¨re des Pyr¨¦n¨¦es i va treballar en un restaurant de Tolosa, Le Sevilla, per passar a fer-ho, despr¨¦s, a hotels de Barcelona com l'Urbis, el Majestic i l'Espa?a, aquest ¨²ltim propietat del ja citat avi patern.

El 1958, amb poc m¨¦s de 20 anys, l'afici¨® al motociclisme va dur Oriol Reg¨¤s a convertir-se en editor d'una revista pionera, Grand Prix, cosa que no va ser impediment perqu¨¨ s'un¨ªs a l'aventura del jonc Rubia, expedici¨® de Hong Kong a Barcelona que van emprendre uns joves catalans que a penes tenien coneixements de navegaci¨® i que es va allargar m¨¦s d'un any a bord d'un jonc xin¨¨s.

En aquell Oriol Reg¨¤s juvenil hi trobem ja les constants de tota la seva intensa vida com a incansable promotor i aventurer. Als primers anys seixanta el trobem treballant al restaurant-cantina de l'estaci¨® de Fran?a i a la Casa Aleu de cascos i accessoris de moto, convertida poc temps despr¨¦s en Aleu i Reg¨¤s, per¨° el trobem tamb¨¦ protagonitzant, junt amb uns amics, l'Operaci¨® Impala, una expedici¨® motociclista des de Ciutat del Cap a Barcelona, precursora de la c¨¨lebre Par¨ªs-Dakar, i el trobem convertit en tot un campi¨® d'Espanya de motociclisme a cavall d'una Montesa de 250 cc.

Casat amb Ana Iglesias Gir¨® i pare ja de dos fills, M¨°nica i Daniel, veiem Oriol Reg¨¤s al capdavant de la cafeteria de l'estaci¨® mar¨ªtima de Balears del Port de Barcelona, i obrint el seu primer restaurant, Mariona. Tenia 30 anys, i estava a punt de causar sensaci¨®.

El 1967 es va inaugurar Bocaccio, una bo?te o discoteca creada per Oriol Reg¨¤s i un grup d'amics nombr¨®s i que es va convertir r¨¤pidament en un local que va marcar estil en la vida nocturna de Barcelona. El mateix any va inaugurar un altre establiment m¨ªtic de la ciutat, el restaurant Via Veneto, al qual Josep Monje ha sabut donar continu?tat i prestigi com a gran referent de l'alta gastronomia barcelonina. El 1968 Oriol Reg¨¤s va obrir les portes de la discoteca Maddox de Platja d'Aro, dels Jardins Arboleda i de Marinada, els dos darrers a Palam¨®s. Llavors ja se'l reconeixia com a "important de l'any" en mat¨¨ria tur¨ªstica.

El constant esperit emprenedor d'Oriol Reg¨¤s el va convertir en promotor a la Costa Brava d'un festival permanent de flamenc, de gran qualitat, amb les actuacions d'Antonio Gades, Cristina Hoyos, Paco de Luc¨ªa i El Lebrijano, aix¨ª com dels festivals de m¨²sica progressiva celebrats al Sal¨®n Iris de Barcelona, del primer concert de Ravi Shankar al nostre pa¨ªs i d'un altre local m¨ªtic, el Pub Tuset. Bocaccio es va desplegar en forma de revista hom¨°nima, aix¨ª com en un local similiar inaugurat a Madrid, en una productora cinematogr¨¤fica, en una editora discogr¨¤fica -amb la qual Maria del Mar Bonet va aconseguir el seu primer ¨¨xit amb la versi¨® de L'¨¤guila negra de Barbara- i en una empresa de disseny.

El 1972 Oriol Reg¨¤s va inaugurar a Lloret de Mar la discoteca Revolution, alhora que es convertia en promotor del grup M¨¢quina!, del Centre d'Estudis Musicals de Barcelona i de l'editorial La Gaya Ciencia, amb la seva germana Rosa al capdavant. El 1973 va organitzar a Barcelona el Festival de Primavera, amb les actuacions de Massiel, Fernando Fern¨¢n G¨®mez, Georges Moustaki i Barbara; va crear l'empresa Alda Foods (Bocatta), i, el 1974, amb Gay Mercader, va crear l'empresa Gay & co, el grup organitzador dels primers grans concerts de rock celebrats al nostre pa¨ªs, i duia a l'escenari del Liceu l'espectacle Mori el Merma, sobre l'obra de Joan Mir¨®, i estrenava a l'?pera de Par¨ªs el muntatge de Salvador Dal¨ª ?tre Dieu.

