PPP

Com que el novembre passat els pasolinians de tot el m¨®n vam commemorar el trent¨¨ aniversari de la mort del poeta, Xavier Albert¨ª, pasolini¨¤ de cor, ens ha ofert, a l'Espai Lliure del Teatre Lliure, l'espectacle PPP, ajudat en la dramat¨²rgia per Llu?sa Cunill¨¦. La gran abund¨¤ncia i varietat dels recursos de Pasolini, de les seves idees, dels seus registres, no ha estat obstacle perqu¨¨ Xavier Albert¨ª hagi estat capa? de donar-nos-en l'essencial en nom¨¦s una hora i quart d'espectacle. I amb una meravellosa, emocionant, flu?desa esc¨¨nica.

Un mur de pedrotes romanes, sobre el qual un esprai hi ha marcat t¨ªmidament el rectangle d'una porteria de futbol, fa de fons de l'espectacle, un cabaret suburbial en qu¨¨ es mescla s¨¤viament el dramatisme del flamenc, el lirisme de la can?¨® napolitana, la cruesa dels textos de Pasolini, el tango i Boris Vian, Mamma Roma i Gennariello, el sexe i el futbol. Lina Lambert xiula incansable O sole mio, amb uns fiati tendr¨ªssims que ni la Caball¨¦, i Tonet Esc¨¤mez, assegut nu entre el p¨²blic, Gennariello, l'adolescent ideal, que trasmudat en el fill de Mamma Roma aprendr¨¤ a ballar el tango amb la seva mare, canta al seu penis arrupit un entendridor che bella cosa... en un dels m¨¦s arriscats encerts teatrals de l'espectacle, d'una enorme c¨¤rrega significativa de la l¨ªrica i la sexualitat pasoliniana. I en contrast amb aquest moment l¨ªric i entranyable, Jordi Collet, protegit per un arbre del qual nom¨¦s en veiem el tronc i unes fulles seques caigudes, narra, amb les mans a la butxaca, la brutal trobada sexual entre Erminio i Carlo, de la novel¡¤la Petrolio. Seriositat i dolor que Boris Vian caricaturitzar¨¤ amb un esperp¨¨ntic Fes-me mal, Genna, Gennariello, en un altre encert de transici¨® dram¨¤tica sorprenent i efica?. Gennariello, a qui Pasolini va escriure una carta educativa on l'indu?a a veure el sagrat en la vida, aquest sagrat que el consumisme s'encarrega de robar-nos, on es declarava a favor de la llibertat d'avortar per¨° absolutament en contra de l'avortament, on filosofava sobre la idea de toler¨¤ncia, que ara est¨¤ tan trivialment de moda.

"Pasolini es burla dels intel¡¤lectuals seriosos i es burla dels pol¨ªtics confiats en el sistema"

I m¨¦s contrastos. S¨ªlvia Ricart, monja senglar d'un orde imaginari, reclama la immediata canonitzaci¨® de PPP, i exposa els seus miracles, entre els quals l'haver trobat productor per totes les seves pel¡¤l¨ªcules impossibles. Humor i sarcasme sobre el sagrat oficial, tan allunyat del real que reclamava el poeta. De cop, el feble tra? sobre el mur en forma de porteria agafa el seu sentit ple quan Xavier Pujolr¨¤s, com un porter que es llen?a per parar la pilota, recita la distinci¨® pasoliniana entre el futbol de prosa, calculador, l'europeu, i el po¨¨tic, pura dansa, el brasiler. Quan el gol ¨¦s comparat a un poema, perqu¨¨ ¨¦s inesperat, poder¨®s, definitiu. Pasolini es burla dels intellectuals seriosos i es burla dels pol¨ªtics confiats en el sistema. Pasolini que, en un text que tamb¨¦ ¨¦s recitat a l'espectacle, demana la supressi¨® de l'escola secund¨¤ria i de la televisi¨®. L'escola secund¨¤ria castradora dels adolescents, que els converteix en agressius o, en el pitjor dels casos, en aut¨°mats. Llavors Lina Lambert pren la paraula i ens descriu amb precisi¨® qu¨¨ queda de Pasolini en una capsa de cartr¨® al Museu Criminol¨°gic de Roma. El dramatisme de l'assassinat resolt amb una habilitat corprenedora mitjan?ant aquesta enumeraci¨® de les restes del crim. I es fa el silenci. I entren tots els actors i entonen una fuga a sis veus composta de paraules relacionades amb PPP, com Tot¨® o Sal¨®, per¨° tamb¨¦ amb paraules relacionades amb la It¨¤lia de la cultura popular com Al Bano o Romina Power, una fuga un p¨¨l llarga que aconsegueix exasperar una mica l'espectador. I cau el mur. I entre les ru?nes, entre aquells blocs humits i fangosos ara dispersos en un descampat, Jordi Collet diu el poema "Versos del testament", en qu¨¨ es parla de la solitud de deb¨°, del sexe entre escombraries, amb blocs de pisos al fons, dels joves gentils que ungeixen amb semen i se'n van i no trobar¨¤s mai m¨¦s. S'obren les portes del teatre que s¨®n al fons de l'escena i, casualment, passa una parella que passeja un gos. I, en la fosca, t¨¦ lloc una trobada sexual de les que parla el poema, de les que creen encara m¨¦s solitud...Organitzadors de festivals, no us perdeu PPP.