Van ser els anys d'or de la gauche divine barcelonina. Hi ha gent que ara dubta de l'exist¨¨ncia del grup; la majoria assegura que no es pot parlar amb propietat d'un grup m¨¦s o menys homogeni; tamb¨¦ s¨®n majoria els que afirmen que la seva vida va ser tan ef¨ªmera que no va anar m¨¦s enll¨¤ del 1970, per¨° el cert ¨¦s que la gauche divine continua sent, gaireb¨¦ quatre d¨¨cades despr¨¦s dels seus inicis i m¨¦s de 30 anys despr¨¦s de la seva desaparici¨® definitiva, un fenomen del qual es parla i s'escriu amb freq¨¹¨¨ncia, sovint des de l'absoluta ignor¨¤ncia. Batejada per Joan de Sagarra en una de les seves Rumbas publicades al diari barcelon¨ª Tele/eXpres, la gauche divine va ser un grup molt heterogeni de persones, d'aproximadament entre 20 i 40 anys, majorit¨¤riament professionals liberals vinculats a la creaci¨®, l'art i la cultura -arquitectes, editors, interioristes, periodistes, models, cantants, actors, actrius...-, que solien trobar-se sobretot a Bocaccio i que tenien com a denominador com¨² l'afany de viure en llibertat, de trencar l¨ªmits, atavismes i tab¨²s imposats a Espanya pel franquisme, i, en conseq¨¹¨¨ncia, un antifranquisme militant. El fot¨°graf Xavier Miserachs, tamb¨¦ traspassat prematurament, va definir el grup amb molt poques paraules: "Irrepetible barreja de pol¨ªtica, intel¡¤lectualitat, whisky i Bocaccio".

Bocaccio, per¨° no nom¨¦s Bocaccio. Tamb¨¦ hi havia el Pub Tuset, Mariona, Maddox, Revolution, Flash-Flash, Arboleda, Tiffany's, Stork Club i altres locals de Barcelona i de la Costa Brava, que van ser els principals punts de reuni¨® del grup, molts dels membres del qual solien passar les vacances d'estiu a Cadaqu¨¦s.

La gauche divine, en paraules de l'escriptora Rosa Reg¨¤s, expressava "l'¨¤nsia de sortir del llimb cultural en qu¨¨ ens trob¨¤vem quan vam apar¨¨ixer i ens vam proposar descobrir i posar en pr¨¤ctica les nostres vocacions ocultes". Amb altres paraules i molts anys despr¨¦s ho va expressar Mariano Rajoy quan, com a ministre d'Educaci¨® i Cultura, va prologar un llibre sobre la gauche divine amb fotos de Colita, Oriol Maspons i Xavier Miserachs: "El que animava els que es reunien al voltant del grup, en les llargues nits de la Barcelona d'aquells anys, era, sens dubte, l'inter¨¨s per la diversi¨®, per¨° tamb¨¦ la passi¨® per la discussi¨®, l'intercanvi d'experi¨¨ncies, l'impuls de projectes, en definitiva, la necessitat de relacionar-se i crear". Fos o no una simple "etiqueta period¨ªstica", com va escriure Jaime Gil de Biedma, o "una entel¨¨quia catalana dels anys seixanta", com sembla que afirmaven els germans Goytiso, la gauche divine encara avui continua fent parlar.

S'ha dit i escrit que el grup estava format per burgesos rics, llicenciosos i ociosos. Oriol Reg¨¤s assegura que de "burgesos n'hi havia, sens dubte, fins i tot alguns membres de l'alta burgesia, per¨° la majoria formava part de la burgesia mitjana barcelonina, per¨° aix¨° de llicenciosos queda molt lluny de la realitat -tant de bo!-, i l'adjectiu d'ociosos no casa amb la feina realitzada per la immensa majoria dels membres de la gauche divine en tota mena de camps". El mateix Reg¨¤s afirma: "?s veritat que ens n'an¨¤vem a dormir gaireb¨¦ sempre molt tard, per¨° a primera hora ja ¨¦rem treballant altra vegada".

L'afany profundament liberal, transgressor, avantguardista i antipurit¨¤ era present sempre en la vida de la gent de la gauche divine, a la qual es coneix tamb¨¦, en un divertit joc de paraules, com "la gauche qui rit". Malgrat que s'ha exagerat molt, fins al punt d'atorgar credibilitat a algunes narracions simplement fantasioses, ¨¦s evident que el grup es va caracteritzar per una liberalitzaci¨® de costums que xocava no nom¨¦s amb l'exacerbat puritanisme moral imposat al nostre pa¨ªs pel nacionalcatolicisme franquista, sin¨® tamb¨¦ amb gran part del puritanisme de l'esquerra m¨¦s tradicional. Les influ¨¨ncies del Maig del 68 a Fran?a, del moviment hippy sorgit als Estats Units i dels nous corrents culturals de l'esquerra italiana es van deixar sentir amb gran for?a a la gauche divine, que va trencar amb molts dels esquemes fins aleshores pr¨¤cticament inamovibles, per exemple en el reconeixement i respecte de totes les opcions sexuals, en la plena igualtat entre homes i dones, en la recerca incessant del plaer individual, en la reivindicaci¨® de la frivolitat i d'algunes manifestacions culturals menyspreades fins llavors, com els c¨°mics i el pop...

Fos o no fos pr¨°piament un grup, es pot dir que va formar part de la gauche divine m¨¦s d'un centenar de persones, entre les quals hi ha arquitectes, interioristes i dissenyadors com Oriol Bohigas, Ricardo Bofill, ?scar Tusquets, Federico Correa, Alfonso Mil¨¢, Andr¨¦ Ricard, Beth Gal¨ª, Xavier Reg¨¤s, Esteve Bonell, Llu¨ªs Clotet, Llu¨ªs Dom¨¨nech, Cristian Cirici, Enric Satu¨¦, Toni Miserachs, Anna Bohigas, Pep Bonet, Elsa Peretti, Ana Iglesias i Xavier Sust; fot¨°grafs com Xavier Miserachs, Oriol Maspons, Leopoldo Pom¨¦s, Colita, Gianni Ruggiero i C¨¦sar Malet; editors com Josep Maria Castellet, Carlos Barral, Rosa Reg¨¤s, Beatriz de Moura, Anna March, Salvador Clotas, Esther Tusquets, Jorge Herralde, Carmen Balcells i Rafael Soriano; escriptors com Juan Mars¨¦, Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n, Terenci Moix, Xavier Rubert de Vent¨®s, Ana Maria Moix, Pere Gimferrer, Jaime Gil de Biedma, Jos¨¦ Agust¨ªn Goytisolo, Gabriel Ferrater, Salvador P¨¤niker, N¨²ria Pompeia, F¨¦lix de Az¨²a, Josep Maria Carandell, N¨²ria Serrahima, Eugenio Tr¨ªas, Enrique Vila-Matas, Carlos Tr¨ªas, Cristina Fern¨¢ndez-Cubas, Javier Fern¨¢ndez de Castro, Vicente Molina Foix i fins i tot Gabriel Garc¨ªa M¨¢rquez, Mario Vargas Llosa i Jos¨¦ Donoso, llavors residents a Barcelona; cineastes com Pere Portabella, Carles Duran, Jacinto Esteva, Gonzalo Su¨¢rez, Vicente Aranda, Rom¨¤ Gubern, Jos¨¦ Mar¨ªa Nunes, Ricardo Mu?oz Suay, Ventura Pons, Joan Amor¨®s i Gonzalo Herralde; actrius i models com Teresa Gimpera, Serena Vergano, Emma Cohen, Susan Holmqvist, Romy i Montse Riba; modistes com Andr¨¦s Andreu, Toni Mir¨®, Josep Maria Tresserras, Montse Esther i Isabel Arnau; cantants com Joan Manuel Serrat, Guillermina Motta, Maria del Mar Bonet, Enric Barbat i Marian Albero; periodistes com Joan de Sagarra, Alberto Oliveras, Maruja Torres, ?ngel Casas, Pere-Oriol Costa, Xavier Foz i Josep Maria S¨°ria; pintors com Albert R¨¤fols-Casamada, Maria Girona, Josep Guinovart, Arranz Bravo, Bartolozzi, Francesc Tod¨® i Marcel Berg¨¦s; un humorista com Perich o personatges tan dif¨ªcilment classificables com Alberto Puig Palau -el "T¨ªo Alberto" de Serrat-, Antonio de Senillosa, Paco Reb¨¦s, Tato Escayola, Georgina Reg¨¤s, Octavi Pellissa, Pere Garc¨¦s, Pitito Gamir, S¨ªlvia Gubern, Lali Gubern, Mariona Curi¨¤, Ramon Vidal Teixidor, Gay Mercader, Coral Maj¨®, Silvia Poliakov i Ana Maio, entre molts d'altres.

Oriol Reg¨¤s era, sens dubte, el principal element aglutinador. N'eren els seus locals, especialment Bocaccio, i n'era ell personalment. Per a la llegenda de la gauche divine queden els viatges organitzats per ell mateix en vols x¨¤rter i cada vegada amb un n¨²mero m¨¦s gran de participants a Eivissa, Roma, Ajaccio, Nova York, Londres, Amsterdam, San Francisco, M¨¨xic, Rio de Janeiro, Bangkok... Es tractava sempre d'una combinaci¨® d'all¨° l¨²dic amb all¨° creatiu, a la recerca d'un espai de llibertat, un oasi de llibertat en el desert d'una societat profundament enclaustrada i reprimida no nom¨¦s pol¨ªticament sin¨® en tots els aspectes de la vida. A pesar que la milit¨¤ncia pol¨ªtica en partits era sens dubte molt escassa entre els membres de la gauche divine, l'antifranquisme era el principal denominador com¨² del grup, i la tend¨¨ncia ideol¨°gica predominant era indiscutiblement la d'esquerres. Bona prova d'aix¨° n'¨¦s que a Bocaccio es van firmar molts escrits de protesta contra la dictadura i en moltes ocasions es van recollir diners per ajudar presos pol¨ªtics, a banda que bona part de la gauche divine va formar part del tancament a Montserrat contra el consell de guerra celebrat a Burgos el 1970, en qu¨¨ es van dictar diverses sent¨¨ncies de mort contra membres d'ETA. L'octubre del 1975, amb Franco encara agonitzant i en un clima de gran tensi¨® pol¨ªtica, Oriol Reg¨¤s va donar la cara com a empresari davant del governador civil de Barcelona, Rodolfo Mart¨ªn Villa, perqu¨¨ es pogu¨¦s celebrar el m¨ªtic recital que Raimon va oferir al Palau Municipal d'Esports de Barcelona, amb les primeres files ocupades pels representants de totes les forces pol¨ªtiques, sindicals, ve?nals i culturals de l'antifranquisme catal¨¤. Va ser Oriol Reg¨¤s qui va fer possible l'organitzaci¨® del recital que Llu¨ªs Llach va oferir al mateix escenari el gener del 1976, amb Franco mort i enterrat, i de nou amb una molt ¨¤mplia representaci¨® de l'oposici¨® catalanista. Tamb¨¦ va ser ell qui poc despr¨¦s va fer que Pi de la Serra protagonitz¨¦s el tercer recital de la s¨¨rie, de la mateixa manera que va fer possibles els recitals que, amb caracter¨ªstiques similars, van fer Raimon i Llu¨ªs Llach a Madrid.

Mentre la gauche divine es va anar extingint des del tancament a Montserrat fins al comen?ament de la transici¨® a la democr¨¤cia, Oriol Reg¨¤s va continuar fidel al seu infatigable esperit emprenedor i aventurer. El 1976 va voler posar en marxa l'Auditori Ciutat de Barcelona, va ser un dels impulsors de la revista L'Aven?, va crear la Biblioteca Breve de Divulgaci¨®n Pol¨ªtica i va posar en marxa l'Aula de M¨²sica Moderna i Jazz de Barcelona amb Enric Herrera al capdavant. El 1977 va contribuir a la fundaci¨® de la revista Arreu. El 1980 va fer possible l'apertura d'un restaurant que tamb¨¦ es va avan?ar al seu temps, Azulete, amb Toya Roqu¨¦ als fogons. El 1981 va produir Reborn, pel¡¤l¨ªcula de Bigas Luna, i el 1982, despr¨¦s de l'incomprensible tancament del Bocaccio barcelon¨ª, va inaugurar amb Ignacio Rib¨® la discoteca Up & Down, en qu¨¨ ni ell ni la majoria de la gent de la gauche divine s'hi van trobar mai c¨°modes.

Els ¨²ltims 20 anys Oriol Reg¨¤s ha continuat fidel al seu esperit al capdavant de tota mena d'iniciatives, en les quals all¨° l¨²dic ha anat sempre unit a all¨° creatiu. El 1985 va inaugurar amb Dolly Fontana una nova discoteca barcelonina, Regine, i va posar en marxa amb Carles Duran una nova productora cinematogr¨¤fica, Lola Films. Nomenat membre del Consell Assessor de Cultura de la Generalitat despr¨¦s del Pacte Cultural propiciat pel conseller Joan Rigol amb l'oposici¨® socialista, el 1988 va comen?ar a col¡¤laborar en el projecte ol¨ªmpic de Mosc¨² 2000. El 1989 va inaugurar el Club Tropical de Gav¨¤, i des de 1990 ha participat en molts projectes com a emprenedor, des de Summa Comunicaci¨®n y Dise?o fins a Asian Wok Diagonal i Born, passant per Las Vegas del Guadalquivir, Anbiamo, Club Costa Breve, Star Factory, Golf & Putt, Club La Tierra, Sal¨®n Cibeles... Com a assessor, en els ¨²ltims anys ha col¡¤laborat en molts altres projectes, des de restaurants de tota mena i locals nocturns fins a instal¡¤lacions esportives i noves produccions cinematogr¨¤fiques.

Casat en segones n¨²pcies amb Isabel de Villalonga el 1996 i avi ja de tres n¨¦ts -Pablo, Albert i Anatole-, actualment Oriol Reg¨¤s ha posat en marxa la conversi¨® de l'hist¨°ric Teatre Arnau del Paral¡¤lel en una gran resid¨¨ncia geri¨¤trica, alhora que prepara nous projectes i avan?a en la redacci¨® de les seves mem¨°ries. Seran, sense cap mena de dubte, les mem¨°ries d'un personatge fonamental en la vida de Barcelona de les ¨²ltimes cinc d¨¨cades, un aut¨¨ntic "senyor de Barcelona" que, despr¨¦s de rebutjar el 2002 la Clau de la Ciutat, va ser reconegut finalment per l'Ajuntament amb la Medalla d'Or al M¨¨rit Cultural. Amb aquest reconeixement oficial a Oriol Reg¨¤s, d'alguna manera es reconeixia tamb¨¦ la import¨¤ncia que va tenir la gauche divine en la vida de Barcelona.

Una gauche divine que Oriol Reg¨¤s va definir aix¨ª: "Grup indeterminat de gent informal, molt barrejada, dedicada en general a ocupacions liberals, que sembla prendre's seriosament la seva professi¨® i s'enfronta a la vida amb cert sentit fr¨ªvol. Tots s¨®n d'esquerres, tot i que fan tot el possible per viure com ho fa la gent de dretes". Sigui com sigui, all¨° que ning¨² no posa ja en dubte ¨¦s que sense Oriol Reg¨¤s la gauche divine no hagu¨¦s existit. ?I si fos cert que la gauche divine no va existir? No, la seva exist¨¨ncia va quedar demostrada l'11 de gener a La Paloma, en la celebraci¨® del 70 aniversari d'Oriol Reg¨¤s.